“Crec que és un requisit moral vendre un producte al major preu possible”. Amb aquestes paraules al Financial Times justificava Nirmal Mulye, director executiu de la farmacèutica Nostrum, l’última gran pujada de preu d’un medicament. El fàrmac en qüestió és la nitrofurantoïna, un antibiòtic per a les infeccions d’orina qualificat d’essencial per l’Organització Mundial de la Salut i que ha passat de costar uns 475 dòlars a gairebé 2.400. “Aquesta és una economia capitalista i qui no sigui capaç de fer diners no pot seguir en el negoci”, va concloure.
El cas de la nitrofurantoïna és l’enèsim episodi de les grans pujades de preu d’alguns medicaments en els últims anys. Una tendència a la qual encara no s’ha posat fre malgrat els advertiments de diverses organitzacions. “L’escalada de preus de medicaments que són essencials per a la vida o destinats a malalties greus és clara”, explica a eldiario.es la directora de la plataforma Salut por Derecho, Vanessa López. “Els alts preus dels medicaments estan dificultant l’accés als mateixos i hi ha gent que mor per aquest motiu”.
Segons López, les paraules de Mulye “són una immoralitat” i assenyala als governs per no prendre les mesures necessàries. “El problema és que es tracta als fàrmacs com si fossin un producte de consum qualsevol”, assegura aquesta activista, que reclama que els medicaments siguin “tractats com un ben públic, ja que d’ells depèn la vida de les persones”.
Daraprim, el primer gran escàndol
L’intent de Nostrum d’obtenir grans beneficis d’un vell producte farmacèutic està lluny de ser el primer o únic exemple d’aquesta pràctica. Durant l’última dècada altres companyies han estat adquirint els drets de medicaments de baix cost, sense protecció de patents i revenent-los a un cost molt més alt.
Un dels casos més sonats dels últims anys es va produir el setembre de 2015, quan l’empresa Turing Pharmaceuticals va comprar els drets d’un vell medicament, el Daraprim, utilitzat per tractar les infeccions parasitàries en pacients amb VIH i dones embarassades, i va apujar el preu més d’un 5000%, passant de poc més de 13 dòlars a 750.
El cas de Daraprim va resultar especialment polèmic pel caràcter del CEO i fundador de la companyia, Martin Shkreli, al que alguns mitjans nord-americans van batejar com “l’home més odiat d’Amèrica”. No obstant això, no va ser l’únic cas que va deslligar la polèmica aquest mateix any.
Un mes abans de la pujada del Daraprim, la farmacèutica Rodelis Therapeutics va comprar els drets d’un medicament per a la tuberculosi i va multiplicar el seu preu per vint, passant de 480 dòlars a més de 10.000. Després de les protestes, la companyia va fer marxa enrere i va retornar els drets a la Purdue Research Foundation, que ven el tractament per un preu aproximat de 1.000 dòlars.
Uns mesos abans, al febrer d’aquest mateix any, va ser Valeant Pharmaceuticals International qui va comprar els drets de dos medicaments per al cor, Nitropress i Isuprel, i el mateix dia va apujar els preus en un 200% i 500% respectivament.
Abans d’aquestes accions, altres empreses del sector ja havien realitzat pràctiques similars. El 2014 Mallinckrodt Pharmaceuticals va comprar l’empresa que fabricava Ofirmev, una injecció d’acetaminofen utilitzada per alleujar el dolor i la febre, i va multiplicar el preu per 2,5. Aquest mateix any, AstraZeneca va vendre un medicament per a l’artritis, Vimovo, a una altra companyia que va augmentar el seu preu un 500%.
Aquesta pràctica es fa habitualment amb medicaments pels quals no hi ha competència de genèrics, com el cas de les injeccions d’epinefrina, EpiPen, que s’utilitzen per a casos greus de reaccions al·lèrgiques i que la seva propietària, la farmacèutica Mylan, ha multiplicat el seu preu per cinc en prou feines 9 anys, fins als gairebé 600 dòlars per cada pack d’injeccions.
Els medicaments contra el càncer dupliquen el seu preu
Tampoc s’han deslliurat de patir importants pujades de preu els medicaments contra el càncer, que en els últims anys han duplicat el seu preu, especialment els nous fàrmacs dirigits. Entre els casos més sonats destaquen els relacionats amb el Gleevec i el Campath.
L’aprovació de Gleevec el 2001 va marcar el començament d’una nova era de medicaments oncològics dirigits, que apunten a les cèl·lules cancerígenes i són menys lesius per a la resta, i el seu preu de sortida va ser de 26.000 dòlars per any de tractament. No obstant això, Novartis, companyia propietària de la patent, ha anat apujant progressivament el preu fins a superar els 120.000 dòlars anuals.
El Campath és un medicament contra la leucèmia que el 2012 va ser retirat i convertit, un any més tard, en un altre contra l’esclerosi múltiple anomenat Lemtrada. Després del canvi de nom i sense amb prou feines modificacions, el medicament va passar de costar uns 400 euros a més de 7.000. “És una pràctica habitual”, explica López, “retirar medicaments del mercat per després tornar a introduir-los amb un altre nom i a un preu molt superior”.
Aquest tipus de moviments agressius al mercat farmacèutic no són habituals, però diverses organitzacions alerten que s’està establint una tendència que exerceix una pressió excessiva en els sistemes públics de salut. “En països com Espanya, en els quals el sistema públic assumeix el preu dels tractaments, aquesta tendència està minvant els pressupostos de salut i treient recursos que haurien d’invertir-se en altres necessitats”, explica López.
Amb la finalitat d’evitar aquest tipus d’accions abusives, diversos col·lectius estan plantejant alternatives sobre el tipus de llicències que es concedeix als nous fàrmacs i fins i tot un consorci d’hospitals dels EUA ha anunciat recentment la seva intenció de crear una empresa farmacèutica sense ànim de lucre per fabricar medicaments genèrics i lluitar així contra els elevats preus que imposa part de la indústria.
