Segons un informe publicat pel Ministeri de Sanitat, les noves recomanacions de vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH), una de les malalties de transmissió sexual més comunes, també inclouran a homes menors de 26 anys que tenen sexe amb homes. No obstant això, l’informe no contempla la vacunació entre població infantil masculina tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut. Una recomanació que ja ha estat introduïda en altres països i que està oferint resultats positius.
Actualment es comercialitzen tres vacunes contra el VPH per prevenir la infecció pels dos tipus VPH d’alt risc més comuns, el 16 i el 18. L’Organització Mundial de la Salut recomana que la vacunació s’instauri en tots els països, sent el principal grup objectiu el de les nenes de 9 a 14 anys. No obstant això, una vegada cobert el grup de les nenes, des d’aquesta organització també recomanen la vacunació dels homes a partir dels 9 anys.
“L’objectiu fonamental d’aquesta vacuna era protegir a les dones, intervenint per prevenir el càncer de coll d’úter”, explica a eldiario.es Amos José García, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia. Respecte a la vacunació dels homes, García reconeix que “el debat està sobre la taula”, però creu que primer cal millorar la cobertura en les noies. “La cobertura de la vacuna, si bé és raonable, no és tot el bona que a nosaltres ens agradaria”.
En segon lloc, García destaca la importància d'”aconseguir una bona cobertura en els altres sectors de la població que estan en risc”. Entre ells, l’informe destaca als homes homosexuals, que tenen un major risc de patir càncer anal. Segons les dades ofertes pel Ministeri, s’ha detectat el VPH en el 90% dels càncers anals i el genotip més freqüent, el VPH 16, es troba en el 70% dels casos.
Actualment, la vacuna està inclosa als calendaris de vacunació de totes les comunitats autònomes espanyoles, però solament és finançada globalment per a les noies, mentre que només algunes comunitats autònomes la financen també per als homes homosexuals.
Austràlia ‘eliminarà’ el càncer cervical en dues dècades
Entre els països que han ampliat la cobertura als nens destaca el cas d’Austràlia, que l’any 2007 es va convertir al primer país a engegar una vacuna gratuïta contra el VPH per a les adolescents. Un any més tard, es van engegar els primers programes de vacunació massiva a Espanya, a Madrid, Astúries i la Comunitat Valenciana. No obstant això, el 2013 les autoritats australianes van decidir ampliar el programa als nens, que també poden ser portadors i transmissors del virus.
Segons un informe publicat la setmana passada a The Lancet Public Health, des de llavors hi ha hagut una reducció del 77% en els tipus de VPH que tenen més probabilitats de causar càncer de coll uterí, la qual cosa ha portat als investigadors a concloure que Austràlia està en camí d’erradicar aquest tipus de càncer en els pròxims 20 anys.
“Estimem que, a Austràlia, la incidència anual estandarditzada per edat del càncer de coll uterí disminuirà a menys de sis nous casos per cada 100.000 dones per 2020 i a menys de quatre nous casos per cada 100.000 dones per 2028”, conclouen els autors de l’estudi, la qual cosa significa que “la malaltia ja no es consideraria un problema de salut pública”.
Segons García, “la lectura fonamental que podem extreure del cas d’Austràlia és que estem davant una vacuna eficaç i segura” i assegura que les polèmiques que han envoltat a aquesta vacuna des dels seus inicis s’han donat “fonamentalment fos de l’àmbit científic”.
Una nova polèmica sobre la vacuna
No obstant això, en els últims mesos ha tingut lloc una important polèmica científica entorn d’aquesta vacuna. Al maig d’aquest any, la revisió de les vacunes contra el virus del papil·loma humà de la Col·laboració Cochrane, una de les organitzacions de revisió d’estudis mèdics més importants del món, va concloure que era segura i que les morts suposadament associades a la vacuna en diversos estudis no estaven relacionades amb l’administració del sèrum.
La polèmica va esclatar quan, al juliol d’aquest mateix any, els membres del Nordic Cochrane Center, una filial de la col·laboració, van publicar una carta en el British Medial Journal en la qual asseguraven que la revisió “estava incompleta i va ignorar proves importants de parcialitat”.
L’article, signat, entre altres, per l’investigador Peter Goetzsche, conegut per ser una de les veus més crítiques contra les pressions de la indústria farmacèutica i membre de la junta directiva de la Cochrane, va deslligar un debat intern dins de la col·laboració que ha acabat amb Goetzsche expulsat de la junta directiva. Altres quatre membres de la junta han dimitit com a protesta, una situació que posa en dubte la credibilitat d’una de les institucions més referenciades en l’àmbit mèdic.
Malgrat aquesta polèmica, García assegura que “el consens científic, és bastant general” i així ho reflecteix el Comitè Consultiu Mundial sobre la Seguretat de les Vacunes, que en la seva última revisió va concloure que no s’han “trobat nous efectes adversos de preocupació” i que, per tant, la vacunació enfront del VPH se segueix considerant “extremadament segura”.
El virus i les vacunes
El virus del papil·loma humà pertany a la família dels Papillomaviridae, es transmet per contacte i és una de les malalties de transmissió sexual més comunes, ja que es considera que afecta a més de la meitat de les persones que tenen relacions sexuals. Malgrat això, la major part dels infectats, tant homes com a dones, desconeix que ho està, perquè molts dels tipus del virus no produeixen símptomes. Alguns produeixen berrugues, mentre que uns altres generen lesions que poden conduir al desenvolupament de càncer cervical o altres tipus càncers en els genitals o l’anus, sent els tipus 16 i 18 els que més impacte tenen en aquests casos. Actualment existeixen tres vacunes contra el VPH, denominades Gardasil, Cervarix i Gardasil-9, que estan dissenyades fonamentalment per prevenir la infecció dels tipus 16 i 18 del VPH, encara que també ofereixen protecció contra les varietats de virus 5, 6, 11, 31, 33, 45, 52 i 58.
