Un centre sanitari madrileny està a punt de posar en marxa una tècnica pionera per a tractar el càncer a Espanya que no existeix en cap altra comunitat autònoma: la protonteràpia. Però no serà en la sanitat pública.
PP i Ciutadans han rebutjat una esmena als pressupostos regionals de 2019 per a finançar amb 21 milions d’euros la creació d’un centre de prontoteràpia mentre el grup sanitari privat, Quirónsalud, ultima les obres per a oferir aquesta tècnica en una instal·lació nova que està construint a Pozuelo de Alarcón i que estarà “oberta” a pacients “tant de la sanitat pública com de la privada”.
L’empresa en qüestió és una vella coneguda de l’administració sanitària madrilenya: és la concessionària que gestiona tres hospitals privatitzats a la regió i manté un conveni singular amb un altre, la Fundació Jiménez Díaz. A més, la seu a Madrid de la Clínica Universitària de Navarra, inaugurada a principis de 2018 per l’expresidenta Cristina Cifuentes, també té un projecte per a implantar en les seves instal·lacions aquesta teràpia en 2020.
El divendres s’aproven en l’Assemblea els comptes i, si les posicions no canvien, la Comunitat de Madrid aplanarà el camí perquè sigui la sanitat privada la que atengui els pacients públics que provin aquest tractament, una radioteràpia d’alta precisió amb protons que no danya teixits circumdants i el cost dels quals oscil·la entre els 30.000 i els 50.000 euros. La proposta de Podemos per a aquest any no permetria finançar el que costa instal·lar l’accelerador de protons ni tota l’obra que comporta en la sanitat pública (entre 40 i 50 milions d’euros), però sí que seria un primer pas amb vista a una “despesa pluriennal”.
Fonts del PP a l’Assemblea de Madrid admeten que es tracta d’un “pressupost assumible per a uns comptes com les de Madrid”, però no ara. La inversió dedicada a sanitat el 2019 ascendeix a 8.100 milions d’euros, 238 més que el 2018. La justificació per a negar-se de moment és que “recentment la Comunitat ha adquirit uns acceleradors lineals per al tractament de radioteràpia que estan en l’avantguarda i el funcionament de la qual cal estudiar per a valorar la instal·lació d’un accelerador de protons (protonteràpia)”. Segons l’anunci de Sanitat, es tracta de 13 noves màquines de radioteràpia, una d’última generació, finançades amb capital privat procedent d’una donació de 46 milions d’euros de la Fundació Amancio Ortega, dirigida pel multimilionari amo d’Inditex.
Un projecte fallit el 2015
La Conselleria de Sanitat coneix aquesta teràpia i les seves aplicacions almenys des de 2015. Fa tres anys un grup d’experts va presentar un projecte a la Comunitat de Madrid per a “construir una instal·lació clínica de teràpia per ions”. La proposta va ser resultat d’un acord de col·laboració entre el Govern regional i un centre de recerca però, segons un dels experts participants contactat per eldiario.es, va quedar en res. “El marasme polític va impedir que progressés. No trobem interlocució estable”, afirma Luis Núñez, excap del servei de Radiofísica de l’Hospital Porta de Ferro.
“Com pot ser que la iniciativa pública no s’hagi dedicat a això? És una pregunta que em faig molt i no acabo d’entendre. Si les privades es dediquen també a pacients públics es perdrà el control”, sosté Núñez, que anticipa que “es produirà un devessall de demanda d’aquests tractaments”. Segons les seves previsions, els 40 milions invertits per Quirónsalud en aquesta tècnica “seran amortitzats de forma rapidíssima”.
La protonteràpia, segons els radioterapeutes consultats, és una tècnica pionera que s’aplica en 150 centres en el món i està indicat per a “tumors que estiguin en el veïnatge d’òrgans crítics o molt sensibles”. Això passa, habitualment, en els localitzats en zones com el cervell dels adults o en els cossos dels nens i nenes. “Com qualsevol tractament té efectes secundaris, però amb aquesta teràpia es redueixen perquè l’abast de les partícules, quan són llançades a l’interior del cos per a aconseguir el tumor, es frenen a una determinada profunditat que podem controlar amb tecnologia. Això no passa amb els raigs X, que travessen tot el cos i es propaguen més enllà de la zona, malgrat totes les cures que tenim”, explica el radiofísic Luis Núñez.
La tecnologia es basa en una màquina, un ciclotró, que accelera els nuclis dels àtoms de forma circular amb camps magnètics i elèctrics. Quan adquirissin l’energia suficient s’extreuen i es projecten sobre el pacient.
Utilitzar aquesta tècnica, per tant, obliga a construir una instal·lació ad hoc, aïllada i amb espai suficient. I la seva posada en marxa ha necessitat el vistiplau del Consell de Seguretat Nuclear. Uns altres dels motius esgrimits pel PP per a votar en contra. “Requereix una autonomia i una potència importantíssima. I Podemos tampoc ha avaluat el cost ni l’efectivitat, a quantes persones es podria tractar. Estem d’acord que és una màquina que pot tenir un impacte important però no podem votar a favor d’això. Ja hi ha altres màquines adquirides per a radioteràpia avançada”, afegeixen fonts del PP en l’Assemblea de Madrid.
“Això permet a la privada fer el negoci que vulgui”
Ciutadans, que també s’ha oposat a l’esmena de Podemos, justifica que gràcies a l’acció del seu grup s’ha “augmentat el pressupost en 817 milions d’euros des de 2015 i Podemos i PSOE han votat en contra”. Fonts del partit asseguren que s'”exigirà l’accessibilitat d’aquest servei i aquesta tecnologia per a pacients de la sanitat pública en els termes que fixi la Conselleria de Sanitat” i acusa Podemos d'”irresponsable i populista”.
De moment, segons ha confirmat Quirónsalud a aquest mitjà, no hi ha “cap conveni signat amb la Conselleria de Sanitat” per a la derivació de pacients. Però en Podemos adverteixen que privar a la pública dels tractaments més capdavanters “permet a la privada fer el negoci que vulgui”. “Hauríem d’apostar per no quedar-nos venuts però hi ha interessos”, afirma la diputada de Podemos Mónica García, autora de l’esmena.
El radiofísic Luis Núñez veu en l’aposta de Quirónsalud “una oportunitat de negoci” i en el rebuig al fet que la pública lideri aquesta senda, “un parany”. “S’està constituint l’argument de: per a què construirem un públic si ja hi ha privades que ho han posat en marxa. Per a mi és un desistiment de responsabilitat de la Conselleria de Sanitat. Aquí hi ha alguna cosa que causa neguit i preocupació. Tots recorren a l’argument de la col·laboració públic-privada però sembla que és una col·laboració privada-pública, invertint els factors”.
El grup Quirón preveu estar donant aquests tractaments en l’últim trimestre de 2019, segons ha confirmat a eldiario.es. “Les obres estan a punt d’acabar”.
