Les retallades de pressupostos sanitaris a partir de 2011, que va suposar una disminució dels pressupostos de sanitat de 1.500 milions, han comportat tancaments de serveis, reducció de personal i precarietat laboral, això ha augmentat les llistes d’espera de tot tipus: intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i visites a l’especialista. El 2019 sembla que recuperarem uns 500 milions.
Posant com a exemple només les esperes per intervencions quirúrgiques, segons les dades de la memòria del 2018 del Defensor del pacient, a Espanya a finals del 2018 hi havia 635.563 pacients en llista d’espera de cirurgia i segons les dades oficials del CatSalut a Catalunya són 170.458 els que esperen.
Això no voldria dir massa cosa si els temps d’espera fossin raonables, però aquests temps ja no eren raonables abans i ho són menys actualment. Les mitges de temps d’espera publicades en la Web del CatSalut, amaguen els extrems. Així, hem agafat dos hospitals com a mostra, un d’alta tecnologia i l’altre un comarcal i veiem que dos dels procediments amb garantia que estan de mitja sobre els 6 mesos tenen quasi la meitat dels pacients que estan esperant més d’un any i si mirem els procediments que no tenen garantia de 6 mesos, la situació encara és més dramàtica.
Aquesta situació, injusta, d’angoixa, dolor, de pèrdua de salut i qualitat de vida, i de possible augment de la patologia per molts pacients ha donat l’entrada a la via de privatització de la sanitat pública. Alguns pacients arriben a dir “si us plau, jo no vull morir encara”.
Els mecanismes de “derivació” de pacients de la sanitat pública a la privada pel motiu de llistes d’espera és institucional i afavoreix el negoci privat amb diners públics. Si als hospitals públics “retallats”, amb llits, serveis i quiròfans tancats, els hi donessin els cèntims que li han de donar a aquests centres privats per fer aquesta feina, no caldria derivar amb totes les molèsties i perills que aquesta derivació comporta: desplaçaments del pacient i família, pèrdua del seu metge especialista que ha fet la indicació, tornar al seu hospital públic si hi ha complicacions.
Què podem fer els ciutadans enfront d’aquest greu problema
Primer exigir els nostres drets, volem ser atesos en el Sistema sanitari públic (sense negoci privat) amb accessibilitat raonable i amb qualitat, tenint en compte els drets dels ciutadans segons la “Carta de Drets i Deures dels ciutadans del Departament de Sanitat” que diu:
- Dret d’accés als serveis sanitaris públics
En el marc públic, el ciutadà té dret a accedir a una atenció sanitària de qualitat en el seu lloc de residència. - Dret a ser atès, dins d’un temps adequat, els serveis de salut s’han d’organitzar de la manera eficient, per tal que el pacient pugui ser atès al més aviat possible, i d’acord amb criteris d’equitat, adequació i disponibilitat de recursos, tipus de patologia, prioritat d’urgència, temps d’espera raonable i prèviament establert i amb què es garanteixi la continuïtat assistencial.
- Dret a rebre informació general i sobre les prestacions i els serveis, dret que se li doni la informació assistencial sobre la tecnologia disponible, els resultats de l’assistència i les llistes d’espera, entre d’altres.
- Obligació de donar al pacient el document de Consentiment Informat del procediment indicat i donar certificat de data d’entrada en llista (que és el dia de la indicació pel metge).
Segon, exigir a l’administració sanitària uns temps de garantia per ser atesos en el sistema públic (sense derivacions al negoci privat): per visita, no urgent, a la metgessa de família menys de 48 hores, per visita a l’especialista i proves diagnòstiques no urgents menys de tres setmanes i per intervencions quirúrgiques no urgents menys de tres mesos (cardíaca i oncologia menys temps).
Tercer, per poder fer això el Sistema sanitari ha de tenir més mitjans, més personal, amb millors condicions laborals, que en definitiva vol dir més pressupost. Per això és increïble que el tema de l’aprovació d’uns millors pressupostos (estatals i autonòmics) siguin motiu de negació política per part de determinats interessos partidistes mesquins. Caldrà recordar-ho.
1 comentari
Completament d’acord. Ja n’hi ha prou! Hem de lluitar per recuperar la nostra sanitat pública i això és cosa de tots els que en som usuaris.