El nou pla del Govern per al foment dels medicaments genèrics i biosimilars planteja una bateria de mesures per a millorar la seva posició en el mercat, entre les quals destaquen reforçar la prescripció per principi actiu i posar en marxa d’una política de preus més avantatjosa per a aquests productes, totes dues eliminades o diluïdes durant els últims anys. L’esborrany, al qual ha tingut accés eldiario.es, reconeix l’existència de barreres a l’entrada dels genèrics a Espanya, una situació que pot tenir conseqüències “especialment negatives” per al Sistema Nacional de Salut i ha deslligat un encreuament de declaracions entre diferents sectors de la indústria farmacèutica.
El moviment del Ministeri de Sanitat, dirigit per Luisa Carcedo, es produeix pocs mesos després que es publiquessin les dades oficials sobre la venda de fàrmacs a Espanya, que mostraven com el mercat de genèrics s’ha estancat durant els últims anys, amb un volum en unitats venudes que se situa entorn d’un 46%, un valor superior al de França (30%) o Itàlia (20%), però molt allunyat d’Holanda (70%), Alemanya (80%) o Regne Unit (83%).
L’esborrany del pla es recolza en un estudi publicat l’any passat per la Comissió Europea i l’OCDE en el qual es recomanen una sèrie d’estratègies per a reduir la despesa farmacèutica i s’assenyala l’entrada de genèrics i biosimilars com la mesura amb “el benefici més gran possible”. A més, el document també apunta a un informe de la UE que estima un estalvi d’un 33% de la despesa farmacèutica si la quota de genèrics aconseguís el 80%.
Fàrmacs de marca a preu de genèrics
Després de la filtració de l’esborrany, Farmaindustria –la patronal farmacèutica– ha assegurat que, encara que la quota de genèrics no arriba al 80%, els “medicaments a preu de genèric” sí que sobrepassen aquesta quota, “amb més d’un 82 per cent de les dispensacions”, ja que “a Espanya les marques estan a preu de genèric”. Conclouen que “les mesures de foment de genèrics i biosimilars que no suposen estalvi per al SNS no tenen sentit i provocarien un clar perjudici per a la indústria farmacèutica innovadora”.
Des de l’Associació Espanyola de Medicaments Genèrics (AESEG), el seu Secretari General, Ángel Luis Rodríguez, ha qualificat el concepte de “medicaments a preu de genèric” com un “eufemisme” i afirma que “el genèric és fonamental per al Sistema Nacional de Salut perquè és un regulador del mercat, ja que, si no hi hagués genèrics, cap marca abaixaria els preus”.
A més, Rodríguez critica la visió “curtplacista” de Farmaindustria, en destacar que en aquest moment els fàrmacs de marca estiguin al mateix preu que els genèrics, una situació que es deu a diverses modificacions legislatives introduïdes en els últims anys, durant els governs del PP, i que han provocat que els medicaments de marca hagin d’abaixar obligatòriament el seu preu al nivell dels genèrics una vegada acabada la patent.
“Això anul·lava el concepte de genèric, la utilitat del qual és tenir un preu menor que el medicament de marca”, assegura Rodríguez, que considera que “aquest tipus de polítiques aconsegueixen un estalvi a curt termini, però desincentiven als laboratoris de genèrics i són contraproduents a mitjà i llarg termini”.
L’esborrany del pla s’ha fet eco d’aquesta situació i proposa una fixació de preus que estableixi “un preu menor per al medicament biosimilar i el medicament genèric respecte al corresponent original de referència”, amb l’objectiu d'”afavorir la seva entrada i utilització tant en l’àmbit hospitalari com en l’àmbit de recepta oficial”.
Es reforça la prescripció per principi actiu
Una altra de les mesures més criticades per la indústria dels genèrics i per diverses associacions civils va ser l’eliminació de la discriminació positiva cap al genèric per la qual s’afavoria la seva dispensació en lloc del de marca. Aquesta mesura es va establir l’any 2011, però el 2012, en la primera legislatura de Mariano Rajoy, va ser eliminada.
“El que feia l’anterior llei és donar-li preferència al genèric en cas d’igualtat de preu”, assegura a eldiario.es Juan José Rodríguez Sendín, vicepresident de l’Associació Accés Just al Medicament, “però aquesta mesura va ser eliminada per al Partit Popular, perquè es poguessin prescriure també els de marca, la qual cosa suposa deixar sense oportunitats el genèric”.
El mateix esborrany assenyala aquest canvi legislatiu com “una de les causes que es pot relacionar directament” amb l’estancament del mercat de genèrics dels últims anys, per la qual cosa proposa que “les prescripcions de medicaments inclosos en la prestació farmacèutica del SNS s’efectuïn, de forma general, per principi actiu”, recuperant així l’esperit de la normativa de 2011 i seguint la línia de les recomanacions internacionals, tant de l’Organització Mundial de la Salut, com de la Unió Europea.
Rodríguez Sendín coincideix amb el secretari de l’AESEG que “els genèrics són una estratègia per a obligar les marques a abaixar els preus” i, “si no es dóna cap avantatge als genèrics i aquests desapareixen, les marques es quedaran soles i sense competència”.
En qualsevol cas, el pla és un esborrany que encara està en desenvolupament, per la qual cosa Rodríguez assegura que “no cal avançar esdeveniments i caldrà esperar que el Ministeri publiqui el document definitiu”. Segons han informat fonts del Ministeri de Sanitat a eldiario.es, “s’estan analitzant les aportacions realitzades pel Comitè Assessor per al finançament de la Prestació Farmacèutica per a, si escau, incorporar-les al document”.
La incorporació o no de les mesures proposades per aquest comitè es decidirà en el si de la Comissió Permanent de Farmàcia del SNS, integrada pel mateix Ministeri, les comunitats autònomes i l’Agència Espanyola del Medicament i, després d’això, el document passarà a fase d’exposició pública, durant la qual es podran afegir noves aportacions.
Genèrics i biosimilars
Un medicament genèric és una còpia exacta que posseeix la mateixa concentració i dosatge que un medicament de marca la patent de la qual ja ha caducat i que, per tant, produeix els mateixos efectes que aquest últim, ja que posseeixen el mateix principi actiu.
Un medicament biosimilar és un producte biològic molt similar a un altre producte biològic de referència. A diferència dels medicaments convencionals, els productes biològics són més complexos de reproduir, per la qual cosa un biosimilar no es pot considerar un duplicat exacte del producte de referència, com succeeix amb els genèrics, encara que les diferències que es presenten es consideren acceptables.
