Els éssers humans estem plens de bacteris per dins i per fora. Tant és així que un quilo del nostre pes corporal és culpa dels microbis que envaeixen el nostre organisme. En els últims anys, la literatura científica s’ha preocupat per aquests hostes i ha vist com, lluny de molestar, exerceixen funcions clau per al cos.
Amb les noves tècniques de seqüenciació genòmica s’ha comprovat la presència d’una rica diversitat de microorganismes en la majoria de les superfícies del cos humà. Per descomptat, l’aparell reproductor femení no podia ser menys.
Cada vegada s’aprecia més el paper que la microbiota vaginal –el 9% de tots els microbis del cos– posseeix en les dones. Conèixer què és un microbioma favorable del tracte reproductiu permetrà comprendre millor els mecanismes de la reproducció, tant la fallida com la reeixida.
Una revisió d’estudis, publicada el gener passat en la revista Reproductive Medicine and Biology, recopila els coneixements actuals sobre la composició bacteriana dels tractes reproductius inferior i superior, així com l’impacte del microbioma en la salut i la reproducció femenina.
Liderada per Carlos Simón, professor d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València i cap d’Endocrinologia Reproductiva de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), se centra especialment en l’impacte del microbioma endometrial en la infertilitat i en les tecnologies de reproducció assistida.
“L’avaluació del microbioma del tracte reproductiu suposa una nova perspectiva de la reproducció humana, l’embaràs i l’inici de la nova vida. És important avaluar les comunitats microbianes i millorar així l’atenció personalitzada en medicina reproductiva i salut de la dona”, explica a SINC Simón.
Per a augmentar les possibilitats d’embaràs i del naixement d’un bebè sa i reduir els costos vinculats amb la reproducció, molts experts valoren ja posposar el tractament o la concepció en cas d’una microbiota desfavorable; així com el desenvolupament d’intervencions terapèutiques o canvis de l’estil de vida per a modificar-la.
Com més lactobacils, millor
La microbiota vaginal té un paper crucial en la salut reproductiva de les dones. El tracte reproductiu femení conté un microbioma actiu compost, principalment, per bacteris del gènere Lactobacillus –relacionades amb un estat saludable–. No obstant això, les fluctuacions que ocorren en resposta a factors interns i externs poden afectar la fisiologia dels òrgans i fins i tot provocar estats patològics.
Encara que la literatura científica sobre aquest tema manté que es necessita més recerca, un recent article a Nature Medicine subratlla com les alteracions en el microbioma vaginal influeixen directament en el risc de prematuritat.
Per exemple, els resultats van mostrar que les dones que van donar a llum prematurament tenien nivells més baixos de Lactobacillus crispatus que les que van tenir embarassos a terme. A més, el treball identifica una dotzena de grups bacterians sobrerepresentats en les dones que no van aconseguir les 37 setmanes d’embaràs.
Segons Simón, cal tenir en compte que el primer que veu un embrió és l’ambient microbià de la cavitat uterina. Llavors, si la cavitat uterina té una bona microbiota, l’embrió s’enganxarà a l’úter i envairà aquest espai. Però si existeix un entorn alterat, la implantació no es produirà.
“L’ideal seria tenir un 100% de lactobacils i un ambient lliure de patògens. Perquè si n’hi ha, per exemple Gardnerella vaginalis o Streptococcus, mataran als bacteris bons i creixeran ells en el seu lloc”, apunta. “Llavors estarem davant un ambient agressiu que l’embrió no suportarà i, si arribés a implantar, es produiria un avortament”.
Així, una recerca de 2016 revela que hi ha una afectació del 50% en la taxa d’embaràs a causa del microbioma. L’article sosté que els avortaments passen d’un 16 a un 60% en cas que estigui alterat. “Va ser un pilot de menys de 40 pacients, però ara tenim un estudi amb 400 pacients i estem esperant les conclusions”, indica Simón.
El microbioma també pot ser una eina que ajudi a frenar les taxes d’infertilitat, que varien entre el 9 i el 30% de les parelles en edat reproductiva. Fins ara, els estudis han demostrat que la microbiota vaginal anormal està associada amb un resultat reproductiu deficient en pacients que se sotmeten a fecundació in vitro (FIV).
Referent a això, un treball publicat el novembre de 2018 analitza el paper de les infeccions asimptomàtiques del tracte genital en el resultat de la FIV en parelles amb infertilitat. De les 285 parelles infèrtils estudiades, l’anàlisi microbiològic va mostrar que el 46,3% presentaven una infecció asimptomàtica.
Els resultats publicats en PLoS One mostren, d’una banda, l’impacte negatiu de E. faecalis en la qualitat de l’esperma i, per un altre, l’associació de patògens bacterians amb nivells reduïts de lactobacils vaginals.
“La presència de E. faecalis, O. urealyticum o M. hominis en mostres genitals de parelles infèrtils és predictiva d’un resultat negatiu de FIV”, declara Susanna Ricci, investigadora de la Universitat de Siena (Itàlia) i autora principal de l’estudi. “És més, el 85,7% de les parelles que van aconseguir un embaràs gràcies a una FIV van ser microbiològicament negatives, mentre que la tècnica va ser reeixida en només el 7,5% de les parelles infectades”.
“La microbiota vaginal de dones sanes en edat reproductiva pot estratificar-se en una complexa comunitat bacteriana dominada per Lactobacillus spp”, explica a SINC Stefano de Giorgi, company de Ricci en l’estudi. “Els lactobacils exerceixen efectes beneficiosos com la producció de compostos antimicrobians i la prevenció de la colonització per bacteris patògens”.
No obstant això, l’ús de la microbiota vaginal com a marcador del resultat de la tecnologia de reproducció assistida encara no s’ha dut a terme. Nous estudis argumenten que conèixer el seu estat pot aplicar-se als tractaments de fertilitat que implementen les clíniques.
“La infertilitat és multifactorial, causa una profunda càrrega econòmica i psicològica en les parelles afectades i alts costos en el sistema de salut”, continua Giorgi. “Un millor maneig seria útil per a augmentar les taxes d’embaràs, reduir el nombre total de cicles de tractament i, possiblement, optimitzar el benestar de les parelles i els costos en l’atenció sanitària”.
Relació causal no provada
El problema és que, de moment, la majoria dels estudis són retrospectius i es basen en una petita mostra de població. Per tant, l’associació entre la microbiota vaginal i els resultats reproductius no és concloent.
Una recerca de 2019 mostra com, encara que alguns bacteris estan associats amb l’èxit reproductiu i un bon resultat de l’embaràs, encara es desconeix si existeix aquesta relació causal. Els especialistes estan d’acord que es necessita més recerca per a explorar a fons les possibles implicacions clíniques i les intervencions terapèutiques.
“Hi ha moltes causes darrere d’un microbioma alterat però no s’ha demostrat una vinculació directa, excepte en les infeccions del tracte genital masculí (prostatitis) per contagi en relacions sexuals, en pacients amb defenses baixes o que han tingut una infecció concomitant en altres llocs del seu cos”, exposa Simón.
L’objectiu últim en medicina reproductiva és tenir un nen sa a casa i que qualsevol parella compti amb la major seguretat i efectivitat possible. I això implica transferir embrions cromosòmicament normals, però també –entre altres paràmetres– per assegurar-se que el microbioma està correcte i no hi ha infecció.
Els experts són optimistes sobre els assoliments en reproducció que tindrà el major control de la microbiota. “Com tècnicament ara som capaços de treure el carnet d’identitat de tots els microbis que viuen en el cos humà, podem saber el nom dels presumptes implicats i posar tractaments específics depenent del germen”, conclou Simón.
