Poc més d’un mes després que s’emetés la primera alerta pel brot de listeriosis relacionat amb el consum de carn entatxonada, s’han sumat dues alertes més i ja hi ha 223 casos confirmats, la majoria, a Andalusia. En total han mort tres persones i s’han produït set avortaments en dones embarassades.
El president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, Pere Godoy, defensa que la seguretat alimentària a Espanya “funciona”, però denuncia fallades en algun punt de la cadena. “Els protocols s’hauran de millorar per a assegurar-nos que això no torni a ocórrer”, ressalta l’expert, que també és cap del Servei de Vigilància Epidemiològica del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
L’epidemiòleg qualifica la carn entatxonada com “un producte de risc” que el bacteri pot infectar amb facilitat i demana extremar les mesures de precaució amb aquest aliment.
Encara que les autoritats sanitàries indiquen que el brot està en fase de resolució, des del passat 15 d’agost ja són tres les alertes emeses relacionades amb listèria, les tres procedents d’empreses d’Andalusia. És una situació normal?
És una situació paradoxal. La clau ha estat que en l’empresa Magrudis es va elaborar i es va comercialitzar de forma massiva un producte que estava contaminat per listèria i ha ocasionat un brot important. S’ha produït clarament una fallada de seguretat alimentària que ha afectat bastantes persones. El sistema de vigilància epidemiològica té detectats 213-214 casos [a Andalusia] però és possible que s’hagin produït més i no s’hagin detectat perquè la listèria té un quadre clínic que pot passar desapercebut en persones amb bon estat de salut.
Arran d’aquest brot s’han extremat al màxim tots els sistemes de vigilància i així es va descobrir un cas a la Comunitat de Madrid d’una persona que relatava haver consumit carn entatxonada a Andalusia i havia presentat un quadre de gastroenteritis. L’hospital que li va atendre va indicar que podia ser també un cas d’aquest brot i, paradoxalment, la carn que va consumir no era d’aquesta empresa (Magrudis), sinó d’una altra (de la marca Sabores de Paterna). Encara que les anàlisis van donar negatiu en listèria, els tècnics van analitzar la carn de l’empresa i aquí sí que van trobar el bacteri. En relació a aquesta troballa, no s’han pogut constatar que hi hagués més casos.
Hi ha una tercera alerta, relacionada amb la marca La Montanera del Sud, emesa fa uns dies.
Va haver-hi un brot en una família i, a partir d’aquí, es va buscar a l’empresa i es van trobar mostres de carn colonitzades pel bacteri. En aquest cas sí que podria ser un brot amb listèria però d’un nivell molt inferior al de Magrudis. Per tant, aquí hi ha hagut un brot inusual important i després, arran de tenir tots els sistemes de vigilància molt alerta, s’han trobat dues empreses més colonitzades pel bacteri, però la transcendència d’aquestes dues troballes és molt de menor.
El que tenen en comú les alertes és que es refereixen als mateixos productes carnis.
Sí, crida l’atenció que sigui el mateix tipus de producte, d’empreses similars, la qual cosa està indicant que els protocols de vigilància per a aquests aliments que es consumeixen en cru, sense un tractament tèrmic important, s’hauran de revisar. El producte podria ser colonitzat per aquest bacteri que, quan afecta grups de risc, com poden ser persones majors, embarassades, nens o persones amb immunodeficiències, pot produir casos greus.
Llavors, no es pot descartar que vagi a haver-hi més alertes?
No es pot descartar, encara que és bastant improbable. S’ha retirat el producte de l’empresa Magrudis i pràcticament no s’estan donant més casos, encara que algun pot sorgir durant el mes de setembre pel llarg període d’incubació del bacteri. En relació amb les altres dues empreses, crec que el nombre de casos que es poden donar és anecdòtic. Afortunadament, la listèria produeix un quadre clínic poc important en persones amb bon estat de salut.
El dubte és si apareixeran més empreses amb el mateix problema i noves alertes.
Aquesta és una bona apreciació. Tant les empreses com l’administració sanitària han de prendre el brot com un indicador que aquest aliment pot ser un producte de risc colonitzat per listèria i que s’haurien de revisar els protocols i extremar les mesures perquè en el futur no torni a passar.
És evident que hi ha hagut alguna fallada en tot el procés. Què pot haver fallat?
La listèria és un bacteri que es pot trobar en molts llocs. No és desconeguda pel sistema sanitari, té una distribució molt àmplia i pot colonitzar un producte en qualsevol moment. El que pot haver fallat aquí és que els sistemes de neteja i esterilització dels utensilis que s’utilitzen en l’elaboració del producte, en algun moment, es van colonitzar, es van infectar pel bacteri. En estar colonitzats de forma repetida, han anat contaminant els productes.
A més, com la listèria té la capacitat de créixer fàcilment en el rang de la temperatura de refrigeració fins als 70 °C, si aquests productes no han rebut un tractament tèrmic, ha provocat que la càrrega bacteriana sigui bastant elevada. Per tant, el procés ha fallat en algun punt i han fallat els mecanismes d’autocontrol de l’empresa. Això és clar. L’empresa no es pot permetre que hi hagi un producte contaminat per listèria que després es consumeixi en cru. Això és un error molt greu.
I què hi ha dels serveis d’inspecció?
Les inspeccions de supervisió les ha de fer cada administració sanitària. En general, els professionals de salut pública que realitzen aquestes inspeccions són professionals ben formats, però si és un problema de salut pública, s’ha d’investigar a fons i trobar el punt on s’ha fallat.
Es focalitza a Andalusia sobretot perquè allí és típica aquesta carn?
Sí. Això és curiós perquè està molt relacionat amb aquest producte.
Si comparem el nombre de casos respecte a altres anys, veiem un pic amb aquest brot.
Indubtablement. Si a Espanya tenim entre 200 i 400 casos cada any, figuri’s que en aquestes poques setmanes i amb casos mortals hem pujat per sobre del que seria esperable.
Estan sorpresos dins de la comunitat investigadora?
Els brots de listèria són coneguts. De fet, en els congressos de la Societat Espanyola d’Epidemiologia cada any hi ha algun brot que es comunica. Normalment són petits, relacionats amb productes artesanals o amb consum d’amanides, afecten un nombre de persones molt reduït i circumscrit a un consum limitat. Entre 200 i 400 episodis en tot un any en una població de més de 45 milions de persones no és un problema de salut pública dels més rellevants.
No obstant això, aquest brot sí que és molt important. De fet, és el brot de listeriosis més important que s’ha produït a Espanya i assenyala que si la listèria arriba a un producte elaborat industrialment, de distribució massiva i de consum en cru, pot ocasionar un problema molt seriós. No cal llevar importància al brot ni moltíssim menys.
Malgrat aquesta crisi, Espanya és un país segur en matèria de seguretat alimentària?
Sí, també ho hem de posar de manifest. Aquests casos s’han d’investigar, aprendre totes les lliçons, posar mesures de control perquè no torni a passar… Però també cal assenyalar que els sistemes de vigilància d’Espanya funcionen i són homologables als de la Unió Europea.
La xarxa de vigilància epidemiològica ha demostrat que és capaç de detectar un problema d’aquest tipus de forma adequada i manar als serveis d’inspecció a la fàbrica corresponent per a prendre mostres i constatar que és l’aliment contaminat. No obstant això, el brot ens està indicant que tenim un producte, la carn de consum sense tractament tèrmic, els protocols del qual per a assegurar-nos que no arriba contaminada al mercat s’hauran de revisar.
