Actualitat

La Llei Aragonès amenaça el món sanitari amb noves externalitzacions

El projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a Llei Aragonès, és cada cop més a prop de tramitar-se. Encara no hi ha data pel debat final i votació al Parlament, ja que es preveia a finals d’octubre però les respostes a la sentència del procés probablement l’endarrerirà. Com a conseqüència, sindicats i organitzacions han ajornat la mobilització prevista contra la llei del 19 d’octubre al diumenge 17 de novembre.

La norma té com a objectiu la regulació dels contractes que les administracions públiques -no només la Generalitat, sinó també les de nivell local- liciten a empreses externes per prestar serveis relacionats amb l’atenció de persones. Això engloba un ampli espectre d’assistències, que van des de la restauració de les escoles i instituts públics fins a la sanitat passant pel transport escolar o les colònies.

El redactat es justifica en la necessitat de disposar d’una “regulació específica, diferent del règim general de contractació pública” per aquest grup de serveis tan arrelat a la societat, així com en el codi de bones pràctiques aprovat el 2015 per la Generalitat i alguns sindicats.

Dues visions oposades

Segons els seus defensors, especialment ERC en tant que la conselleria d’economia l’encapçala Pere Aragonès, la nova normativa tracta d’actualitzar i millorar els criteris pels quals uns determinats serveis s’atorguen a una empresa o altra. “La promoció de la qualitat, la professionalitat, l’especialitat de les entitats prestadores d’aquests serveis i la seva adaptació a les necessitats dels usuaris, són les que inspiren aquesta Llei”, s’assegura a l’avantprojecte.

Aquests propòsits no convencen el gruix de partits d’esquerres i de sindicats sectorials, que entenen que la llei afavorirà la subcontractació de serveis i posarà en risc la titularitat pública dels serveis en qüestió: “Obre la porta, de bat a bat, a una possible externalització massiva de prestacions que avui encara estan en mans de la gestió pública i, en conseqüència, a un desmembrament de la xarxa sanitària publico-concertada”, asseguren fonts del Sindicat de Metges. “La llei Aragonès eixampla la via per transferir recursos públics al sector privat, en benefici de l’ànim de lucre”, afegeixen.

En la mateixa línia apunta el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que considera que una hipotètica aprovació de la normativa “facilitaria encara més la possibilitat de buidatge de serveis que estan en mans d’entitats públiques”. El FoCAP recorda que un quart del pressupost de la Generalitat en matèria de sanitat va a parar a mans d’empreses privades, un tant per cent molt superior al d’altres comunitats autònomes.

La postura de sindicats i associacions del món de la sanitat envers les privatitzacions és d’oposició. Mentre el FoCAP recorda que “no hi ha cap evidència que la gestió privada sigui millor ni menys costosa que la pública” i assegura que “genera problemes per manca de transparència en la gestió dels recursos”, el col·lectiu Marea Blanca parla d’”allunyament de les persones usuàries, opacitat, ineficiència i encariment”.

El Sindicat de Metges, per la seva part, insisteix que no hi ha cap estudi rigorós i objectiu que permeti concloure que la gestió privada és més eficient que la pública. Veuen amb escepticisime reduir les despeses i alhora reservar-ne una part pels beneficis empresarials: “L’única manera és aprimant les plantilles, reduint els salaris i retallant els serveis oferts a l’usuari”, asseguren. També recorden casos on la gestió privada ha fet fallida i ha esdevingut un sobrecost assumit per l’erari públic, com l’Hospital d’Alzira (València).

L’espectre de serveis sanitaris que menciona la llei per regular-ne les externalitzacions és ampli i inclou, entre d’altres, serveis d’urgències, centres de dies, consultes externes, atenció a la drogodependència, transport sanitari i adaptat o salut sexual i reproductiva.

Transport sanitari, el paradigma de la subcontractació

Segons l’últim recompte del CatSalut, fet al juliol, hi ha un total de 268 proveïdors privats que presten els serveis dins el sistema públic de salut. Quant a nombre les més rellevants són les empreses que s’encarreguen dels serveis sociosanitaris (71 entitats privades) i de salut mental (50).

Tanmateix, l’externalització del transport sanitari esdevé el patró que temen els sindicats: el recent canvi de model en aquesta línia de serveis ha comportat una degradació del servei, amb retards en les ambulàncies que superen l’hora o l’hora i mitja, comportant que els usuaris perdin les visites programades.

El 2015 la Generalitat va convocar concursos públics dividits per regions per explotar els transports en períodes de 6 anys prorrogables als 10 i en què algunes UTE (unions temporals d’empreses) en van sortir més beneficiades i es van repartir una inversió que els darrers pressupostos, del 2017, valoraven en 286 milions d’euros/any.

Un altre canvi va ser que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM, empresa pública) passà a concentrar tot el transport sanitari (l’urgent i el no urgent). Malgrat això, 8 de cada 10 vehicles pertanyen a les empreses subcontractades i, en conseqüència, la majoria de la plantilla és externalitzada. Fa un any aquest personal demanava una equiparació del seu sou amb qui està contractat pel SEM i un conveni col·lectiu que encara no ha arribat. Així ho denuncia Tete Oscar, tècnic en transport sanitari i exportaveu de Tècnics en Lluita: “Com que no existeix conveni, les empreses se n’aprofiten amb contractes brossa pels nous treballadors”. “Les empreses privades el que busquen és guanyar més diners. No veuen persones que necessiten ajuda, veuen números”, critica.