Només un 21% de les 543 empreses que van rebre una inspecció ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat l’any passat la va superar «satisfactòriament», és a dir, sense incomplir cap condició de la seva autorització ambiental. Un terç, en canvi, no garantien un compliment adequat, ja que s’hi van detectar «incompliments rellevants». El 44% restant van superar la inspecció amb un «compliment adequat», perquè les irregularitats que s’hi van constatar es van considerar «poc rellevants», com ha pogut comprovar aquest mitjà a partir dels informes d’inspecció ambiental integrada del 2018.
Precisament l’empresa que es va incendiar l’11 de desembre passat a Montornès del Vallès, Ditecsa Soluciones Medioambientales, dedicada a la gestió de residus industrials perillosos, va ser una de les que no va superar la inspecció del 2018, ja que no complia amb tots els seus requisits ambientals. L’incompliment al qual es feia referència a l’informe tenia relació amb la gestió o emmagatzematge dels residus, un fet que, segons Territori i Sostenibilitat, «no suposava cap afectació sobre el medi».
El 2018, el Departament tenia previst inspeccionar 671 empreses considerades potencialment perilloses del medi ambient – de les 1.421 d’aquest tipus que hi ha a Catalunya – i s’ha publicat l’informe de la inspecció de 543 d’elles. La majoria de les activitats inspeccionades són grans explotacions ramaderes (313) dedicades a la cria de gallines ponedores, porcs d’engreix i truges reproductores; però també hi ha 167 indústries entre les quals productores d’energia elèctrica, refineries de petroli, fabricació de ciment, vidrieres, química de base, foneries, tèxtil o agroalimentària; 47 activitats de gestió de residus i 16 dipòsits controlats.
No en tots els grups d’activitats, però, el grau d’incompliment és el mateix. Els inspectors van valorar que la meitat d’explotacions ramaderes complien «adequadament» les condicions de la seva autorització ambiental integrada – amb incompliments poc rellevants –. En canvi, la meitat d’indústries, empreses gestores de residus i dipòsits controlats no en garantien un compliment adequat en el moment de la inspecció.
A través d’aquestes inspeccions ambientals, Territori i Sostenibilitat verifica que les activitats compleixin el que estableix l’autorització ambiental que se’ls concedeix per operar. Això vol dir, que valoren si prenen mesures suficients per controlar les emissions a l’aire, l’aigua i el sòl, l’abocament de residus, els sorolls i les vibracions i la contaminació lumínica; així com per a prevenir els incendis.
Des del Departament expliquen, però, que no tots els incompliments que es detecten en les inspeccions ambientals tenen efecte sobre el medi – ni els que són definits com a rellevants ni els que ho són poc. «Cal entrar en detall en cada incompliment», diu Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.
En termes generals, Rius diu que el funcionament de les empreses que inspeccionen, «pel que fa a una possible afectació al medi, és adequat». Tot i això, ara mateix no compten amb cap valoració conjunta sobre si són moltes o poques les empreses on es detecten incompliments relacionats amb el medi ambient i no de tipus administratiu. Assegura, però, que hi estan treballant.
Aquestes inspeccions solen ser programades, amb una freqüència variable segons els riscos ambientals de l’establiment i el seu historial de compliment de les mesures. També n’hi ha de no programades, que serveixen per comprovar incompliments detectats anteriorment o investigar denúncies o accidents.
Mercè Rius afegeix que, mentre que Catalunya té un 21% de les empreses d’Espanya sotmeses a la directiva d’emissions, s’hi realitzen un 33% de les inspeccions que es fan a tot l’estat. «Això vol dir que inspeccionem molt», explica.
Aquest tipus de controls es realitzen des del 2014, quan es va aprovar el primer Pla d’inspecció ambiental integrada de Catalunya. «No fa tant de temps que el pla està implantat i l’anem millorant. Quan tanquem cada programa ens reunim i valorem la revisió dels criteris» que s’utilitzen per determinar el grau d’incompliment, diu la directora general.
Més de la meitat de les empreses amb incompliments rellevants són reincidents
Com a mínim 105 empreses de les 181 que no complien adequadament les condicions de la seva autorització ambiental el 2018 ja havien registrat irregularitats rellevants en una o més inspeccions els anys anteriors. Això no vol dir, però, que any rere any incompleixin en la mateixa matèria. El que sí que passa és que, quan una empresa té infraccions rellevants, s’inspecciona segur l’any següent.
El resultat de la inspecció no va lligat a cap procediment directament, sinó que es valora cada cas. «Les inspeccions les duen a terme empreses acreditades i volem que facin una fotografia de la situació, no una valoració», explica la directora general. «La valoració la fa un tècnic especialista de la Generalitat» a posteriori de la inspecció ambiental, afegeix Rius.
Per a fer la valoració, els incompliments s’envien al vector corresponent. Per exemple, si es tracta d’abocaments d’aigües, el cas es deriva a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); si té relació amb la producció de residus, se n’encarrega l’Agència Catalana de Residus (ACR); i si és un tema de soroll, ho tracta l’ajuntament corresponent. Algunes de les matèries, com els casos de contaminació atmosfèrica, són tractades directament per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.
Depenent del tipus d’incompliment pot acabar amb un requeriment perquè s’arregli el problema, amb un procediment sancionador o, fins i tot, es pot canviar l’autorització ambiental de l’empresa i regularitzar l’incompliment – per exemple, augmentar els límits d’emissions o de consum energètic d’una indústria quan es canvia la producció perquè aquells nivells d’emissions o de consum ja no siguin una falta. «Cada cas és un món, estem parlant de processos molt complexos i cal mirar els motius dels incompliments», diu Rius.
Incompliments en producció de residus i contaminació atmosfèrica
Les inspeccions divideixen les condicions ambientals que s’han de valorar en una sèrie de matèries o àrees. El 2018, a cada empresa on es van detectar incompliments incomplia, de mitjana, dues d’aquestes matèries. En el cas dels incompliments considerats rellevants, les matèries que més es van incomplir tenien relació amb la producció de residus (un 60% de les empreses que no garantien un compliment adequat) i amb la contaminació atmosfèrica (50%) – sobretot en el cas de les empreses industrials.
Mercè Rius insisteix que no tots els incompliments han de ser tractats de la mateixa manera, ja que «molts no tenen impacte sobre el medi». Posa l’exemple de les empreses que aboquen a les aigües. Algunes ho fan directament a un riu, mentre que d’altres ho fan al clavegueram. Si superen els límits d’abocament, totes dues registraran el mateix incompliment, tot i que la seva afectació al medi sigui diferent.
«Quan hi ha una superació de límits, cal veure quina és la causa», diu la directora general. Pensa en el cas d’una empresa que fa obres en una nau. De ben segur que superarà el límit de producció de residus aquell any, ja que generarà runa i això li suposarà un incompliment, però això no ha de significar que estigui operant de manera errònia si aquests residus es tracten correctament.
Podeu consultar la metodologia de l’extracció d’informació, la creació de la base de dades i l’anàlisi en aquest enllaç.
