Els alts nivells de contaminació de l’aire de Barcelona tenen un gran impacte en la salut de la ciutadania, afectant principalment en el desenvolupament i agreujament de malalties cardiovasculars i respiràtories, així com alguns tipus de càncer. Amb l’inici de la pandèmia de la COVID-19, però, s’ha pogut observar un descens històric dels nivells de contaminació de l’aire, especialment durant el període de 30 de març a 14 d’abril quan el confinament va ser total i les grans indústries van cessar pràcticament tota la seva activitat.
En aquesta situació, el Grup de Treball sobre l’Avaluació de l’impacte de la Zona de Baixes Emissions, liderat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha elaborat un informe que descriu com el confinament per la COVID-19 ha afectat la qualitat de l’aire a la ciutat i quins aprenentatges es poden obtenir per la gestió i millora de la qualitat de l’aire, que impactaran conseqüentment en la millora de la salut.
L’informe, titulat ‘Aprenentatges en qualitat de l’aire’, ha comptat amb la col·laboració d’altres administracions implicades, com el Departament de Qualitat Ambiental, Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a més de nombrosos científics experts en contaminació de l’aire, la salut ambiental i la mobilitat. Per avaluar l’evolució dels contaminants atmosfèrics a la ciutat a partir de la declaració de l’estat d’alarma pel covid19 i les posteriors fases de desconfinament s’han seleccionat els contaminants NO2, PM10, carboni negre i l’O3. S’han diferenciat quatre etapes diferents per a fer l’anàlisi de les dades: l’etapa pre-covid, l’etapa covid-confinament + fase 0, l’etapa covid-fase 0,5 i l’etapa covid-fase 1.
Un descens històric dels nivells de contaminació
Segons assenyala l’informe, a partir de l’estat d’alarma, el descens de la mobilitat va provocar una gran reducció de les emissions del trànsit motoritzat i els nivells generals de contaminació. Com han observat els investigadors, a partir de l’estat d’alarma i fins el 18 de maig, la mitjana d’NO2 ha baixat un 55%, la de carboni negre un 63% i la de PM10 un 39% respecte al període pre COVID-19, situant-los per sota dels valors guia anuals de l’OMS. La major part d’aquest descens es atribuïble al trànsit. A nivell de regió, els nivells més elevats de NO2 es detecten en les àrees properes a Martorell, Sabadell i Granollers.
Tenint en compte que la variabilitat meteorològica també influeix en els nivells de contaminació s’estima que la reducció atribuïble al confinament és d’un 43% en NO2 i d’un 21% en PM10. Pel que fa l’O3 ens trobem que els components d’aquest han incrementat de mitjana a la ciutat durant el període comprès entre el 15 de març i el 18 de maig en un 45%. Això es deu a que l’increment de radiació solar durant els mesos de primavera accentua l’O3. L’increment d’O3 ha estat encara major a l’Eixample i Gràcia-Sant Gervasi amb un 57% d’increment.
Malgrat aquest descens en els nivell de contaminació de l’aire de Barcelona, l’informe assenyala que amb l’escenari actual de la ‘fase de represa’ s’arribaran als nivells de contaminació a la ciutat de Barcelona que hi havia abans de la crisi o, fins i tot, poden ser superiors si no s’apliquen mesures permanents per reduïr els cotxes a la ciutat. Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona assenyalen que «calen mesures per reduir el trànsit a la ciutat, reduïr els vehicles privats i millorar el transports de mercaderies, així com millores en el transport públic metropolità». També es destaquen com a mesures que podien contribuir al descens del trànsit i la contaminació de la ciutat la flexibilitat horària, el teletreball i el foment del transport bici i en patinet.
De fet, amb l’objectiu de reduir la circulació dels vehicles més contaminants i millorar la qualitat de l’aire de la ciutat comtal, l’1 de gener de 2020 va entrar en funcionament la Zona de Baixes Emissions (ZBE) Rondes Barcelona. Es preveien sancions per l’incompliment de les mesures que estava previst que comencéssin l’1 d’abril, però es va posposar amb l’inici de la pandèmia i s’aplicaran a partir del 15 de setembre.
La disminució del trànsit
A partir de l’inici de la pandèmia, la intensitat en el trànsit va disminuir de mitjana un 75% als accessos i a l’interior de la ciutat i un 70% a les Rondes, tot i que durant la fase 0,5 va augmentar fins a situar-se en un descens del 57% en els accessos, un 55% a l’interior de la ciutat i un 53% a les rondes. Durant el confinament, s’ha vist incrementada la circulació de transports de mercaderies fins a representar més del 20% de la composició del trànsit.
La recuperació de l’ús del transport públic està tenint una tendència d’increment molt menor que en el cas del vehicle privat i les motocicletes, amb un descens gairebé del 80% respecte la situació pre-COVID, a causa de la por de la població al contagi en els transports públics. Per contra, els resultats mostren una recuperació molt més important del transport actiu -caminant, en bici o patinet – i del transport privat, que a l’abril ha incrementat el seu ús fins al 34,4% -la mitjana el 2019 era el 26%-. Aquest fet tindrà efectes negatius sobre la qualitat de l’aire.
L’impacte de la contaminació en la salut
L’evidència científica indica que la contaminació de l’aire és un factor de risc de patir infeccions respiràtories. Aquests efectes negatius de la contaminació en la salut, però, apareixen sobretot per l’exposició crònica, per haver respirat un aire contaminat durant mesos i anys. Segons l’informe del Grup De Treball sobre l’Avaluació de l’impacte de la Zona de Baixes Emissions, aquest descens puntual de la contaminació que s’ha produït durant el confinament, malgrat ser brusc, tindrà un impacte menor sobre la salut de la població. L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha estimat que la baixada de la contaminació de la ciutat de Barcelona durant el confinament hauria evitat 15 morts. «Si la reducció de la contaminació durant el confinament es mantingués de forma permanent, s’estima que, a la llarga, evitaríem cada any al voltant de 800 morts a la ciutat», s’afirma en l’informe.
Malgrat que l’impacte en la mortalitat hagi sigut menor, l’estudi assenyala que la reducció de les partícules contaminants en l’aire té altres beneficis per la salut, com la reducció del soroll, la reducció dels accidents de trànsit, la recuperació de l’espai públic per les persones i la reducció de les emissions d’efecte hivernacle.
Per altra banda, tal com indica l’informe, estudis preliminars fets a Itàlia i als Estats Units assenyalen que la contaminació de l’aire a les ciutat podria haver intensificat l’impacte de la COVID-19, de manera que la població de les ciutats i regions més contaminades tindria un sistema immunològic i respiratori en pitjors condicions a causa de la contaminació i hauria estat, per tant, més en vulnerable en el cas de contraure el coronavirus.
