Un estudi internacional apunta l’efecte protector de la placenta enfront de la Covid-19 durant l’embaràs. Després de realitzar una anàlisi clínica, morfològica i molecular completa de les placentes de 37 dones embarassades, 21 de les quals havien confirmat una infecció per SARS-CoV-2, es va observar que, encara que el virus va poder infectar les placentes de gairebé la meitat de les embarassades, no es va trobar evidència de transmissió vertical en cap nounat.
Totes les mostres utilitzades en la investigació procedien de dones que van donar a llum durant la primera onada de la pandèmia el 2020 a Itàlia. En l’estudi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIO), de l’Hospital Policlínic de Milà (Itàlia) i de la Universitat de Basilea (Suïssa) i els resultats s’han publicat a la revista The Journal of Clinical Investigation.
Totes les dones que van participar en la investigació van donar a llum amb èxit a nounats vius i asimptomàtics excepte en dos casos. Un va ser el cas d’una pacient que havia tingut donat negatiu en la PCR que es va sotmetre a una inducció del part per un avortament espontani terapèutic a causa d’una anomalia cromosòmica.
El segon cas és el d’una dona positiva amb SARS-CoV-2 el nadó de la qual va mostrar asfíxia perinatal i va requerir ventilació mecànica i suplements d’oxigen durant els primers tres dies de vida. Va tenir també episodis d’epilèpsia i símptomes neurològics que es van resoldre progressivament després d’un tractament farmacològic.
Aquests problemes no es van deure a què el nadó tingués el coronavirus, sinó a què la placenta no funcionava adequadament degut a la malaltia de la mare. En aquest sentit, el Dr. Paolo Nuciforo, cap del Grup d’Oncologia Molecular del VHIO i coautor del treball, apunta que, gràcies a la investigació, “s’ha pogut constatar que, encara que el virus pot infectar la placenta, en cap cas es va produir una transmissió vertical de la mare al nadó, cosa que apunta que la placenta pot ser una barrera maternoinfantil neonatal eficaç contra el virus, fins i tot en presència d’una infecció greu”.
L’estudi també ha permès demostrar que quan la càrrega viral en la placenta és molt elevada, tot i que la placenta continua actuant com a barrera, es pot veure severament afectada i influir en el desenvolupament del nounat, tot i que no està relacionat directament amb cap paràmetre clínic o patològic conegut en les embarassades. «Ara mateix no sabem com identificar aquestes pacients de manera adequada, per poder oferir-los un tractament diferent que ajudi a evitar que la placenta se’n vegi afectada. Hi ha diferents alternatives, com el desenvolupament de possibles marcadors en la sang de les pacients, però encara és un camí inexplorat sobre el qual cal investigar més», assenyala el Dr. Nuciforo.
Semblances amb el càncer
Aquest treball de recerca que es va dur a terme amb el virus de la SARS-CoV-2 en les placentes de dones que tenien la infecció ha permès observar que la seva resposta inflamatòria era molt similar a la que s’observa en alguns tumors. «A l’anàlisi hem emprat la mateixa tecnologia que utilitzem quan estudiem el càncer i hem vist que la inflamació generada pel virus és molt semblant a la induïda per alguns tumors. Si entenem aquest sistema inflamatori serem capaços de desenvolupar nous tractaments», comenta el Dr. Joan Seoane, director del Programa de Recerca Preclínica i Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i investigador principal del Grup d’Expressió Gènica i Càncer.
Les malalties infeccioses són una gran preocupació per als oncòlegs, ja que els pacients amb càncer que reben quimioteràpia o immunoteràpia són especialment vulnerables a les infeccions, com la de la SARS-CoV-2, perquè el seu sistema immunològic està debilitat. Per això, estudiar la Covid pot ajudar a prevenir i tractar el càncer. «L’estudi dels bacteris i altres microbis que poblen el nostre cos, el que es coneix com el microbioma, podrà ajudar-nos a entendre millor la predisposició a desenvolupar un càncer i la resposta als tractaments», apunta el Dr. Nuciforo, qui destaca la importància d’aquesta recerca multidisciplinària.
