Els sindicats representatius del sector i les patronals hem iniciat recentment el procés de negociació del nou conveni SISCAT, que defineix les condicions laborals del personal que treballem a la xarxa concertada del sistema públic català de salut.
El sistema públic català de salut presenta moltes mancances. Algunes d’elles fa dècades que són problemàtiques, com ara la mitjana de sous més baixos que moltes altres parts de l’estat, amb un cost mitjà de vida més alt, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’altra problema històric és que els serveis públics de salut, assistència sociosanitària, salut mental… estan o han estat subjectes a diferents convenis col·lectius que, en general, penalitza el personal dels serveis concertats i dels serveis sociosanitaris per iguals funcions i categories professionals. Aquesta penalització és tant quant a sous com quant a drets socials (dies de vacances, horaris…). Això porta al fet que el personal, per poc que pugui, vagi a treballar a la xarxa de primària o hospitalària de gestió pública, o marxi a altres comunitats autònomes o a l’estranger. Això causa un greuge envers les persones que es beneficien de serveis sociosanitaris o de les persones que vivim en comarques, com ara el Vallès Oriental, on tots els hospitals de sanitat pública són de gestió privada.
Les importants retallades realitzades pel govern de Mas, campió estatal de les retallades aprovades durant l’anterior crisi econòmica pel PP i CiU, van aprofundir aquests dèficits estructurals i van aprofundir en la precarietat de l’estat de salut de la sanitat pública catalana. Recordem que la primera declaració com a membre del govern del llavors conseller de Sanitat, el Sr. Boi Ruiz, va ser animar a la ciutadania a què es fes una mútua privada de salut. Les retallades en inversió en salut pública no van estar revertides fins als pressupostos aprovats del 2020. Per fi vam tornar al pressupost de salut del 2010, però amb un augment de la població important, amb un envelliment de la població, amb un augment de la cartera de serveis del sistema públic de salut… i amb una crisi sanitària sense precedents causada per la Covid-19.
L’estrès del sistema públic per la pèrdua de poder adquisitiu, per la manca d’inversió en noves tecnologies, per les piruetes en la gestió per optimitzar al màxim els recursos… va agreujar-se amb la Covid fins a portar-nos al límit d’una fallida multisistèmica que arrossegués el sistema de salut i la salut mental i física del personal sanitari.
Ara encarem un nou procés de negociació del conveni SISCAT sense un govern estable a la Generalitat. L’objectiu de la UGT en aquest procés de negociació és que les condicions laborals del personal afectat pel conveni SISCAT es vagin igualant progressivament durant la vigència del conveni actual a les condicions del personal sanitari dels hospitals catalans de gestió pública. Aquesta igualació progressiva portarà a una major equitat entre el personal sanitari (a igual feina, iguals condicions laborals) i territorial (l’atractiu pel personal serà igual, si més no en l’àmbit de conveni, per treballar a Bellvitge que a Vic).
Sabem que la patronal de la Sanitat Concertada no té pràcticament, però, capacitat de marge per millorar el nostre conveni col·lectiu si no hi ha un govern estable de la Generalitat que faci una aposta valenta, decidida i consistent per augmentar progressivament el pressupost en sanitat. L’acord de govern entre ERC i la CUP, pel que fa a la sanitat, va en la línia que necessita la nostra sanitat pública (igualar progressivament condicions laborals, tendir a gestió pública de serveis de salut, taula permanent de diàleg professional entre CatSalut, sindicats i organitzacions sanitàries per homogeneïtzar les condicions laborals…).
Malauradament, aquestes propostes són, ara per ara, una declaració de bones intencions, mentre no sigui l’acord de legislatura d’un govern de la Generalitat. A més, aquest acord, per poder materialitzar-se, necessita que la inversió en sanitat pública augmenti de forma substancial. El 2018, la inversió pública en sanitat era del 4,7% del PIB català, molt per sota de la mitjana estatal (5,5% del PIB) i només superior a la Comunitat de Madrid (3,6% del PIB) en la comparació entre autonomies. Reconeixem l’important esforç realitzat per les administracions públiques per afrontar l’actual pandèmia. Necessitem, però, que aquest esforç es consolidi en el temps.
La sanitat pública catalana té una important pluripatologia (condicions laborals precàries, importants dificultats per atreure i retenir talent, dèficits d’inversió en noves tecnologies, diferents condicions laborals per iguals categories i funcions); aquesta pluripatologia s’ha vist agreujada per la pandèmia, atès l’estrès psicosocial importantíssim que estem patint el personal sanitari. Estem a la sala d’espera de l’UCI perquè necessitem un tractament agut i posteriorment d’altre sostingut en el temps per millorar de forma estable la salut de la sanitat pública catalana. I, per això, necessitem un govern estable a la Generalitat, que faci una aposta estratègica per una sanitat pública, universal, de qualitat i que atengui a les necessitats de sanitat actuals i futures de la ciutadania. Apel·lem a la responsabilitat de tots els partits presents al Parlament de Catalunya per fer-ho possible.
*La secció sindical de la UGT de la Fundació Privada Hospital-Asil de Granollers està formada per Vicenç Barbancho Galán, Silvia Franco Mas, Lola Lorente Segura, Maricruz Moreiras Andrino, Jordi Ortiz Gil, Núria Sala Atienza, Jordi Vera Fontclara.
