Actualitat

40 anys de la sida, una malaltia que pateixen 40 milions de persones arreu del món

L’octubre de 1981, fa 40 anys, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va diagnosticar el primer cas de sida de l’Estat espanyol. Es tractava d’un jove de 35 anys que va ingressar amb una història curta de mal de cap persistent, lesions de color púrpura i Sarcoma de Kaposi, un tipus de càncer de pell provocat per un herpes virus (el VHH-8). És una malaltia que apareix quan el sistema immunitari està deprimit i que aviat es va associar al VIH.

El pacient s’havia aprimat molt durant els darrers sis mesos i, un cop hospitalitzat, els mals de cap van anar en augment i una part del cos se li va paralitzar. L’equip mèdic va identificar un tumor de tres centímetres al cervell que es va interpretar com una metàstasi. El van operar d’urgència, però quatre dies després de la intervenció va morir.

La Dra. Carmen Navarro, ara jubilada, i que aleshores era cap de Secció de Neuropatologia de Vall d’Hebron, es va encarregar d’analitzar el tumor i realitzar l’autòpsia neurològica. “L’examen microscòpic va confirmar que el pacient tenia toxoplasmosi granulomatosa. Era una troballa sorprenent, perquè es tractava d’una infecció que només es trobava en nounats”, destaca la Dra. Carmen Navarro.

Aquest va ser el primer cop que s’associava la infecció al cervell per toxoplasma a la sida. ”A l’article que l’equip de Vall d’Hebron va publicar a la revista The Lancet, on descrivíem el cas, vam relacionar el sarcoma de Kaposi i altres infeccions oportunistes observades entre la població homosexual recentment als Estats Units, amb el nostre cas. Aquest detall va ser determinant per diagnosticar la sida a futurs pacients”, assenyala la Dra. Carmen Navarro. Aleshores, encara no s’havia batejat la malaltia com a Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (Sida). Encara passarien dos anys perquè el 1983, el viròleg francès Luc Montagnier, de l’Institut Pasteur de París i Premi Nobel de Medicina 2008, aïllés i identifiqués el virus.

La síndrome d’immunodeficiència adquirida (Sida) és una malaltia que afecta el sistema immunològic dels éssers humans, fent que augmenti el risc d’altres infeccions oportunistes i càncers que normalment no afecten persones amb sistemes immunitaris no afectats per la malaltia. Es propaga principalment per relacions sexuals sense protecció, transfusions de sang contaminada, compartir agulles hipodèrmiques i de mare a fill durant l’embaràs, part o la lactància.

“Els primers casos es van detectar en homes que tenen sexe amb homes, però la malaltia no va trigar a aparèixer en pacients amb hemofília o addiccions a les drogues i no només homes, també dones i infants”, recorda la Dra. Magda Campins, cap del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). “Cada vegada que es diagnosticava un cas, fèiem els estudis dels contactes. Eren temps en què el VIH era una malaltia estigmatitzada i comunicar-ho als contactes i a la família era molt dur. L’associació de la malaltia els primers anys al col·lectiu homosexual i l’homofòbia va estigmatitzar els pacients, i la desinformació i falta de resposta científica no va ajudar a frenar el rebuig social”, reflexiona Campins.

“A partir del primer cas, el degoteig de casos que combinaven infeccions oportunistes va ser constant. Se’ns morien sense poder fer-hi gaire. Vam tenir consciència ràpidament de l’arribada d’una nova malaltia que va començar afectant la població homosexual, però amb el temps esdevindria pandèmia”, descriu la Dra. Carmen Navarro.

A l’Estat espanyol es calcula que hi ha 3.000 noves infeccions cada any i 150.000 malalts de sida. De moment, no existeix encara una cura o vacuna aprovada per la sida, però el tractament amb antiretrovirals alenteix l’evolució de la malaltia i porta a una esperança de vida pràcticament normal. “El que fan els antiretrovirals és bloquejar el virus; aturar la ruta del virus dins la cèl·lula, de manera que no permet que el virus infecti a altres cèl·lules i aconseguim el que s’anomena la càrrega viral indetectable. El tractament antiretroviral evita que es produeixin malalties derivades de la sida. El virus segueix allà, però les defenses es mantenen al llarg del temps”, explicava la doctora Marta Navarro, directora del Servei de Malalties Infeccioses del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, en una entrevista al Diari de la Sanitat. Al principi, s’havien de prendre moltes pastilles que tenien una toxicitat alta, però cada vegada han anat apareixent antiretrovirals més eficaços i menys tòxics.

Actualment, gràcies a aquests tractaments, la sida és una malaltia crònica, però encara moren 690.000 persones cada any a països de renda mitjana i baixa. Aproximadament, 40 milions de persones viuen amb sida en tot el món i només uns 26 milions de persones tenen accés a la teràpia antiretroviral. Tot i que s’investiga des de fa quatre dècades, segueix sense haver-hi cura. “No s’ha trobat una vacuna perquè el virus de la sida quan es replica a les cèl·lules té una gran habilitat per crear mutacions. Per fer-se una idea, fins a 6.000 cops més que un virus de la grip, i això posa bastons a les rodes per trobar una vacuna eficaç”, explica la Dra. María José Buzón, responsable de la línia de Recerca Translacional del VIH al grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.

Un altre dels reptes actuals la prevenció. Hi ha fàrmacs preventius (La PrEP o teràpia preexposició) que eviten el contagi, per mitjà de l’administració de molècules antiretrovirals a persones amb probabilitats d’infectar-se, però aquestes teràpies no són accessibles en països en vies de desenvolupament.