En una de les seves visites rutinàries al ginecòleg, la Maria Antònia va comentar-li al metge que la regla li havia començat a fallar. Aquell mes no l’havia tingut. L’especialista li va dir que estava entrant en el climateri, el camí cap a la menopausa en què es va aturant la funció reproductora, amb la retirada de la menstruació, de cop o gradualment. El ginecòleg va afegir que, si passat tot un any no la tenia, passaria a ser oficialment menopàusica, que allò era normal. I punt.
Normal, ella ja sabia que ho era –tenia aleshores 50 anys-, però, fora d’algun fogot que va anar sentint puntualment, tot el que comportaria entrar en aquella nova fase, ho desconeixia. A la revisió de l’any següent li van proposar fer-li una densitometria, per veure com tenia la massa òssia, i del resultat se’n va desprendre el diagnòstic d’osteoporosi, la malaltia en la qual l’os perd densitat, fent-se més fràgil i, per tant, augmentant el risc de fractures.
La menopausa es caracteritza pel dèficit d’estrògens, les hormones reguladores del sistema reproductiu femení i també els trets característics d’aquest gènere. Entre altres funcions, els estrògens intervenen en el manteniment de la salut òssia. Com que durant la menopausa es deixen de secretar, una de les causes importants de l’osteoporosi és la mateixa menopausa. Però, tal com precisa el Dr. Lluís Rosselló, cap de la Secció de Reumatologia de l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, són motius de més risc de patir-la, a part de la menopausa precoç, “no haver tingut fills, ser fumadora o prendre determinats fàrmacs que portin cortisona, per exemple en cas de ser asmàtica, medicació contra la reuma, o per regular les funcions de les tiroides. Tots aquests casos, en el moment en què s’entra en la menopausa, tenen més risc de patir osteoporosi”.
Com es detecta la malaltia
Segons explica el Dr. Rosselló, moltes vegades l’osteoporosi no es detecta fins que no s’arriba a l’hospital presentant una fractura, de maluc, canell o d’alguna vèrtebra. “Mentrestant no es produeix cap fractura, o fissura, la malaltia de l’osteoporosi és silent, no dona símptomes”. L’especialista en reumatologia també explica, però, que cada vegada més es fan cribratges amb densitometries. Si no s’és població de més risc, es fa passats quatre o cinc anys des del diagnòstic de menopausa.
Els consells primordials per afavorir que l’os no perdi massa, segons indica Rosselló, és “fer exercici físic cada dia, per exemple caminar una hora cada dia; prendre llet i derivats que aportin calci a l’organisme –sinó, prendre suplements ja preparats de calci- i prendre el sol –un quart d’hora o mitja hora al dia, o bé suplements de vitamina D-, perquè aquesta ajuda a fixar el calci als ossos. És una cadena”.
Pel que fa al tractament, davant del risc o diagnòstic d’osteoporosi, s’administren fàrmacs per afavorir el manteniment del nivell de densitat de l’os, i evitar així que es puguin produir fractures.
En els casos en què se sent dolor, a l’esquena o al maluc, però no hi ha cap fissura ni fractura –segons indica el Dr. Rosselló- es pot tractar d’artrosi, o potser d’una tendinitis. Trobar la causa del dolor és el primer que es fa. “Amb l’artrosi, el dolor apareix quan es fa moviment, esforços, exercici, o quan s’està molta estona dret, però no en repòs”, explica el reumatòleg de l’hospital de Santa Maria de Lleida. “Si és un dolor al genoll, mirem que no sigui per causa del pes –persona obesa-, o per un problema de menisc i potser cal una pròtesi, rehabilitació amb fisioteràpia, natació, reeducació postural o algun altre exercici. A excepció dels casos en què hi ha molt dolor, el tractament és a base de consells i no tant de medicació”, afegeix. “Curiosament –apunta-, les persones obeses no tenen tanta osteoporosi i, en canvi, sí que acostumen a tenir més artrosi”.
L’artrosi és un procés irreversible, en canvi, tal com assenyala el Dr. Rosselló, “l’osteoporosi ben diagnosticada i ben tractada pot millorar els valors de la densitat de l’os”. En aquest sentit –afegeix l’especialista-, la tasca desenvolupada per iniciatives com la de l’associació HERA, que dona a conèixer la malaltia i tot el que pot desencadenar la menopausa, són molt positives.
Hera és el nom d’una deessa grega, la paraula triada per identificar l’acompanyament que la Maria Antònia Roca va trobar a faltar quan ella va començar el seu procés cap a la menopausa. “Som filles d’una generació que gairebé no n’ha parlat gens de la seva menopausa. Ha estat i és encara un tema molt tabú i, no obstant això, és molt necessari conèixer quins canvis es donen per poder portar millor el nostre dia a dia, accedint a informació segura i atenció de professionals de la salut i la imatge, des de ginecòlegs, fins a especialistes en són, osteopatia i sexologia, passant per psicòlegs, nutricionistes, traumatòlegs, o experts en sòl pelvià. Tot això tant pel que fa a la prevenció, com per viure amb més tranquil·litat els tractaments”, detalla la fundadora d’Hera. Conscienciar, informar i acompanyar en el procés de la menopausa és el seu propòsit. A banda d’assessorament individual, des d’Hera s’organitzen conferències i fòrums, i han creat uns premis per promoure el treball de diferents professionals, de l’àmbit sanitari, empresarial i comunicatiu, en favor de la difusió de tot el que pugui ajudar a prevenir i portar millor la vida diària de qui pateix els efectes més incòmodes de la menopausa i l’osteoporosi.
Un d’aquests aspectes incòmodes és la sequedat vaginal, que comporta molèsties, en molts casos dolor en les relacions sexuals, i també més tendència a les infeccions. Des dels centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de l’Institut Català de Salut (ASSIR’s), les llevadores són les especialistes a l’abast de tothom per consultar tots aquests aspectes. La Susanna Garcia, llevadora de l’ASSIR Baix Llobregat Nord, explica que “per als símptomes vaginals el que estem veient que funciona és evitar l’obesitat i tenir relacions sexuals”. En aquest sentit –afegeix la infermera- “cal empoderar les dones perquè descobreixin la seva pròpia sexualitat, sent molt curoses perquè l’aspecte sexual cadascuna el viu a la seva manera”, precisa la infermera. És ben conscient, a més, que cada cop les demandes de les dones en la menopausa seran diferents, perquè moltes d’elles, amb estimulació ovàrica, han estat mares després dels 40 anys.
De canvis ja n’han anat veient. “Fa 20 anys, dones amb 50 anys ja tenien els fills a l’institut i moltes d’elles no treballaven, per això els grups que organitzàvem als matins per tractar tots els temes vinculats a la menopausa s’omplien, però els vam deixar de fer perquè moltes dones treballen i ara el que fem és adequar-nos a elles amb consultes particulars”, diu. Tal com explica, “davant d’un problema relacionat amb la menopausa, el primer contacte normalment es fa amb el metge de família, o bé amb el ginecòleg, aprofitant les visites de control, però si es tenen dubtes fora d’aquestes consultes, també es pot demanar hora amb una llevadora d’un dels centres de salut sexual i reproductiva de l’ICS”. En ells, les llevadores treballen amb les dones qualsevol aspecte sobre sexualitat, una vida saludable o alimentació equilibrada.
L’aspecte emocional
Entrar en la menopausa, però, pot viure’s amb molta angoixa o tristor. Els canvis hormonals que es produeixen de manera natural en aquest període hi tenen a veure, però també aquesta concepció –que esdevé pressió moltes vegades- sobre la idea de la vellesa. El final de la regla és el comiat de la possibilitat de concebre fills, però socialment també es concep com el final de la vida sexual i l’entrada en una etapa en què la dona pot perdre atractiu físic, pels canvis que pot tenir el seu cos. “Òbviament, els canvis hormonals comporten ja uns canvis psicològics, és una situació especial hormonalment que pot comportar debilitat en l’estat d’ànim, més irascibilitat o apatia, de la mateixa manera que quan es té la regla també els canvis hormonals afecten psicològicament”, puntualitza la psicòloga clínica Teresa Moratalla, secretària de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).
Però, a banda de l’afectació psicològica pels canvis hormonals, la menopausa també comporta l’acceptació d’aquesta pèrdua de la fertilitat, de la cintura, perquè un dels canvis físics més freqüent és l’augment de pes. I, en un context social en què es valora tant el físic, “no sentir-se jove i atractiva provoca malestar psicològic en moltes dones”, afirma Moratalla.
D’altra banda, però, la llarga esperança de vida amb la qual comptem ara, fa que en la menopausa encara quedi molta vida per endavant. I és aquí on l’acompanyament psicològic en els casos que sigui necessari aportarà un millor horitzó per viure totes les etapes que continuïn, amb normalitat, optimisme i vitalitat. De fet –com diu la psicòloga- “malgrat les molèsties de tipus físic que posen de manifest l’arribada de la menopausa, cada cop les dones es cuiden més i, de fet la majoria arriben estant totalment actives en el món laboral. Això sí, en casos de dolor, sobretot si és un dolor sostingut en el temps, pot ser molt dur i pot generar fins i tot depressió”.
Al marge de casos de dolor més important, és més aviat la societat la que ho posa difícil. “Vivim sota la idea que sempre s’ha de ser jove i atractiva, com si ja no es pogués ser competitiva a cap nivell, arribada la menopausa, i això, -expressa la Teresa Moratalla- “ho hem d’anar trencant”. De fet, com ella mateixa explica, “la menopausa és un procés natural, biològic, al que ens adaptem perfectament. Però es viuria de manera més natural sense aquesta exigència social. No obstant, “com que sí que s’han d’acceptar els canvis que sí que arriben -en el pes, la mobilitat, l’agilitat-, perquè fer-se gran implica pèrdues que s’han d’anar superant, la intervenció psicològica és molt interessant per ajudar a qui ho necessiti, perquè no tothom s’hi encalla tampoc”. Moratalla recorda que tota malaltia es porta millor quan s’està bé emocionalment, i que la salut psicològica, emocional, és un puntal bàsic del benestar. La salut psicològica ha estat molt descuidada, però amb la Covid-19 s’ha posat de manifest com és de necessària. “Tenir recursos psicològics ens ha permès enfrontar-nos a la pandèmia”, diu.
En el context d’una menopausa, “cada cas és únic per la casuística, context i la mateix idea de la menopausa que cadascuna té”, apunta Teresa Moratalla. Entendre quins són els components que agreugen un quadre particular és a la base de l’acompanyament psicològic que professionals com ella aporten. “Sempre és important fer un bon diagnòstic, saber què li està passant a la dona, i a partir d’això hi ha moltes maneres de treballar-ho, amb tècniques d’enfrontament al dolor i patiment psicològic, per millorar l’estat d’ànim, per exemple. La intervenció es fa a partir de comprendre tots els elements que estan en joc en la vida d’aquella dona i que l’estan afectant en aquell moment”.
L’atenció psicològica facilita superar aquests processos. “No parlem d’una depressió major, ni d’un trastorn greu, però davant de reptes i desafiaments diferents, com els que presenta la menopausa, s’ha de fer l’adaptació a una nova etapa i de vegades cal l’acompanyament en aquests moments de transició difícils, per no deixar que s’enquisti el malestar emocional que, de sostenir-se massa en el temps, pot acabar debutant com a malaltia”.
