Coneixia el Col·legi, del qual en va ser presidenta en dos mandats, entre el 2002 i el 2011. També va ser degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya. Va aconseguir modernitzar i professionalitzar el Col·legi, posant les bases del que avui és la corporació. El COIB va madurar com a institució i va ocupar un espai públic amb el qual no havien comptat les infermeres de Barcelona fins llavors. Creus va aconseguir defensar els interessos de les més de 45 mil infermeres de Barcelona.
La seva trajectòria professional també va transcórrer durant una època decisiva per a la professió. Durant més de quaranta anys d’exercici professional, la infermeria va evolucionar de manera espectacular. Van ser anys decisius en la construcció de les cures infermeres professionalitzades, i Creus va formar part activa d’aquest canvi.
L’any 1982 va ser una de les impulsores de l’ACI, l’Associació Catalana d’Infermeria, que tenia com a objectiu el desenvolupament professional i disciplinar de la infermeria. Va ser també presidenta de l’Associació Nacional de Directius d’Infermeria i presidenta de la Comissió de l’Ordenació del Consell de la Professió Infermera de Catalunya, entre d’altres càrrecs.
La seva convicció i compromís amb les infermeres, la ciutadania i la professió van marcar la seva vida abans i després de la jubilació. Creus va treballar fins l’últim moment per la infermeria i per la salut de les persones des de l’Associació Catalana de Direccions Infermeres (ACDI), com a consellera; des de la Fundació Ictus, d’on era vicepresidenta, i des del Consell de Govern del Parc Taulí Hospital Universitari de Sabadell, del qual n’era presidenta. Creus va tenir un paper fonamental en la redacció del Llibre blanc de les professions sanitàries, que es va elaborar l’any 2004, a partir de les aportacions dels professionals i dels ciutadans, i que ha tingut una importància decisiva en la definició de les competències professionals de les persones que treballen en l’àmbit de la salut i en l’entorn de l’exercici professional.
Des del COIB volem reconèixer i agrair la lleialtat que sempre va demostrar amb la institució i també amb la professió infermera. També la seva valentia. La convicció que les infermeres no hem de demanar permís sinó que hem de tenir el valor d’agafar allò que ens pertoca.
Ens acomiadem de Mariona Creus, una infermera de Sabadell a qui agraïm el compromís i la feina que va fer, i que segur que hagués seguit fent, en benefici de la professió infermera i de la salut de la ciutadania. Persones com ella són les que fan grans el COIB i la infermeria catalana.
