Anàlisi

Eleccions municipals 28M: les propostes dels partits per a la sanitat a Barcelona

1. Atenció primària

Per al partit de Colau, és clau apostar per la continuïtat del Pla d’Equipaments Sanitaris a la Ciutat de Barcelona 2023-2027, en marc col·laboratiu amb el Departament de Salut, el Consorci Sanitari de Barcelona i el mateix Ajuntament de Barcelona. A més de proposar augmentar el finançament del sistema un 25%, concreta mesures com ampliar en un 50% els programes de salut comunitària als barris de la ciutat. Apunta als CAPs deficitaris com a prioritat per a la seva millora i renovació: d’una banda, suggereix obrir o començar les obres dels nous CAPs Raval Nord, Gòtic, Barceloneta, Fort Pienc, Horta-La Clota, la Marina, Sagrera, Congrés, Besòs, Parc i la Llacuna. També en aquesta línia, parla d’identificar espais pels nous CAPs Casanova, Roquetes, Casc Antic, Sardenya, la Verneda i la Pau i impulsar els programes d’integració social i comunitària que reforcin els vincles de la primària de salut i els serveis socials d’atenció primària.

Per al PSC la millora d’infraestructures és també el bastió de les seves propostes respecte a l’atenció primària: proposen l’obertura del nou CAP del Parc i La Llacuna al Districte de Sant Martí, el nou projecte equipament de salut del CAP Barceloneta i CAP Casc Antic/Rec Comtal. També aposten per un nou projecte d’equipament de salut en Sant Gervasi – Bonanova i l’ampliació del CAP La Pau amb incorporació de servei de pediatria, a més de la reobertura del Centre d’urgències d’atenció primària del CAP Numància i CAP Doctor Carles Ribas a Sants Montjuïc. Altres propostes de Collboni i el seu equip per a l’atenció primària són treballar amb la Generalitat perquè doti a cada districte d’almenys un CAP amb alta tecnologia amb l’objectiu d’apropar les proves diagnòstiques a la ciutadania, en la línia de l’experiència al CAP Manso, o impulsar la millora de l’eficàcia del Consorci de Salut amb la Generalitat de Catalunya. Un altre eix que presenten és el suport a la creació d’una agència sociosanitària consorciada que integri tant serveis socials com sanitaris i on puguin participar també les entitats i empreses del sector, a més de fer una provar pilot per situar en un mateix edifici els serveis socials amb els serveis sanitaris d’atenció primària.

El partit de Maragall proposa també el reforçament i millora de CAPs: construir el nou CAP de la Barceloneta i un centre de dia per a gent gran, accelerar la construcció del CAP Fort Pienc pendent al solar de Gran Via-Nàpols, pacificar els entorns del CAP Roger de Sants-Badal, cercar una nova ubicació per a la construcció de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Sardenya, assolir l’obertura del CAP Bolívia i allargar el bus del barri Verdum fins al CAP de Rio de Janeiro. Sobre atenció primària, la llista encapçalada per Trias parla de treballar en un Pla de connectivitat entre els diversos centres sanitaris (centres d’atenció primària i sociosanitaris), aplicant les noves tecnologies que vagin sorgint per garantir que s’hi pugui accedir de manera accessible en transport públic, i l’ampliació de CAPs i la construcció de nous centres. La CUP esmenta com salut i sanitat corresponen a la Generalitat, i la necessitat de l’Ajuntament d’intervenir i revertir les retallades i les mancances incrementades amb la pandèmia a través de la seva participació en el Consorci Sanitari de Barcelona. El seu programa basa com a eix l’augment del pressupost de la primària, salut comunitària i pública exigint a la Generalitat almenys el 25%, i municipalitzar o remunicipalitzar els serveis sociosanitaris i serveis de dependència municipals, amb una gestió 100% pública que garanteixi “l’equitat d’accés i la reversió de la privatització del sector”, fent especial rellevància en el cas de les residències.

Ciutadans, Valents i PP no fan esmenes concretes a l’atenció primària, i VOX parla d’establir “un número mínim de CAP per habitants i obrir equipaments nous en les zones rurals i desafavorides”.

2. Hospitals

Les eleccions arriben l’any que es donarà per finalitzat el Pacte de Ciutat Ajuntament-Generalitat 2016-23 per planificar la construcció i la millora dels equipaments sanitaris a Barcelona. Ampliacions com les de l’Hospital del Mar o Vall Hebron, a més del nou Clínic, són algunes de les obres centrals que afecten la ciutat (i a l’ecosistema sanitari de tota Catalunya). BCN en Comú, actual partit de l’alcaldia, vol continuar amb l’impuls de millora de les infraestructures: projectar la tercera fase d’ampliació de l’Hospital del Mar, definir la transformació urbanística que diuen “ha d’acompanyar” la construcció de la nova seu de l’Hospital Clínic a la Zona Universitària i construir la nova seu de l’Agència de Salut Pública de Barcelona a la Llosa de la Vall d’Hebron.

Sobre aquests punts concrets, el PSC aposta per un nou pacte per restablir el full de ruta de les prioritats sanitàries, el qual ha d’incloure les fases per desenvolupar el nou Hospital Clínic i també les obres pendents dels grans hospitals (Hospital del Mar, Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, etc). Trias, sobre aquest tema, fa constar al programa que fomentarà les millores urbanístiques que permetin acollir infraestructures sanitàries cabdals a Barcelona, amb l’ampliació dels centres d’atenció primària i la construcció de centres nous, col·laborant amb la Generalitat per millorar les instal·lacions dels hospitals terciaris de Barcelona. Per a ERC, en sintonia amb el tema de la transformació urbana, creu que aquesta s’ha de coordinar amb el projecte de trasllat de l’Hospital Clínic al Campus d’Esports de la Universitat de Barcelona.

En relació amb algunes propostes de Colau sobre pacificació, Maragall també apunta cap a reduir la circulació de vehicles al voltant de les escoles i hospitals per protegir la salut dels més vulnerables. Aquesta proposta també va en comú amb el programa de la CUP, que esmenta la necessitat de prioritzar les pacificacions de carrers amb equipaments relacionats amb persones vulnerables (hospitals, infants, gent gran, etc.), i garantir-hi nivells de contaminació i soroll d’acord amb els estàndards establerts. Ciutadans, Valents, PP i VOX no esmenten mesures concretes respecte als hospitals a Barcelona. Més enllà de parlar d'”hospitals ben dotats” i la “revisió de suficiència de mitjans als hospitals” (VOX) i “oferir un servei de qualitat amb un finançament adequat” (PP).

3. Salut mental

La probabilitat de patir un problema de salut mental en el total de nenes i nens ha anat creixent progressivament des del 2011. Aquest creixement s’ha accentuat als últims 3 anys passant de menys del 6% l’any 2018 a percentatges propers al 10% el 2021 segons un estudi d’ACCIÓ —l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball—, elaborat amb la col·laboració del Clúster de Salut Mental de Catalunya. La pandèmia i factors com la precarietat i la manca de perspectiva de futur han generat estralls en la salut mental d’infants, adolescents i adults joves.

La problemàtica de la salut mental s’ha fet un lloc a l’agenda política: Barcelona és la primera ciutat de l’estat en impulsar un pla de salut mental, el I Pla de Salut Mental (2016-2022) que ara tindrà continuïtat amb l’aprovació fa poc més d’un mes del segon Pla de Salut Mental (2023-2030). Aquest protocol, impulsat durant el govern Colau, és una de les puntes de llança en aquesta matèria per als comuns, que proposen el reforçament de les polítiques encarades a les cures i el benestar: incorporar més psicòlegs al Konsulta’m (programa per a suport emocional de joves), i crear un Konsulta’m infantil serien algunes de les propostes en aquesta línia. Des d’ERC proposen la continuïtat del pla, garantint amb els “recursos necessaris” el creixement dels espais Konsulta’m i Konsulta’m +22 per tal d’ampliar-ne el nombre de punts a la ciutat. Per a la CUP, en aquesta línia cal “vetllar per l’aplicació dels programes municipals enfocats a promoure i protegir la salut mental entre el jovent de manera adequada”, i a més, aposta per complementar aquests recursos d’atenció i assessorament en salut mental existents amb serveis, programes i recursos municipals i comarcals, vinculant-hi la Diputació i el Consell Comarcal.

Més enllà del pla municipal, diversos partits, com és el cas d’ERC, es posicionen a favor de col·laborar en el desenvolupament del Pacte Nacional de Salut Mental i complir el darrer Pla de salut mental i emocional 2021-2024 de la Generalitat de Catalunya. El programa de Trias considera la continuïtat del pla de la Generalitat, si bé no esmenta res del pla municipal, la llista pretén reforçar la proposta governamental a través d’enfortir la Xarxa de Prevenció de la Conducta Suïcida de Barcelona i l’impuls d’un Pla de lluita contra l’estigma associat a la salut mental. Per al PSC, la línia es dirigeix més en sintonia amb el govern central, i és que la seva proposta implica actualitzar el Pla de Salut Mental de Barcelona en relació amb el pla d’acció en Salut Mental 2022-2024 del Ministerio de Sanidad, tot i que aposta per conservar i ampliar serveis municipals com l'”Aquí t’Escoltem” (ATE) i el Konsulta’m.

Ciutadans esmenta com a proposta “millorar el Servei d’Atenció a Domicili (SAD) i de salut mental”, i Valents fa constar al seu programa que “lideraran programes de prevenció d’addiccions i salut mental”. Respecte al PP i VOX, no consta als seus programes res vinculat amb la salut mental.