Els beneficis en la salut, tant física com psíquica, que ens aporta a les persones el contacte directe amb la natura compta ja a hores d’ara amb una sòlida evidència científica. Però, què és el que fa, un cop som en un espai natural, que ens hi trobem a gust? Quins són els sentits pels quals ens entren més estímuls que ens porten a sentir el benestar?
Aquest és el factor diferencial d’una investigació realitzada a 35 països amb la participació de 1.142 persones de 45 nacionalitats. Un bany de bosc va ser l’escenari experimental per a tots ells, a partir del qual, es varen recollir les dades de l’estudi.
El bany de bosc (FB, de Forest Bathing), tal com expliquen els investigadors en la seva recerca, és una caminada guiada lenta i conscient per la natura, que va sorgir d’una intervenció nacional de salut pública realitzada al Japó per tractar l’estrès i les malalties relacionades amb el treball. Encara que en els seus inicis, els banys de bosc varen ser concebuts per a caminar sense guia en silenci, en els darrers anys han anat incorporant activitats guiades proactives de connexió amb el medi per a millorar els efectes positius sobre la salut i la pròpia connexió amb l’entorn natural. La intervenció d’una persona formada prèviament com a terapeuta forestal ha donat lloc a la teràpia forestal, com a evolució dels banys de bosc. En la teràpia forestal s’ajuda a restaurar la salut mental, física i social associada a problemes i necessitats específiques.
Gran part de la recerca sobre banys de bosc realitzada al Japó ha mesurat les respostes dels participants en veure una escena forestal durant 15 minuts, i ha trobat consistentment reduccions en l’ansietat, la depressió, la ira, la fatiga i la confusió.
Connexió amb la natura a través d’activitats
En diferents països, experiències com el senderisme, les activitats d’aventura enmig de la natura i altres pràctiques, com els mateixos banys de bosc han confirmat estadísticament els beneficis d’estar en espais naturals. “Funcionen molt bé, per diferents motius, més de caràcter biològic, per exemple en casos de cardiopaties o diabetis, però també són eficaços per al benestar psicològic, mental i emocional. I tot això ha estat molt reportat”, explica la psicòloga i professora del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Montse Subirana-Malaret, que és una de les investigadores de l’equip que ha desenvolupat l’estudi.
Ara -diu la psicòloga de la UB- amb aquesta recerca, “hem donat un pas més, per saber quins són els elements de la natura, dels boscos, les fulles, l’aigua, els ocells, les formes, els colors, la lluïssor que es troben en el context natural i la seva relació amb les emocions i els sentiments. Aquesta és la novetat que aporta el nostre treball”. I afegeix encara, “també hem estudiat com es relacionen els sentits amb aquestes emocions”. És a dir, si arriben abans i en major mesura els sons, les imatges, les olors, la temperatura o altres estímuls. I, en aquest sentit, un dels resultats ha estat que l’oïda és el sentit que passa per sobre dels altres a l’hora de recollir què arriba més en la passejada conscient per un bosc. Els participants van destacar elements com el cant dels ocells, el soroll de les fulles i branques pel vent o el so de l’aigua. I després, altres aspectes com el paisatge, els colors i matisos cromàtics de la naturalesa, les olors de les flors, les plantes i la terra, i a continuació les textures dels elements naturals.
Millorar propostes
“Tot això és molt bo tenir-ho en compte a l’hora de programar activitats amb un enfoc terapèutic”, precisa Montse Subirana. “Pots potenciar el benestar fent intervenir més en context on intervingui més el so, per exemple”. La investigadora del College of Health, Psychology and Social Care de la Universitat de Derby (Regne Unit), Kirsten McEwan, afegeix que haver estudiat quines activitats, elements naturals i sentits són els més importants perquè s’estableixi aquesta connexió satisfactòria i beneficiosa amb l’entorn natural “són realment útils per als guies de banys de bosc, ja que poden adaptar les seves sessions per a incloure elements naturals que contribueixin al benestar”, afirma.
La recerca ha estat liderada pel Forest Therapy Hub (FTHub), un grup de professionals de diferents països que estudia i treballa pràctiques de salut i benestar basades en la natura i el coneixement científic, promovent la interacció que fa possible aquest benestar. Aquest darrer treball d’investigació, els resultats del qual s’han donat ara a conèixer, va ser realitzat entre els anys 2021 i 2022. Alex Gesse, director executiu del FTHub, destaca que els Banys de Bosc sobre els quals es basa l’estudi van ser supervisats per Guies certificats que han seguit mètodes desenvolupats pel FTHub. “Aquest mètode té en compte com els elements naturals percebuts poden impactar en la salut i el benestar, maximitzant els beneficis de l’exposició a la naturalesa. Això permet adaptar les activitats de connexió amb la naturalesa perquè siguin les més adequades a cada persona”.
“Per a sentir-te bé, és necessari trobar l’element o aspecte de la naturalesa que t’aporta major benestar, es tracta de ciència. Així que més enllà de l’estudi, convido a les persones a explorar i trobar el seu element”, afegeix Gesse.
La recerca ha estat elaborada per investigadors del Forest Therapy Hub, el College of Health, Psychology and Social Care de la Universitat de Derby (Regne Unit), de l’Institut de Ciències Agropecuàries i Rurals de la UAE de Mèxic, de la Facultat de Psicologia de la UB i de Highland Amphibian and Reptile Project. La recerca ha consistit en l’anàlisi i avaluació de les dades obtingudes d’un qüestionari que va ser respost de manera anònima per persones que havien participat en una de les sessions de bany de bosc guiades.
La recerca aporta altres dades rellevants, com les diferències entre regions i poblacions en relació als aspectes de la naturalesa que més impacten en els seus sentiments positius. A l’Amèrica Llatina, els sentiments, les emocions i els elements naturals van mostrar puntuacions més altes, especialment durant les estacions de dies llargs, mentre que resultats més baixos es van registrar a Àsia, Amèrica del Nord, Europa mediterrània i Europa nord-occidental.
Partint de la premissa que la salut és el resultat d’un procés adaptatiu dels éssers humans als seus entorns físics i socials, l’estudi recull també dades sociodemogràfiques, com ara si en la seva infància, els participants en el bany de bosc havien crescut en contacte amb la natura, o no.
Diferència entre països
Espanya és un dels països que valora més la percepció de les essències de les flors i aromes relacionades durant els banys de bosc com a elements naturals que reconforten el benestar emocional. A Itàlia es valoren especialment els colors de la naturalesa com a element per al benestar i a França es dona molta importància a l’harmonia de la naturalesa, perquè ajuda a millorar el benestar emocional.
El Canadà és un dels països que més valora la naturalesa com a part de la llar. Xile és el país que puntua més alt quant a sentiments d’alegria i calma, i l’Argentina és un dels estats que valora més experimentar emocions relacionades amb la confiança i l’esperança durant un passeig de Banys de Bosc.
Quant a la diferenciació per sexes, les dones (que gairebé representen el 78% de la mostra) van mostrar unes puntuacions més altes que els homes a l’hora de valorar la seva connexió amb la naturalesa després de realitzar un bany de bosc guiat.
Finalment, les puntuacions van ser més altes en les zones turístiques especialitzades en ofertes relacionades amb la naturalesa, per davant d’altres zones que només oferien parcs urbans.
