Pot estar present en envasos d’aliments, llaunes de begudes, materials de construcció, canonades d’aigua potable, joguines o utensilis de cuina fabricats amb PVC reciclat. Fins i tot, als tiquets de caixa dels supermercats, fets d’aquest paper tèrmic de tacte suau que deixem arrugat al fons de les nostres butxaques.
El policlorur de vinil (PVC) s’ha emprat durant dècades en la fabricació de molts productes presents en la nostra quotidianitat, però aquest versàtil plàstic amaga un secret a veus, conegut des de fa anys per la comunitat científica i els reguladors: conté un gran nombre de substàncies químiques perilloses per a la salut, relacionades amb alteracions del sistema hormonal, càncer i malalties cardíaques.
Fa dècades que es coneix l’efecte nociu per a la salut d’aquests additius, especialment en el cas del bisfenol A (BPA), un dels químics utilitzats en el PVC més estudiats, identificat com a fitoestrogen. Tanmateix, a la Unió Europea es produeixen o s’importen més d’un milió de tones de BPA a l’any, segons els registres del Reglament de Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de Químics (REACH).
La Comissió Europea ha assumit l’obligació de limitar el PVC i els seus additius, com es descriu en el seu full de ruta sobre restriccions, adoptat l’octubre de 2020. Ja ha sol·licitat a l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics (TIRA) que elabori un informe sobre els perills associats al PVC, que ha de ser publicat en un futur pròxim, i posteriorment, la Comissió prendrà la decisió sobre si continuar amb la proposta de restricció i quin serà el seu àmbit d’aplicació. És en aquest context que desenes d’organitzacions de la societat civil europea s’estan mobilitzant per exigir a la Comissió que agilitzi el procés de prohibició.
Dècades d’evidència científica apunten a un “risc potencial per a la salut de milions de persones”
Nombrosos articles científics demostren els efectes nocius de determinats tipus de plàstics i microplàstics tant per a la salut com per al planeta. Tal com recollia la nota editorial de la publicació científica The Lancet el passat juny de 2023, de tots aquests riscos per a la salut, la disrupció endocrina és el més estudiat. Aquesta alteració del sistema endocrí és provocada pels productes químics com els ftalats, les substàncies perfluoroalquilades, el bisfenol A i retardants de flama, que es troben en quantitats especialment elevades en els plàstics de tipus 3 com el policlorur de vinil (PVC).
Segons recull The Lancet, aquests “estan vinculats a una miríada d’efectes per a la salut des de l’endometriosi i el càncer de mama fins a malalties cardíaques i l’obesitat”. Així i tot, els i les autores de la nota editorial adverteixen que “els mecanismes subjacents per a aquests efectes potencials a través de microplàstics són, encara, poc clars”, i “queda per dilucidar quant de temps romanen els microplàstics en el cos abans de ser excretats o exhalats.”
D’entre els químics emprats en la fabricació del PVC, el bisfenol A està particularment sota la mira d’alguns organismes reguladors europeus. L’abril passat, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar una reavaluació dels riscos per a la salut pública relacionats amb la presència de bisfenol A (BPA) en aliments. En aquesta, l’EFSA va reafirmar “una preocupació sanitària actual per l’exposició al BPA dietètic, especialment dels aliments enllaunats, que es va trobar que era “la font d’exposició més important per a tots els grups d’edat”.
En la mateixa línia, el setembre de 2023 l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA) alertava que “l’exposició de la població a la substància química sintètica Bisfenol A (BPA) està molt per sobre dels nivells acceptables de seguretat sanitària, segons dades d’un nou estudi científic que va trobar que “fins al 100% de les persones que van participar d’11 països de la UE probablement estaven exposades a productes químics per sobre dels llindars de salut segura”. “Això suposa un risc potencial per a la salut de milions de persones”, conclou l’EEA.
“El PVC és el tipus de plàstic que conté més substàncies cancerígenes i additius tòxics”
En vista de l’evidència científica, organitzacions no governamentals d’arreu d’Europa com Ecologistes en Acció estan recollint signatures per enviar-les a la Comissió i agilitzar el procés de prohibició del policlorur de vinil (PVC). Pablo Millet és neuròleg, i a banda de treballar a l’Hospital Dos de Maig, fa més de deu anys que és membre d’Ecologistes en Acció Catalunya, on forma part del grup de treball en residus. També participa de la campanya “Lliures de contaminants hormonals”, des de la qual els d’Ecologistes alerten que “el PVC és el tipus de plàstic que conté més substàncies cancerígenes i additius tòxics”, a més de químics que interfereixen els sistemes hormonals.
Segons explica Millet, “és un problema silent, un mal que actua de forma larvada, de forma prolongada en el temps, causant efectes nocius com problemes de fertilitat”. Per aquest motiu, explica el metge, “és molt difícil atribuir-hi una causalitat puntual i passa bastant desapercebut en qualsevol esfera mèdica, i per això es continua fent servir a plàstics, cosmètics, productes de neteja, ambientadors… o a vegades substituint-se per altres substàncies sovint també nocives”.
Normatives europees en curs
Millet aclareix que, a escala europea, “hi ha una regulació aprovada que diu que no hi pot haver una migració del continent al contingut superior als 0,05 mg de BPA per quilogram d’aliment”. Es refereix al Reglament 2018/213 de la Comissió, aprovat el 12 de febrer de 2018, sobre l’ús de bisfenol A en els vernissos i revestiments destinats a entrar en contacte amb els aliments, que enduria el límit de migració específica, anteriorment fixat en 0,6 mg per quilogram d’aliment.
Ara bé, segons el membre d’Ecologistes en acció, el problema està en què és difícil de fer complir: “fa una mica de riure perquè ningú fa realment una supervisió sobre el tema”, denuncia Millet. Per això, “proposem que s’estableixi algun tipus d’inspecció que vigili aquesta llei aprovada, per tal de garantir el seu compliment: és una qüestió de conscienciació i voluntats polítiques”. Els d’Ecologistes en Acció pertanyen a la coalició EDC-Free Europe (Europa Lliure de Disruptors Endocrins), formada per més de setanta organitzacions de la societat civil de tota Europa que busquen reduir l’exposició de la població a químics contaminants hormonals.
Que el públic pugui accedir a informació transparent sobre els químics presents als productes és crucial. A principis d’octubre de 2023, la majoria dels diputats al Parlament Europeu van donar suport a l’informe elaborat per la Comissió de Medi Ambient sobre la revisió de la legislació relativa a la classificació, etiquetatge i envasament de substàncies químiques (CLP), que inclouria l’exigència d’una identificació adequada de les noves classes de perill afegit per a productes químics disruptors endocrins, bioacumuladors, persistents i mòbils al llarg del text.
Segons l’Aliança per la Salut i el Medi Ambient (HEAL), “la reforma de la CLP és crucial per a millorar la protecció dels treballadors i ciutadans mitjançant una identificació, etiquetatge i envasament de productes químics més eficaços en l’ús industrial i comercial”. Però, d’altra banda, els membres de la plataforma argumenten que no n’hi ha prou amb aquesta mesura, i exigeixen “una restricció àmplia del PVC sota la normativa REACH, canviant cap a alternatives més segures que ja estan àmpliament disponibles”.
Avenços sobre el paper en l’àmbit espanyol
Els avenços europeus s’estan traduïnt a nivell estatal. A finals de 2022, el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret d’Envasos i Residus d’Envasos, que a més de fomentar l’ús de recipients reutilitzables, prohibeix l’ús de substàncies tòxiques en envasos alimentaris, com ara els ftalats i el bisfenol A, seguint la línia d’altres països europeus com França, que els van restringir totalment el 2012. Aquest Reial Decret va ser en el seu moment celebrat per les organitzacions ecologistes membres de l’Aliança Residu Zero, com Greenpeace, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció o Retorna, per “haver prioritzat la salut de les persones i la protecció de l’entorn per sobre de les pressions del lobby del plàstic”.
A més, aplaudien que el decret respecti els acords establerts a la Llei de Residus, aprovada amb àmplia majoria al Congrés dels Diputats l’abril de 2022. Tot i això, les entitats alertaven que el Govern d’Espanya “ha d’extremar la seva vigilància per a assegurar el compliment d’aquesta prohibició” i garantien que la societat civil vigilarà perquè així sigui, segons va declarar Julio Barrea, responsable de residus de Greenpeace.
Plàstics i químics perjudicials per al cos i per al planeta
Més enllà dels riscos a la salut que comporten, és conegut l’efecte nociu dels plàstics per al medi ambient. La majoria dels materials plàstics actuals es produeixen a partir de matèries primeres derivades dels combustibles fòssils, generades per la indústria del petroli i el gas. Segons les dades del Centre Internacional de Llei Ambiental, si la producció i l’ús de plàstic creixen al ritme actual, per a l’any 2030 les emissions de diòxid de carboni associades a la producció de plàstics podrien aconseguir 1,34 gigatones per any, equivalent a les emissions alliberades per més de 295 noves centrals elèctriques de carbó de 500 megawatts.
A més, segons denuncia Ecologistes en Acció, durant la producció del PVC “s’alliberen substàncies químiques altament perilloses sobre la població i els i les treballadores”, com a agents cancerígens, com el diclorur d’etilè, el clorur de vinil monòmer, les dioxines, els metalls pesants o l’amiant. Alhora, durant el procés productiu en alguns casos s’utilitza carbó i s’emet mercuri, contribuint al canvi climàtic i a la degradació del medi ambient, mentre que “es danya la capa d’ozó per l’alliberament de tetraclorur de carboni i s’empra PFAS o «substàncies químiques eternes» en la producció de clor”. Sense mencionar les grans quantitats d’energia que requereix.
A Nairobi, una oportunitat excepcional
Del 13 al 19 de novembre està tenint lloc a Nairobi (Kenya) una nova reunió del comitè que està immers en les negociacions pel Tractat mundial sobre els plàstics, una iniciativa vinculant destinada a disminuir la producció de plàstic nou i a combatre la contaminació. El 2 de març de 2022, l’Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient va adoptar una resolució històrica per desenvolupar un Tractat mundial sobre plàstics. Fins al moment, una comissió de negociació intergovernamental s’ha reunit dues vegades.
Segons informa Climàtica, aquesta és la primera reunió després de la publicació del “zero draft” un document encara en fase poc definida que contempla diverses opcions per reduir tant l’ús com la producció de plàstic. Entre aquestes opcions, es considera la prohibició de cert tipus de plàstics i additius tòxics, amb la proposta de controlar prop de 13.000 substàncies químiques perilloses utilitzades per fabricar plàstics.
Membres de la comunitat científica han volgut expressar el seu punt de vista abans de les negociacions, i en una carta publicada el mes passat a The Lancet, els científics signants esperonaven el comitè de negociació a no desaprofitar “l’oportunitat de reduir la toxicitat dels plàstics, millorar el reciclatge i protegir la salut humana fomentant el desenvolupament de plàstics dissenyats per a ser sostenibles i no basats en petroli”, tal com recull Climática. La intenció és redactar el tractat a la fi de 2024.
