Les noves tecnologies han canviat molts aspectes del món a millor: avenços mèdics impensables fa dècades són avui una realitat; noves formes més sostenibles de moure’ns pel món; energies no contaminants; assistents digitals per a persones dependents… I, pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació, s’ha democratitzat l’accés al coneixement, s’ha afavorit la creació de xarxes comunitàries més enllà del territori i podem socialitzar i connectar amb els nostres éssers estimats amb immediatesa.
Però una cosa és l’ús, i una altra de molt diferent és l’abús. Aquestes setmanes veiem famílies, professorat i –molt important– alumnat, preocupats per l’ús excessiu de pantalles als centres educatius. No és un tema menor: segons dades d’ISGlobal, l’ús excessiu dels mòbils a l’adolescència genera efectes sobre la salut física, com ara el sedentarisme o el deteriorament de la visió; efectes psicològics com la hiperactivitat o símptomes depressius; i també efectes neuropsicològics, com l’ansietat i canvis sobtats d’humor.
Cal actuar davant d’aquestes situacions des de la regulació i la prevenció. Els centres educatius, en tant que espais de socialització i aprenentatge on infants i joves passen la major part del seu dia, són una eina privilegiada per començar-hi. No és una guerra contra els mòbils, és una racionalització del seu ús. Cal que la Generalitat faci una normativa clara i d’obligat compliment per a tota l’educació obligatòria que ajudi a minoritzar els riscos que té l’abús dels telèfons, que no són pocs. A Barcelona, vam fer una primera passa amb el II Pla de Salut Mental, que inclou la creació d’un Grup Promotor Barcelona pel benestar digital, i ara li toca al nou govern municipal convocar aquest Grup i sumar-hi la resta d’institucions.
Ara bé, haurem d’actuar més enllà de les escoles i instituts: abordar l’addicció a les pantalles com a societat, implicant joves i adults, professionals de la salut i professionals de la tecnologia, usuaris, teixit associatiu i institucions per caminar cap a un millor ús. Les comunitats educatives han estat les primeres a aixecar l’alarma, però l’abús de les tecnologies pot esdevenir un problema de salut pública i, també, de democràcia. Els Estats i la Unió Europea hauran de fer-se càrrec també de la democratització dels algoritmes i la transparència a les noves tecnologies. Insisteixo, no és una guerra contra el mòbil, és una passa a favor de la salut i la convivència.
