La depressió és una malaltia que està entre les principals causes mèdiques de discapacitat. L’OMS la presenta com un trastorn de salut mental comú que pateix un 5% de la població adulta. S’estima que pot afectar quasi 300 milions de persones a tot el món. Es caracteritza per la tristor, la irritabilitat i la sensació de buidor, la pèrdua de l’interès per les activitats i del plaer. Els episodis depressius poden ser lleus, moderats i greus, segons el temps que es perllonguin i la intensitat dels símptomes, així com l’afectació d’aquests en la vida diària de la persona.
Segons expliquen els especialistes, en aquest trastorn mental, actualment, els tractaments convencionals donen bons resultats en general, però es calcula que entre un 15 i un 20% dels malalts no responen de manera adequada, i la seva situació de malestar tendeix a fer-se crònica. Aquestes formes de depressió resistent, a banda de suposar un major impacte en la qualitat de vida dels pacients, presenten un risc molt més elevat de discapacitat funcional i tenen taxes més elevades de complicacions i fins i tot de mortalitat.
Pensant especialment en aquests casos de més difícil pronòstic, investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau han demostrat que hi ha una tècnica que aconsegueix millores en aquest tipus de pacient. Mitjançant l’aplicació d’un tipus d’estimulació cerebral -profunda del gir subcallós cingulat (SCG-DBS, per les sigles en anglès)- han vist que s’obtenen beneficis significatius i duradors per tractar la depressió. Els resultats d’aquesta investigació donen suport a la idea que aquesta intervenció quirúrgica podria ser una alternativa eficaç per als pacients que pateixen formes de depressió major greu i que han deixat de respondre als altres tractaments convencionals.
L’estudi ha estat publicat a la revista The Journal of Clinical Psychiatry, i és el seguiment més llarg de pacients dut a terme mai a Europa en què s’han analitzat factors clínics relacionats amb els beneficis a llarg termini i la seguretat de l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat a la depressió resistent al tractament, segons expliquen el Dr. Javier de Diego i la Dra. Dolors Puigdemont, investigadors del grup de Recerca de Salut Mental a l’IIB Sant Pau i psiquiatres del mateix hospital.
L’estimulació cerebral profunda consisteix en implantar uns elèctrodes ultrafins en el cervell que van connectats a uns petits cables que van per sota la pell i arriben fins a un neuro-estimulador -semblant a un marcapassos- i que normalment s’allotja a la regió pectoral o abdominal. Aquest neuro-estimulador genera uns impulsos elèctrics, els paràmetres del qual poden ser modificats mitjançant un comandament extern fins a observar la resposta desitjada. Segons detalla el Dr. Javier de Diego, “l’escorça sub-callosa cingulada és una regió cerebral clau en la depressió. Les evidències suggereixen que la modulació de l’activitat elèctrica en aquesta regió mitjançant l’estimulació profunda, pot restablir el funcionament de circuits cerebrals que són claus en la persistència d’aquests quadres depressius més greus i refractaris”, puntualitza
Habitualment, segons explica el Dr. de Diego, “en casos de depressió major, a més d’associar el tractament farmacològic amb el psicoterapèutic, tenim l’opció de realitzar estratègies de combinació o de potenciació amb fàrmacs i molècules que actuen amb mecanismes d’acció diferents. Fins i tot podem optar per intervencions com la teràpia electró-convulsiva, que està adreçada als casos més greus. Però hi ha un petit subgrup de pacients més greus que no les toleren o deixen de respondre a aquestes estratègies, presentant recurrències i freqüents hospitalitzacions, o bé un curs crònic persistent”. I és aleshores quan l’estimulació cerebral profunda” pot ser una alternativa molt esperançadora”, diu l’especialista.
Seguiment a setze pacients
L’estudi fet a Barcelona analitza dades de setze pacients amb depressió major resistent, diagnosticats segons els criteris del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV o DSM-5), que van rebre estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat de manera crònica durant un període de fins a 11 anys, des del gener del 2008 fins al juny del 2019. Es van recopilar dades demogràfiques, clíniques i del funcionament general abans de la cirurgia i durant el seguiment.
Un dels aspectes més destacats, segons indica el psiquiatre de Sant Pau, és que els pacients van mostrar millores clíniques sostingudes després de la intervenció, mesurades mitjançant l’Escala de Depressió de Hamilton de 17 ítems (HAM-D17) i la Impressió Clínica Global, així com l’Avaluació Global del Funcionament.
Els resultats mostren una disminució significativa dels símptomes depressius al llarg del temps. Segons explica el Dr. de Diego, fins a un 75% dels pacients van respondre al tractament i un 50% van poder assolir finalment la remissió, és a dir, una reducció dels símptomes per sota del llindar considerat patològic, tot i que no tothom podia aconseguir una recuperació funcional completa. “Les repercussions d’un quadre depressiu crònic greu són molt acusades des del punt de vista personal, social i laboral, i els condemna en molts casos a una vida limitada i d’aïllament durant anys”, explica la Dra. Puigdemont.
“La disminució de la freqüència de les recurrències depressives o l’atenuació de la intensitat dels símptomes ja són fites molt rellevants per aquestes persones. De fet, en la nostra mostra, el 40% dels pacients intervinguts, van assolir nivells de recuperació funcional satisfactoris, poden tornar a gaudir del seu temps d’oci o de la seva vida social i familiar, en alguns casos com abans de l’inici de la malaltia”, detalla aquesta experta.
Els efectes no són immediats, però acostumen a ser percebuts al llarg dels primers mesos, en concret el 55% dels pacients van assolir la remissió en una mitjana de 139 dies després de la intervenció quirúrgica, expliquen els experts de Sant Pau.
En conclusió, l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat va produir una millora significativa i duradora en la majoria dels pacients estudiats, cosa que reforça la possibilitat que aquesta tècnica pugui ser una alternativa per a aquells que pateixen depressió major resistent al tractament convencional, quan s’han esgotat totes les altres alternatives. “Un dels reptes actuals consisteix a identificar predictors clínics i neurobiològics de resposta per poder anticipar quins són els casos de depressió que més es podrien beneficiar i determinar de forma més precoç i precisa els paràmetres d’estimulació cerebral profunda més adients”, en paraules del Dr. de Diego.
“La col·locació dels elèctrodes requereix un estudi previ de neuroimatge minuciós i una intervenció quirúrgica d’elevada precisió i complexitat, i per això és fonamental el treball multidisciplinari entre psiquiatres i neurocirurgians. Posteriorment, i especialment durant la primera etapa post-intervenció, cal continuar fent un estret seguiment d’aquests pacients, que requereixen un pla d’intervenció farmacològic, psicoterapèutic i rehabilitador integral”, recorda la Dra. Puigdemont.
En aquest estudi, els investigadors del grup de Recerca en Salut Mental a l’IIB Sant Pau, que lidera la Dra. Maria Portella, i diversos professionals del Servei de Psiquiatria del mateix hospital, que dirigeix el Dr. Narcís Cardoner, han treballat en estreta col·laboració amb els neurocirurgians Rodrigo Rodríguez-Rodríguez i Juan A. Aibar-Durán per oferir aquesta alternativa terapèutica dirigida als pacients amb trastorns afectius més greus.
