L’Atenció Primària i Comunitària catalana i espanyola necessita una veritable refundació conceptual, de governança i organitzativa, però és obvi que la sortida de la situació de deteriorament actual del conjunt del sistema sanitari no es trobarà si no es dissenyen també canvis capaços d’harmonitzar les necessitats i expectatives de la ciutadania i els mateixos professionals amb relació al seu benestar i qualitat de vida

Com deia Aristòtil a la seva ètica a Nicòmac i destaca el Dr. Trilla, convé que els polítics siguin prudents a l’hora de prendre decisions polítiques, sense oblidar que sovint les conseqüències de les decisions seran positives per a uns i negatives per a d’altres

En aquestes circumstàncies i pensat en futures pandèmies convindria valorar els pros i els contres de les mesures preventives aplicables als professionals i treballadors sanitaris com a sector essencial abans de posar-les en marxa. I considerar si mantenir mesures molt restrictives en aquests col·lectius no podria provocar més problemes que els ocasionats directament per la infecció

Que la població no experta no s’acabi de refiar de treure’s la mascareta és comprensible, atesa la insistència dels mitjans de comunicació en bombardejar el personal amb dades sobre la pandèmia, malgrat que cada vegada hi hagi més gent que ha estat infectada, així com vacunada

Efectivament, cal donar aire i, al mateix temps, assegurar-nos que es comença a generar un clima social més positiu i saludable que ens permeti anar recuperant a un ritme segur i prudent tots els components de la nostra vida quotidiana que hem deixat aparcats durant tot aquest temps

Que el jutge Garrido digués que els epidemiòlegs són “metges de família que han fet un curset” és, com a mínim, desafortunat. Aquest episodi ens hauria de fer reflexionar sobre com practicar efectivament l’equilibri que s’atribueix a la divisió dels poders a les societats democràtiques

A més de l’esforç de les vacunacions, convindria insistir en la limitació dels efectes adversos de les mesures preventives, la perllongació de les quals durant massa més temps no sembla sostenible

Cada vegada estan més clares les influències de les condicions de vida (i de treball) sobre el contagi i les conseqüències del coronavirus. El que convindria seria aprendre a conviure amb la pandèmia conservant el millor nivell possible de benestar i qualitat de vida i no obsessionar-nos exclusivament amb les xifres d’incidència, ocupació hospitalària i mortalitat.

Posar l’èmfasi en l’ús urbi et orbe de la mascareta pot proporcionar una falsa sensació de seguretat i fomentar la intolerància i el control repressiu

“My body‘s weathered and worn” (Don’t Let the Old Man In. Toby Keith. The mule. 2018. Clint Eastwood).