Segona part d’una sèrie d’articles que aborden diferents aspectes del sistema sanitari. En aquest cas, les conseqüències i resultats de la racionalització de la despesa en medicaments del SNS.

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles que aborden diferents aspectes del sistema sanitari. En aquest cas, s’analitza el consum de productes farmacèutics i el seu finançament.

La pandèmia i els seus efectes ens obliguen a fer un compromís col·lectiu per reconstruir la sanitat pública. La tasca requereix anar més enllà de la guerra contra el virus. Requereix que els agents socials i les forces polítiques, en les seves accions, estiguin a l’altura que demana la necessària recuperació de la sanitat pública com un dels elements centrals de l’estat de benestar

La pandèmia ens situa davant la consciència de la nostra vulnerabilitat, doncs la qüestió no és si tornarà a passar, sinó quan passarà. També ens col·loca davant l’evidència que tots depenem de tots, i en conseqüència sobre la necessitat de valorar i defensar el públic. Ens obre els ulls, o hauria de fer-ho, sobre les retallades eixelebrades del sector públic que ens han deixat sense protecció i ens deixa també una tasca: evitar que les generacions futures es trobin en situacions com aquesta o semblants

• Abús, malbaratament i irresponsabilitat els trobem en l’intent de desballestament de l’Estat del Benestar i en el recorregut que ens ha portat des d’una crisi financera i econòmica fins a una crisi social i moral que ens ha deixat sense un contracte social que cal recuperar

Els efectes de la reforma de 2012 L’evolució de la despesa sanitària pública a Espanya permet constatar i avaluar els efectes descrits en l’article anterior, de la reforma de 2012. Segons l’OECD, en termes d’euros de valor constant 2010, la despesa sanitària total a Espanya entre 2008 i 2012 va baixar de 68.412 milions d’euros a 68.050 milions. Tot així,…

Són eficaces “les coses que produeixen l’efecte o presten el servei al fet que estan destinades” (Maria Moline, 1966 ‘Diccionari d’ús de l’espanyol’) i per això sense establir relació alguna amb el cost d’aconseguir aquests efectes. Maria Moline àmplia i qualifica aquesta acció quan defineix l’eficiència: “el que realitza complidament la funció a la qual està destinat”. La pretensió és analitzar el copagament farmacèutic des d’aquestes…

El copagament a Europa No tots els països europeus tenen establert copagament per accedir a les prestacions sanitàries, però el copagament sobre els productes farmacèutics està present en tots, sent, en alguns països, l’únic copagament que s’aplica. A Bèlgica, França, Grècia i Països Baixos tot el sistema sanitari està afectat per copagaments, i l’accés universal a la sanitat pública, entès com a gratuïtat…

Els pensionistes estan situats entre dos focs. D’una banda, un sistema de pensions públiques que, amb la reforma del Partit Popular (Llei 23 de 2013) pretén institucionalitzar la reducció progressiva de la seva quantia, i, d’altra banda, una reforma del sistema sanitari que, també amb les reformes del Partit Popular (RDL 16 de 2012), ha establert formes de copagament farmacèutic que…