Browsing: Dret a la salut

La publicació en paper reconstrueix la lluita de la comunitat sanitària contra el coronavirus, recollint l’experiència dels diferents professionals implicats

Aquests últims mesos han sigut complicats per a tothom. La crisi sanitària, econòmica i social de la Covid-19 està provocant una “fatiga pandèmica” a tota la població i està agreujant tota mena de situacions que de per si ja eren difícils. És el cas de les persones en situació de Sensellarisme. I més de les dones

Quan va començar la pandèmia i estàvem confinats, vam prendre consciència de la importància dels nostres sanitaris, que la tasca que duia a terme la Sanitat pública no l’havíem reconegut prou

Cura en la higiene corporal, bany i alimentació, neteja a domicilis o acompanyaments fora de la llar, les treballadores atenen persones amb algun grau de dependència, infants i persones grans a domicilis particulars. Ara les cuidadores dels serveis municipals s’han organitzat en un sindicat. Ho expliquem també en vídeo

Quan es va anunciar l’estat d’alarma i el confinament de la població el 14 de març, els hospitals estaven plens de professionals que no tenien equips de protecció suficients i això va fer augmentar la càrrega vírica dels qui es van contagiar. Mesos després, encara n’arrosseguen les conseqüències i tenen por de tornar a posar en risc la seva vida i la de les seves famílies. Són les víctimes de la Covid persistent

Les xarxes veïnals i familiars van ser decisives per sobreviure a la crisi del 2008. Ara han tornat a ser l’últim refugi durant la pandèmia. Una d’aquestes xarxes de protecció està formada pels Centres d’Assistència Primària (CAP), per les seves professionals. En aquest segon capítol expliquem els testimonis del Besòs i del Raval

Algunes famílies tenen por perquè el retorn a l’escola enmig d’una pandèmia és una situació desconeguda i incerta. La resposta de l’administració és descoordinada, desproporcionada i autoritària. No es minva la por i la incertesa a cop d’amenaça, sinó amb informació i mesures

L’ONG Metges Sense Fronteres, que ha donat suport a 200 residències de gent gran a Catalunya, titlla d’”inacceptable desemparament” la situació als equipaments durant la pandèmia

Sobreviure a la Covid-19 en els geriàtrics ha resultat ser una gesta, ja que ha estat el principal focus de contagi i el més letal. Els malalts mentals figuren entre els que s’han endut la pitjor part, ja que s’ha acusat el seu deteriorament per la sensació d’abandó, tancament i solitud, mentre que els familiars han patit, des de la distància, l’angoixa de no saber en quin moment podia trucar la funerària

La pandèmia continua però hem oblidat la precarietat dels sectors que van ser considerats essencials, els perills associats i les hores i esforços dedicats. Els treballs invisibles, tot i ser la clau, resten invisibles i apartats de les solucions