El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Opinió
L’arribada del Dr. Argimon a la secretaria de Salut Pública marca un canvi d’estratègia d’actuació en front del COVID-19. Finalment s’aprofiten tots els recursos sanitaris i s’intenta aplicar una veritable contenció de la pandèmia
S’ha oblidat ràpidament el manifest de finals de maig signat per més de 40 milions de professionals sanitaris de més de 90 països sol·licitant als líders del món una recuperació després de la crisi de la pandèmia de la Covid-19 que tingui en compte la contaminació de l’aire i la crisi climàtica. Tot i la gran transcendència d’un manifest com aquest, que unifica una postura clara i contundent de les organitzacions mundials més importants de les especialitats sanitàries, va tenir relatiu poc ressò en els mitjans de comunicació i l’opinió pública
El Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària pateix del mateix mal de sempre: està fet pensant en una AP subalterna, sense capacitat de coordinació de la resta d’actors del sistema, i que dóna una atenció fragmentada sense tenir la longitudinalitat i la fortalesa d’uns i unes professionals de referència com un immens valor a preservar. A la pràctica el pla és només una proposta de mínims per a afrontar la crisi de l’AP que la pandèmia del COVID ha accentuat.
Sobre les mancances en privacitat i qualitat de la informació dels cercadors
Algunes famílies tenen por perquè el retorn a l’escola enmig d’una pandèmia és una situació desconeguda i incerta. La resposta de l’administració és descoordinada, desproporcionada i autoritària. No es minva la por i la incertesa a cop d’amenaça, sinó amb informació i mesures
Cal seguir enderrocant muralles a la ciutat. Volem una ciutat per viure, amb salut i qualitat: amb bones condicions de treball per tothom, amb menys desigualtats, amb solidaritat, llibertat en enfront de la diversitat, democràcia real i millorant l’habitatge per totes les persones, la qualitat del medi ambient, el respecte a la natura.
Si fa vint anys m’haguessin parlat de distopies, abans hauria cregut en la possibilitat d’una pandèmia d’aquestes característiques que en el deteriorament actual, total, de l’atenció sanitària. Què se n’ha fet de l’atenció primària de salut a Catalunya? Com ha pogut arribar a trobar-se en la situació d’indefensió en què es troba actualment?
Cal canviar amb urgència un model de salut que és injust i ineficient. Cal un Servei Nacional de Salut ben finançat, transparent, amb una provisió totalment pública. Un sistema basat en l’Atenció Primària i Comunitària, els Serveis Socials i la Salut Pública, que garanteixi serveis efectius i amb equitat, que desmedicalitzi la salut alhora que potenciï la fabricació pública de medicaments i materials.
Benvinguts siguin aquests diners, que poden suposar un alleugiment de la greu situació en què es troba l’APS, però ni de lluny serviran per fer-ne l’eix vertebrador del sistema. El problema de l’APS és estructural, no d’aquests últims mesos.
Hi ha dues formes de rebutjar la vacuna: el de les teories conspiratives de l’extrema dreta i el de la reivindicació liberal contra l’intervencionisme de les polítiques públiques de salut