Browsing: Gestió sanitària

“Encara que sigui sabut que la sanitat no és el determinant més important de la salut de les persones i de les poblacions, la majoria de la població no sembla que s’ho acabi de creure, inclosa bona part de la política institucional”

“Si bé s’han pres algunes decisions en el marc de les polítiques relatives a l’organització de l’assistència pública als problemes de salut mental, quan anem en l’àmbit local el que trobem no sembla gaire alentidor pel que fa a l’atenció a escala comunitària”

Amb les assignacions fetes, 202 vacants per a la medicina familiar i comunitària han quedat lliures i alhora metges s’han quedat sense plaça. De les que han quedat desertes, una part àmplia corresponen a les àrees rurals. S’obre una convocatòria extraordinària per intentar omplir els llocs disponibles

Conèixer quina part dels pressupostos destinen els governs a despeses en sanitat és essencial per poder saber quines són les seves prioritats polítiques. Darrerament, cada any sentim que ens diuen que els pressupostos són els “més socials” de la història, però, és certa aquesta afirmació?

Involucrar les persones ateses, les famílies i els equips professionals és l’objectiu de l’Hospital Sant Joan de Déu per tal de crear espais més amables i serveis que donin resposta a les necessitats reals dels pacients

Ofereixen una mostra diversa de les dades segrestades de franc a la “darkweb”: contractes, tractaments i informació sensible entre d’altres

L’àrea metropolitana de Barcelona esdevé un 43% del total de la població de Catalunya. La xarxa d’Atenció Primària, tensionada per diverses decisions i mancances al llarg del temps, es troba en una situació de precarització que incentiva un col·lapse sanitari general

Les interrelacions existents entre els problemes sanitaris i els socials són òbvies. I creixen a mesura que s’incrementa l’esperança de vida i augmenten les malalties cròniques. La salut és, més que un objectiu en ella mateixa, una facultat que ens ajuda a poder gaudir d’una vida plena, del benestar individual i col·lectiu. En l’últim capítol, parlem de tres factors claus per aconseguir aquest objectiu: l’Atenció Primària, Atenció sociosanitària i dependència i la Salut Pública

L’evolució de les dades objectives, no de les opinions, durant l’última dècada està deixant clar que estem assistint a un deteriorament progressiu del sistema, tan intens que avui la preocupació principal és evitar que arribi a ser irreversible. Mantenir un grau suficient d’accessibilitat als serveis i evitar unes llistes d’espera que puguin ocasionar perjudicis significatius als pacients i als seus familiars, ha de ser un dels objectius prioritaris dels planificadors i gestors

El doctor Amando Martín Zurro, un dels analistes més reconeguts de l’àmbit de la salut, inicia avui , en El Diari de la Sanitat, una sèrie de tres articles sobre la situació actual de la sanitat pública a Catalunya. En el primer capítol, aprofundim en el model implantat a casa nostra a partir de l’inici de la dècada dels anys noranta. I comparem algunes de les seves dades principals amb les d’altres països i altres comunitats de l’Estat