Browsing: Opinió

La tasca docent influeix en el desenvolupament de les habilitats socioemocionals dels joves i aquestes, al seu torn, són claus per a fomentar la salut mental. Aquestes habilitats són mal·leables i, per tant, integrar el seu desenvolupament a l’aula és imprescindible, sobretot en entorns de vulnerabilitat on les habilitats socioemocionals poden ser, a més a més, factors protectors que impactin positivament el desenvolupament acadèmic i personal dels joves.

Cal exigir als nostres governants i líders polítics que guardin a la ciutadania i als professionals sanitaris el respecte que es mereixen i que, sense més dilació, posin negre sobre blanc en el Butlletí Oficial de la Generalitat les disposicions executives necessàries per solucionar amb visió de curt, mig i llarg termini els greus problemes que pateix la nostra APiC.

M’agradaria que llegíssiu aquestes paraules sabent que, qui les escriu, és mestra, professora universitària però, sobretot, mare. Un dels meus fills s’inclou dins del que avui anomenem ‘diversitat funcional’. Aquest escrit recull reflexions i barreres que ens trobem per l’aprenentatge de molts infants, amb i sense necessitats educatives.

«Conciliar i poder gaudir d’una vida plena també ha de ser una realitat. Les professionals de la salut tenen dret al temps personal i familiar, com la resta de treballadors. Per aconseguir-ho, és imprescindible el control de la càrrega de treball i la càrrega mental associada»

La salut mental d’infants i joves és un repte per a la societat i, en concret, per al sistema educatiu

«Encara que sigui sabut que la sanitat no és el determinant més important de la salut de les persones i de les poblacions, la majoria de la població no sembla que s’ho acabi de creure, inclosa bona part de la política institucional»

«Si bé s’han pres algunes decisions en el marc de les polítiques relatives a l’organització de l’assistència pública als problemes de salut mental, quan anem en l’àmbit local el que trobem no sembla gaire alentidor pel que fa a l’atenció a escala comunitària»

«El Pep Martí, recentment jubilat de la seva activitat com a traumatòleg, hi participava de forma discreta com membre del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) aportant-nos als altres activistes serenor, coneixement i experiència»

«Era un convençut del paper de la ciutadania en la defensa del dret a la salut i el sistema sanitari públic així com de la imprescindible i necessària participació de la gent ciutadana en la gestió del nostre sistema sanitari»

«No es poden deixar de remarcar les visions limitatives que molts polítics, experts i professionals tenen de l’atenció primària i la seva inevitable projecció comunitària intentant reduir el seu marc d’actuació exclusivament a l’assistència clínica»