Richard Horton, l’editor de The Lancet, titulava el seu comentari offline del proppassat 15 de juny «El secret amagat del Japó» per elogiar una de les característiques de la sanitat nipona que poca gent coneix. I això que, en general, la sanitat japonesa té bona fama pel que fa als indicadors globals de salut, a la qualitat de la recerca,…

Darrerament s’ha incrementat l’atenció dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials per la vitamina D. Sovint fent-se ressò d’eventuals efectes beneficiosos d’aquesta substància sobre la salut, encara que també es poden trobar reportatges menys temptadors. Informacions basades en nombrosos articles publicats en revistes mèdiques i científiques al respecte.  Investigacions que majoritàriament denuncien un dèficit generalitzat de vitamina D…

L’accessibilitat permanent als serveis d’urgència, hospitalaris o d’atenció primària i comunitària, juntament amb el seu progressiu deteriorament a les consultes ordinàries, espontànies o programades, exerceixen una poderosa atracció sobre una població que demanda una solució ràpida als seus problemes o malestars.

Convindria un nou disseny de l’organització i gestió dels recursos de l’APiC amb una perspectiva territorial més extensa que la de les àrees bàsiques de salut, però conservant un alt grau d’homogeneïtat i gaudint d’una millora en l’economia d’escala.

Si analitzem objectivament l’evolució dels serveis públics de sanitat o d’educació, no hi ha motius per a la satisfacció. Sense anar més lluny els resultats del darrer informe PISA, que certament han estat dolents per a tota Europa, segueixen essent pèssims per a nosaltres. I en el cas del sistema sanitari les dades disponibles són també dolentes, en termes absoluts i també si les comparem amb les altres autonomies espanyoles, destacant les d’accessibilitat.

«Encara que sigui sabut que la sanitat no és el determinant més important de la salut de les persones i de les poblacions, la majoria de la població no sembla que s’ho acabi de creure, inclosa bona part de la política institucional»

«No es poden deixar de remarcar les visions limitatives que molts polítics, experts i professionals tenen de l’atenció primària i la seva inevitable projecció comunitària intentant reduir el seu marc d’actuació exclusivament a l’assistència clínica»

Les explicacions de l’honorable conseller de Sanitat per a justificar la iniciativa de singularitzar les visites domiciliàries dels equips d’atenció primària, posant en  dubte una de les característiques més genuïnes d’aquest nivell de l’atenció sanitària, la longitudinalitat, han suscitat la lògica crítica de molts professionals d’aquest àmbit

El manteniment de l’obligació de portar la mascareta als transports públics i a altres llocs (farmàcies i establiments sanitaris) està resultant polèmic. Bé, per ser més  precisos, motiu de discrepància entre molta gent –que simplement ha deixat de fer-la servir– i la majoria dels salubristes professionals , amb alguna notable i significativa excepció, com la del president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia– els quals consideren que podria ser prematur descartar-la.

L’Atenció Primària i Comunitària catalana i espanyola necessita una veritable refundació conceptual, de governança i organitzativa, però és obvi que la sortida de la situació de deteriorament actual del conjunt del sistema sanitari no es trobarà si no es dissenyen també canvis capaços d’harmonitzar les necessitats i expectatives de la ciutadania i els mateixos professionals amb relació al seu benestar i qualitat de vida