Browsing: Opinió

Tenir un model d’atenció a les persones amb poc reconeixement professional ens porta a un país que no garanteix l’acompanyament de totes les dimensions humanes de les persones més vulnerables. No invertir en l’atenció social ens porta a una situació preocupant perquè les decisions que es prenen avui perduren massa en el temps

La sanitat ha demostrat que un excés d’higiene no afavoreix les respostes immunitàries, sinó que ens fa més febles. La sobreprotecció pot fer de la nostra infància una generació de persones fràgils que no estan preparades per a situacions que els desagraden. No cal evitar l’exposició a certs elements, sinó acompanyar perquè puguin «defensar-se»

Entenc que el que demana el feminisme contrari a l’autodeterminació de gènere és mantenir l’exigència del dictamen mèdic de disfòria, però aniria en contra de l’OMS. No crec que neguin sense més el dret d’existir a les persones trans ni que altres realitats no poden tenir cabuda en el nostre ordenament jurídic, fet que situaria el debat en termes kafkians

Ens en sortirem si rescatem les persones, la salut, la vida i el treball. Ens en sortirem si es deixa de retallar en allò que és important, en allò que és vital

La pandèmia continua però hem oblidat la precarietat dels sectors que van ser considerats essencials, els perills associats i les hores i esforços dedicats. Els treballs invisibles, tot i ser la clau, resten invisibles i apartats de les solucions

Del seu mestratge ens queda el solatge de pensaments i actituds que deixa. Serà difícil identificar-lo en un sol llibre, escrit o xerrada, perquè la seva tasca ha estat essencialment col·lectiva. La nostra especialitat s’ha vist influenciada per ell, i podem considerar-nos, amb tota humilitat, hereus del seu pensament i de la seva acció.

Sobre la confiança en els científics mèdics i la desconnexió de la generació Z

Cal, amb urgència, que tots els ciutadans i ciutadanes que li deuen alguna cosa a la Primària (el 80% de Catalunya), la defensem amb fermesa davant de les institucions. Perquè la seva mort seria també la nostra.

Els conflictes d’interessos i les relacions entre la indústria i els professionals de la salut constitueixen un tema molt vell, trillat, tot i que encara pot haver-hi professionals que neguin la influència en la seva pràctica dels regals o pagaments que reben de la indústria. Ningú acceptarà que la seva integritat professional pugui ser posada en dubte, tot i que són molt nombroses les dades empíriques que recolzen aquesta influència.

El model que ha funcionat fins ara a Catalunya, definit per la LOSC de 1990, està esgotat i al llarg dels anys ha demostrat greus problemes per respondre adequadament a les necessitats de salut de la població, com també per aconseguir un òptim aprofitament social dels recursos que s’hi dediquen