La Carme tenia hipertensió que li venia de família i a banda també li van diagnosticar algunes arrítmies i la van començar a medicar. Va seguir fent vida normal però alguns dies puntuals patia alguns rodaments de cap. Res que li fes preocupar-se massa. Un dia però va anar a baixar un esglaó una mica més alt del compte en una terrassa i ja no recorda res. Es va espantar i va anar corrents a urgències un cop va recuperar la consciència. Allà, el doctor Àngel Moya i Mitjans, coordinador de la unitat de cardiologia de l’Institut Deuxeus, va preguntar-li si estava disposada a operar-se. Carme Vilaginés va respondre-li que l’endemà mateix si calia però va haver d’esperar 8 dies.
8 dies que va viure amb por fins i tot de sortir al carrer però un cop operada tot va canviar-li. “Vam marxar de vacances amb la família i ja no tenia el cansament que patia abans quan hi havia pujades… si vaig arribar a fer 10 i 12 quilòmetres al dia!”. Aquestes són les paraules de Carme Vilaginés diagnosticada de fibril·lació auricular (FA) a finals de juliol de 2018 i pacient d’èxit del doctor Moya. Tots dos, metge i pacient, s’han trobat per parlar d’aquesta malaltia a l’Ateneu Barcelonès dins el cicle “Sanitat, l’estat de la qüestió” que està organitzant l’associació Amics de la UAB juntament amb el Diari de la Sanitat. Aquesta segona conferència que ha estat entorn les cardiopaties ve després d’una primera sobre l’ictus i la seguirà una sobre el càncer. La tria d’aquestes patologies respon a voler parlar amb metges i pacients sobre les tres principals causes de mortaldat a Catalunya.
Durant la seva intervenció, el doctor Àngel Moya va voler destacar que la fibril·lació auricular és un problema de salut complex i de salut pública. Vinculant-ho amb la primera sessió va explicar que les cardiopaties són un dels factors modificables d’ictus més importants i va detallar que si es treballa la FA, s’ajuda a reduir el risc de patir un ictus.
El ritme sinusal és un terme que s’utilitza en medicina per descriure el batec normal del cor, mesurat per un electrocardiograma. La fibril·lació auricular el què fa és perdre el control d’aquest ritme: com descriu el Dr. Moya, “el ventricle es mou d’una manera caòtica i, en perdre la contracció de l’aurícula, la sang s’estanca amb risc de provocar trombos”. Afegeix a més que un d’aquests trombos pot desprendre’s i és aleshores quan si va cap al cervell pot provocar un ictus.
Hi ha certes malalties cardíaques o per exemple el fet de tenir hipertiroides que poden acabar desenvolupant en FA. També l’obesitat, les malalties pulmonars com ara l’apnea del son, la diabetis o la insuficiència renal. A més, les característiques que més pateixen aquest tipus de malaltia a més són les dones i ser major de 75 anys. En aquest sentit, i seguint la idea que ja va defensar el doctor Sabin parlant de l’ictus, aquest tipus de malalties suposen a part de conseqüències mèdiques, moltes conseqüències socials.
El problema que destaca el doctor Moya que existeix amb la FA és que molta gent no nota els símptomes. Sovint, explicava, “la gent diu que no té símptomes però simplement és que s’ha adaptat a viure d’una manera diferent”. Aquí inclou palpitacions, ofec, dolor, fatiga, pèrdua de la consciència… Tot i aquests símptomes, l’electrocardiograma és l’única manera de diagnosticar la FA. La importància de diagnosticar la FA és crucial donat que no tots els pacients que la pateixen tenen símptomes. Moya parla de tres tipus de FA segons patrons temporals: la fibril·lació auricular paroxística, que és la que sol donar més símptomes, ja que va i ve per hores; la fibril·lació auricular persistent, que pot marxar però cal tractament; i la fibril·lació auricular permanent.
Sobre els possibles tractaments, el doctor Moya crida sobretot a prevenir però si ja és tard per això, cal anticoagular via fàrmacs sobretot per coagular els ritmes i impedir que es facin trombos. Aquí Moya denuncia un problema amb el subministrament de fàrmacs per mantenir el ritme sinusal que, “com són barats, no surten a compte i no els produeixen”.
