La setmana passada el Departament de Salut confirmava el primer cas de microcefàlia a Catalunya en el fetus d’una dona infectada per zika. A Catalunya hi ha 39 casos d’infecció pel virus zika, dels quals 15 són homes i 24 dones -4 d’elles embarassades-. Analitzem en 12 preguntes què és el virus zika, d’on ve i quins són els territoris més afectats.
Què és el zika?
El zika és un exemple de virus que es pot transmetre per vector, forma part del grup Arbovirus i el vector principal de transmissió és l’aedes aegyptis, com es coneix científicament el mosquit que també és vector de transmissió del dengue i el chikunguña. Va ser identificat per primera vegada l’any 1947 als boscos de Zika, a Uganda, però llavors només afectava a ximpanzés. Fins el 2007 hi ha hagut casos puntuals en humans.
Hi ha hagut epidèmies per zika anteriorment?
Sí. Al 2007 hi ha una epidèmia a Micronèsia, a l’illa de Yap, amb més de 5.000 casos. Al 2013 hi ha una epidèmia significativa a la polinesia francesa on es registren més de 50.000 casos. L’any passat, a l’abril del 2015 hi ha un primer cas al Brasil que produeix un brot que s’extén fins a 26 països.
Tots els casos presenten símptomes?
No. De fet, el 80% dels casos són asimptomàtics. És a dir, 3 de cada 4 persones que es contagien del virus no presenten cap símptoma. En el cas de presentar símptomes aquests són febre alta, dolors musculars i de vegades pot aparèixer una erupció a la pell o una conjuntivitis. Experts com la metgessa especialista de la Vall d’Hebron Diana Pou assenyalen que per tant, la principal alarma no és si una persona presenta símptomes o no, ja que poden ser símptomes associats a una grip per exemple, sinó si la persona ha viatjat a un país endèmic.
Quines regions tenen transmissió activa del virus?
La regió més afectada és la de l’Amèrica Central i Sud Amèrica, on hi ha molts països amb transmissió activa del virus. També hi ha, però, alguns territoris d’Oceania i illes del Pacífic, a més de Cabo Verde. Aquí és pot consultar la llista actualitzada.
Quin és el període de contagi?
El quadre clínic és curt, d’entre quatre i set dies i passa sol. A més, deixa anticossos de per vida, és a dir, que una persona que ja ha passat el zika no pot tornar a contagiar-se d’aquest virus. Una persona amb zika pot ser contagiosa si li pica un mosquit transmissor des del dia que comença a presentar símptomes fins al dia set des de l’inici de la infecció.
Quines són les afectacions?
En la majoria de casos no deixa afectacions però hi ha dues excepcions: en dones embarassades, quan el fetus pot arribar a desenvolupar malformacions com la microcefàlia, i alguns casos d’afectacions neurològiques, com el síndrome de Guillain-Barre.
Hi ha una correlació entre la microcefàlia i el virus zika?
Les sospites van començar al Brasil quan el nombre de nadons que presentaven microcefàlia va augmentar considerablement a mesura que el virus guanyava presència al país. Tot i que aparentment no hi havia cap relació es va fer una relació temps-espai sobre l’augment de casos de microcefàlia i l’expansió del virus. Fins fa unes setmanes la relació, però, no estava provada. La confirmació sobre la relació va ser confirmada el mes d’abril passat per l’OMS i el Centre pel Control i la Prevenció de Malalties als Estats Units (CDC per les seves sigles en anglès). Segons informava CDC científics del centre concloïen, després d’una revisió acurada de l’evidència existent, que el virus zika és una causa de microcefàlia i d’altres defectes cerebrals greus. Al Brasil hi ha més d’un miler de casos de microcefàlia associats al zika.
Com es pot saber si tens el zika i per quines vies pot transmetre’s?
L’única manera de saber-ho és mirant els anticossos. Les vies de transmissió són a través del vector, per via sexual, transfusió sanguínia i per transmissió del fetus. Per ara no està provat que la llet materna sigui una possible via de transmissió. El que se sap de moment és que en el cas de transmissió sexual de moment només està provat el risc de transmissió d’un home infectat cap a la seva parella sexual. També se sap que el virus pot estar més temps al semen que a la sang però no se sap quina és la durada.
Quines són les recomanacions de prevenció?
Actualment no existeix cap vacuna per tant l’única eina per combatre el virus és la prevenció. Les principals recomanacions són evitar els viatges a zones endèmiques, especialment si es tracta d’una dona embarassada, sigui quin sigui el trimestre en el que es trobi de l’embaràs. Si, per contra, es tracta d’una dona que viu en una àrea amb transmissió de virus zika ha de seguir estrictament mesures per evitar picades de mosquit, mitjançant l’ús de roba adequada i repelent. També des de diverses autoritats sanitàries es recomana fer-se anàlisi de sang després d’haver viatjat a una zona de risc.
El mosquit tigre és transmissor del zika?
Sí. Tot i que segons el secretari de Salut Pública Antoni Guix “no és un bon portador” pot ser un vector transmissor. Fa uns dies Irene Corbellà, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), alertava en una xerrada organitzada per l’Associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP): “Si no vigilem el mosquit tigre ens pot passar de tenir casos autòctons. Sabem que és un vector eficient de transmissió del dengue i el chikunguña”. En aquest sentit, Corbella va explicar que la prevenció passa per reduir la densitat d’aquest tipus de mosquit i que les mesures preventives i el tractament amb plaguicides formen part del treball conjunt amb els ajuntament, que són les administracions que tenen competència en el control de mosquits.
Hi ha possibilitats de tenir l’aedes aegypti a Catalunya?
Tomàs Montalvo, responsable del programa de vigilància i control de mosquits a Barcelona, avisava fa uns dies que si l’espècie entra a Catalunya generarà molts problemes. “S’està detectant a Turquia i pot ser que d’aquí poc el tinguem a Grècia també”, deia. En aquest sentit apuntava també la incertesa sobre què passarà o quina serà la situació després dels Jocs Olímpics al Brasil.
Amb quines dificultats es troben les autoritats de vigilància?
Algunes dificultats assenyalades pels serveis epidemiològics són que el pacient sovint va tard al centre sanitari o actuar en propietats privades. En aquest sentit el passat divendres Antoni Guix assegurava que bona part de la prevenció està en mans dels veïns i les veïnes perquè controlin la presència de mosquits a casa i evitin, per exemple, tenir aigua estancada.
