«Ningú estarà segur al planeta fins que tots ho estiguem». Aquest ha sigut el mantra de l’Organització Mundial de la Salut des de l’inici de la crisi sanitària causada per la pandèmia de la Covid-19. Tanmateix, a la pràctica, és difícil aplicar aquesta frase, ja que són els països més rics els que disposen dels recursos necessaris per comprar grans quantitats de vacuna contra la Covid-19, i així ha passat. De fet, segons un estudi de la Universitat Johns Hopkins publicat a la revista mèdica British Medical Journal (BMJ), un 25% de la població mundial no tindrà accés a una vacuna contra la Covid fins a l’any 2022. Això ha portat als experts de l’ONU a advertir contra l’acaparament de vacunes i a insistir en la necessitat que les vacunes estiguin disponibles per a tothom.
Sota aquesta premissa va néixer COVAX, una iniciativa dirigida per Gavi, l’Aliança per les Vacunes, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Coalició per a les Innovacions en la Preparació davant les Epidèmies (CEPI), en col·laboració amb UNICEF, el Fons Rotatori de l’Organizació Panamericana de la Salut (OPS), el Banc Mundial i altres organitzacions. El seu objectiu és accelerar el desenvolupament i la fabricació de vacunes contra la Covid-19 i garantir un accés just i equitatiu a elles per tots els països del món.
COVAX consta, per una banda, d’una estratègia dissenyada perquè els actors amb majors ingressos facin donacions amb les quals es puguin distribuir vacunes contra la Covid-19 entre els 92 països d’ingressos mitjans i baixos, que d’una altra manera no hi podrien accedir. A més, COVAX fa d’intermediari en la compra de vacunes en els països més pobres, negociant el seu preu perquè hi puguin accedir independentment dels seus recursos. L’objectiu que ha marcat la iniciativa en un període inicial és tenir 2.000 milions de dosis de vacunes contra la Covid-19 disponibles per a finals de 2021, amb les quals es pretén protegir, especialment, a les persones més vulnerables d’aquests països.
Ghana va ser el primer país que va rebre vacunes en el marc de COVAX, al passat mes de febrer. A hores d’ara, la iniciativa COVAX ja ha repartit més de 49 milions de vacunes entre 121 països arreu del món. Ho han fet a països d’Europa, Amèrica Llatina, Àfrica, el Sud-est asiàtic i el Pacífic. Fins fa pocs dies es repartien només vacunes d’AstraZeneca, Pfizer i Covishield (la vacuna que l’Índia ha impulsat conjuntament amb AstraZeneca), però, des d’aquest dilluns, també distribuiran vacunes de Moderna, ja que COVAX ha firmat un acord per 500 milions de dosis amb la companyia estatunidenca. Tanmateix, la major part d’aquestes vacunes no estarà disponible fins al 2022.
Alguns països, com és el cas del Regne Unit, han dit que donaran excedents de dosis als països més pobres, i Espanya ho ha anunciat per Amèrica Llatina, però l’OMS insta les nacions a fer més actuacions abans per tal de garantir que les vacunes arribin als països en vies de desenvolupament. El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’etíop Tedros Adhanom, assenyalava en una roda de premsa el mes d’abril que només el 0,3% de les vacunes ja administrades a tot el món havien anat a parar a persones de països amb ingressos baixos, fet que qualificava d’un «desequilibri escandalós».
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també feia una crida perquè els països rics col·laborin en l’abastiment de vacunes als països més pobres. «És d’enorme importància donar suport a COVAX per implementar la vacuna a tots els racons del món, allà on sigui necessari», destacava en una compareixença el mes de novembre passat, alhora que apel·lava a la solidaritat. «És d’interès comú. És el primer cop que ho fem d’aquesta manera, junts. I val la pena demostrar que superarem aquesta pandèmia amb solidaritat i acció conjunta», declarava von der Leyen.
La realitat és que, des de l’inici de la pandèmia, el coronavirus SARS-CoV-2 s’ha endut la vida de més de 3,2 milions de persones arreu del món i, actualment, es comptabilitzen més de 154 milions persones contagiades. Amb les dades existents fins ara el país més afectat, en termes absoluts, segueix sent els Estats Units, amb més de 32,4 milions de contagis i més de 577.000 morts, seguit de l’Índia, que en les darreres setmanes ha experimentat un creixement exponencial del nombre de contagis i defuncions, situant-se en 20,3 milions de contagis i 220.000 defuncions. Brasil es situa en la tercera posició, amb més 14,7 milions d’infeccions i 406.000 decessos.
Davant aquesta dramàtica situació, que ja fa més d’un any que s’arrossega, la immunització de la població és clau per minimitzar els danys. Però, com deia el pediatre i epidemiòleg de l’Institut de Salut Global de Barcelona Quique Bassat en una entrevista a El Diari de la Sanitat, «fins que no estigui vacunada també la població dels països més pobres no podrem donar per controlada la pandèmia a escala global, sempre tindrem forats per on seguirà entrant i circulant el virus». Per Bassat, els mecanismes en marxa no són prou robustos per garantir l’equitat en l’accés a les vacunes.
Tanmateix, Bassat es mostrava optimista amb la iniciativa COVAX, ja que, assenyala, «fins ara mai havia existit un programa semblant». «Una altra cosa és que haurem de vigilar de prop quant de bé està funcionant i si s’està assolint el que s’havia proposat. Si estan havent-hi problemes per obtenir les vacunes en aquests països on hem pagat molts diners per tenir-les, no em vull ni imaginar els problemes que hi haurà en el moment que aquestes vacunes estiguin disponibles pels països més pobres», emfatitza l’epidemiòleg en aquesta entrevista.
Clam per l’alliberament de les patents
El sistema internacional de protecció intel·lectual existent garanteix els rèdits de la patent a les empreses farmacèutiques fabricants, però, segons moltes opinions expertes, en el cas de les vacunes contra la Covid-19 hi ha dos elements diferencials importants. D’una banda, que es tracta d’una epidèmia d’abast mundial, com no es coneixia i que requereix que, el més ràpidament possible i per a la seguretat de tothom, el màxim de població mundial estigui vacunada. D’altra banda, que han estat les aportacions de recursos públics, dels estats més desenvolupats i de la Unió Europea, especialment, els que han facilitat el finançament de les investigacions i les diferents fases d’elaboració de les vacunes i que, en conseqüència, si han estat recursos públics els que ho han facilitat, s’hauria de suspendre, ni que fos temporalment, el sistema de les patents.
L’Organització Mundial del Comerç (OMC), que s’ocupa de regular el comerç internacional de béns i serveis, s’ha ocupat també, des de la cimera celebrada a Doha l’any 2001, de la relació entre la propietat intel·lectual i la salut pública. En aquest marc, ha donat empara a mecanismes com el de les llicències obligatòries que permeten que els Estats, per raons de salut pública, pugin facilitar als fabricants nacionals la producció de vacunes sense trobar-se impedits a fer-ho per raó de les patents de les quals són titulars les grans companyies farmacèutiques.
El passat 27 d’abril, gairebé 400 parlamentaris europeus van fer una declaració conjunta per reclamar a la Unió Europea que s’alliberin les patents de les vacunes per tal de poder-ne produir moltes més. «Es posaria fi als monopolis de la propietat intel·lectual, s’eliminaria la incertesa jurídica i es permetria que la col·laboració augmentés i que s’accelerés la disponibilitat, l’accessibilitat i l’abast de les vacunes», defensaven en una carta adreçada a les institucions europees.
Malgrat que l’Organització Mundial de la Salut avala l’aixecament de les patents, el Regne Unit, el Japó i Suïssa, Canadà, Brasil i la Unió Europea s’hi oposen. Tanmateix, els països membres de la UE cada vegada s’allunyen més de la visió de la institució. En el cas espanyol, el president del govern, Pedro Sánchez, i la ministra de Sanitat, Carolina Darias, van anunciar la setmana passada la voluntat del Govern d’«impulsar la discussió» sobre la suspensió temporal de les patents. Per la seva banda, el govern dels Estats Units ha anunciat fa poques hores el seu suport en la suspensió temporal de les patents.
També des de la societat civil es reclama l’alliberament de les patents com una solució a la creixent bretxa de vacunació entre els països rics i els pobres. La Xarxa Europea contra la Comercialització i Privatització de la Salut i la Protecció Social i Peoples’s Health Movement Europe, en el marc de la campanya ‘Right 2 Cure‘, van elaborar una carta oberta signada per més de setanta entitats europees dirigida a les màximes autoritats de la Unió Europea on exigeixen a la UE la suspensió temporal dels drets de propietat intel·lectual com l’única forma d’augmentar la producció i ampliar ràpidament l’accés a les vacunes. Segons els promotors de la campanya, la posició de monopoli de les farmacèutiques els garanteix a aquestes «enormes beneficis enmig d’una pandèmia a costa de la vida humana».
En el Dia Mundial de la Salut, el passat 7 d’abril, Marea Blanca de Catalunya es va concentrar davant l’oficina el Parlament Europeu i la Comissió Europea a Barcelona per exigir la suspensió de les patents. Segons l’organització, «cal actuar ara perquè la pandèmia no passi a la història com un fracàs moral dels països rics en detriment de les vides vulnerables de tot el món».
En aquest sentit, consideren que les institucions de la UE i els governs dels països europeus han d’assumir la responsabilitat i «remodelar la seva resposta a la pandèmia de coronavirus, assegurant que les vacunes estiguin disponibles per a tots i que els interessos de les companyies farmacèutiques no passin per davant la salut de les persones». «Només una resposta mundial, basada en la solidaritat mundial, serà eficaç per combatre aquesta pandèmia», conclouen en un comunicat.
