Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Portem la sanitat al cor”. Així titulem la revista que publiquem coincidint amb el desè aniversari d’El Diari de la Sanitat. I ho fem per reconèixer la tasca i la vocació de metges i metgesses, infermeres i infermers, tècnics sanitaris i professionals de la salut en general que diàriament tenen cura de la societat i que amb el seu compromís fan possible que tinguem accés al dret universal a la salut, el dret de tot ésser humà a ser atès quan es troba en un dels moments més fràgils i vulnerables de la seva vida.
D’altra banda, deu anys després del seu naixement, El Diari de la Sanitat compleix una dècada al servei de la comunitat sanitària, amb la voluntat d’aportar eines a aquesta comunitat que garanteix un dret essencial, i de donar veu a tots aquells professionals de la salut que ho fan possible. El Diari de la Sanitat va néixer el 7 d’abril de 2016, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut. L’acte fundacional va tenir lloc al recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, i hi vam reunir veus de metges i metgesses, de professionals de la infermeria, de científics, d’acadèmics i d’institucions, entitats i associacions de la comunitat sanitària. Durant deu anys hem intentat ser l’altaveu de tots ells, especialment d’aquells col·lectius més invisibles i poc tractats pels mitjans.
Quatre anys després de néixer, l’any 2020, aquest diari va cobrar més sentit que mai amb l’esclat de la Covid. Les conseqüències de la pandèmia i l’incansable esforç dels professionals sanitaris per preservar la salut dels ciutadans van posar en evidència les justes reivindicacions i el crit d’alarma del col·lectiu sanitari des de després de les ‘retallades’ en sanitat que es van dur a terme a la primera dècada dels 2000. Aquestes protestes van tenir un moment culminant el novembre del 2018, amb una aturada general dels facultatius de l’atenció primària que va tenir un seguiment molt nombrós. No demanaven més diners, sinó temps per atendre els pacients i més recursos per frenar les llistes d’espera. Però l’administració no ho va considerar prioritari aleshores, fins que va arribar la pandèmia.
La sobrecàrrega assistencial no havia fet més que començar. La pandèmia va posar a prova hospitals i centres d’atenció primària i va portar al límit uns professionals sanitaris ja esgotats però que, una vegada més, van demostrar el seu compromís i la seva valentia en situacions de lluita per la vida. La pandèmia va mostrar al món sencer el valor de les cures i la importància de comptar amb un sistema sanitari sòlid.
Amb l’experiència de la pandèmia, sembla que la societat ha pres consciència però s’han produït pocs canvis. Com a mínim en l’àmbit de la sanitat. Els professionals sanitaris continuen reivindicant temps per atendre els pacients i millors condicions laborals. L’any passat el col·lectiu d’infermeria va fer públic el seu malestar amb una de les mobilitzacions més unànimes que es recorda del col·lectiu; reclamava principalment un reconeixement professional i laboral en competències, responsabilitats i en retribució econòmica i una jubilació anticipada voluntària. Aquest any les principals protestes les protagonitza el col·lectiu mèdic, el qual, entre d’altres mesures, demana acabar amb les guàrdies de 24 hores i un conveni propi dins del nou Estatut Marc de la professió que vol aprovar el Ministeri de Sanitat. El malestar i la situació límit que viuen els professionals sanitaris és evident des de fa temps i no s’albira una solució a curt termini.
Reptes, testimonis i determinants de la salut
En 116 pàgines aquest nou exemplar de la revista Drets d’El Diari de la Sanitat fa una mirada general al sistema sanitari i els principals protagonistes del sector apunten quins són els reptes actuals en l’àmbit de la sanitat. També es reivindica la professió mèdica i la professió infermera en primera persona, a través de testimonis que tenen cura dels demés i, en un moment o un altre, s’estableix un vincle que fa que passin a formar part de la història de vida de moltes persones.
“Portem la sanitat al cor” consta de tres parts ben diferenciades:
A la primera part hi trobem els testimonis. Professionals de la infermeria i de la medicina expliquen en primera persona què és per a ells l’ofici, què suposa poder cuidar i poder curar; parlen de vincles i de gratitud, de dignitat i de respecte, de lligams que van més enllà d’un servei públic. En aquesta primera part de la publicació també hi trobem una acurada anàlisi d’en Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural (editora d’El Diari de la Sanitat), que recull la història dels deu anys del Diari. Ell ha estat testimoni d’aquesta iniciativa periodística centrada en la sanitat que aviat celebrarà la seva primera dècada.
A la segona part de la revista hi trobem els reptes del sistema sanitari actual. Sota el títol “Un bon sistema que necessita reformes”, el Col·legi de Metges de Barcelona, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, els sindicats Metges de Catalunya i Infermeres de Catalunya, el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya apunten quines creuen que serien les solucions que podrien salvar el sistema sanitari. L’acompanyen un seguit d’entrevistes i anàlisis sobre les particularitats de la professió, sobre la situació de l’atenció primària, sobre els professionals sanitaris del futur etc.
I el tercer i darrer apartat de la revista recull un conjunt d’entrevistes i articles d’opinió que reflexionen sobre els principals determinants que repercuteixen en la salut de la població, des de l’alimentació a l’habitatge, de la feina a les desigualtats, les pantalles, o la soledat.
Les subscripcions, imprescindibles
En el moment actual, quan el món sanitari continua vivint temps difícils i necessita explicar a la societat on i com ens trobem per continuar disposant del dret a una atenció sanitària de qualitat, lluny de la manipulació política i dels interessos econòmics, necessitem reforçar aquest projecte comú.
El Diari de la Sanitat no respon a interessos empresarials ni partidistes: depèn de la comunitat lectora. Per això, cada subscripció és una aposta per la independència i per la defensa d’una informació sanitària rigorosa i veraç. Però, com conclou l’editorial de la revista, “aquest projecte només té sentit si el construïm plegats. Si comptem amb vosaltres”.
