5.000 milions d’euros. És la quantitat que les diferents institucions públiques de tot el món han invertit només per a la investigació i desenvolupament de vacunes contra la Covid-19. Diners públics per aconseguir crear un dels fàrmacs més important de la nostra història recent.
La xifra l’ha revelat la campanya No es sano en un informe presentat fa unes setmanes. En ell desglossen el finançament públic que ha estat posada a disposició el desenvolupament de la vacuna i on no s’inclouen altres conceptes, com les aportacions per a l’augment de la capacitat de producció i de distribució de les dosis. A seguran que més del 98% d’aquests 5.000 milions d’inversió procedeix directament dels governs de diferents països, liderats per Estats Units i Alemanya.
D’aquí prové els diners, però, a on va? Quatre companyies Moderna, Janssen, CureVac i l’aliança Pfizer/BioNTech- s’emporten més de la meitat de l’import de diners públics. “No obstant això, els estudis que han donat lloc a aquestes vacunes van començar molt abans de la pandèmia i també gràcies als diners públics”, expliquen les autores de l’estudi, Irene Bernal i Eva Iráizoz, de la fundació Salud por Derecho. Es refereixen, per exemple, a les investigacions d’ARN missatger -tècnica utilitzada per Pfizer, Moderna i CureVac-, en marxa des de fa quatre dècades.
Una cosa similar va succeir en el cas del fàrmac d’Atrazeneca, “que va ser una de les més ràpides en desenvolupar-se gràcies als assajos clínics amb un altre coronavirus que ja s’havien realitzat prèviament a la Universitat d’Oxford”, assenyalen.
Les vacunes com a bé públic
Que un dels bressols del neoliberalisme demanés liberalitzar les patents de les vacunes, va obligar a posicionar-se a una gran part del planeta. L’administració de Joe Biden, president dels Estats Units, va sol·licitar a principis de maig que es suspenguessin de manera temporal els drets empresarials d’aquests medicaments mentre duri la pandèmia. “Les circumstàncies extraordinàries exigeixen mesures extraordinàries”, va expressar la representant de Comerç Exterior nord-americà Katherine Tai. Índia i Sud-àfrica ja van liderar a la fi de 2020 una proposta similar davant l’Organització Mundial del Comerç que que va ser bloquejada per diversos països.
Després del pas endavant dels EUA, el Govern espanyol, que s’havia oposat fins llavors, va secundar la proposta. Aquesta mateixa setmana, el Senat s’ha convertit en la primera institució de l’Estat a sol·licitar de manera formal i majoritària la liberalització temporal de les patents de les vacunes després d’una iniciativa impulsada per EH Bildu i el suport de la majoria dels senadors de la cambra alta (PSOE, ERC, PNB, Junts i el grup d’Esquerra Confederal). Alemanya, on s’ha desenvolupat la de BioNTech/Pfizer, però, s’ha mostrat en contra: “La protecció de la propietat intel·lectual és una font d’innovació i ha de seguir sent-ho en el futur”, va defensar Angela Merkel. França i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, tampoc s’han posicionat d’una manera molt favorable.
Des de No es sano denuncien que els estats no han fet valer les grans inversions de diners públics que han realitzat: “En contra, tot aquest coneixement ha acabat en mans de les companyies que tenen llicències exclusives i imposen la confidencialitat sobre tota mena d’acords de producció i distribució aconseguit amb governs i organismes internacionals”.
Així mateix, critiquen que, tot i estar al mig d’una pandèmia mundial, hagi estat el mercat qui ha regulat els preus de les vacunes. Així, segons les dades aportades, a Tunísia s’ha pagat 7 dòlars pel fàrmac de Pfizer mentre que Israel ha arribat a pagar 47, una cosa “que podria haver-li donat accés preferencial a les dosis”, segons l’informe. En el cas de Moderna, la seva vacuna oscil·la entre els 15 i els 37 dòlars per dosi. Finalment, per la d’AstraZeneca, la UE ha desemborsat 2,9 euros mentre que països com Sud-àfrica i Uganda han pagat 5,25 i 7 dòlars, respectivament.
Desigualtats entre els que més i els que menys tenen
Per vacunar el 75% de la població mundial, serien necessàries 12.000 milions de dosis dels diferents medicaments, una producció que les farmacèutiques no poden assumir, al temps que es neguen a liberalitzar les patents. D’acord amb les dades que aporta l’informe, pràcticament 9.000 milions de dosis ja estan compromeses a nivell mundial. D’elles, 7.750 milions s’han pactat mitjançant acords bilaterals i 1.120 milions a través de COVAX, un mecanisme global per a la compra conjunta.
Tot i això, denuncien, “de res serveix tenir vacunes efectives si són inaccessibles per a milions de persones”. Els països més rics del planeta han acaparat més de la meitat dels vials, i Estats com el Regne Unit o el Canadà “podrien arribar a vacunar més de tres vegades i gairebé quatre vegades a tota la seva població, respectivament”, expliquen en l’estudi. A la banda contrària, aquells països amb menors rendes només tenen assegurades un 17% d’aquestes dosis.
Davant d’això, des de la campanya No es sano demanen augmentar la producció. “Les farmacèutiques van calcular una producció de 9.500 milions per a 2021 i fins ara només han distribuït una mica més de 1.680 milions”, denuncien. Mentrestant, segueixen guardant tant les patents com els coneixements tècnics, impedint que pugui accelerar la producció.
A més, la fabricació de les vacunes s’està concentrant en països de rendes altes. Des de l’organització assenyalen la “potencial capacitat de producció” desaprofitada en continents com Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica. “Països com Bangla Desh o el Vietnam podrien sumar-se i altres que ja s’estan produint podrien tenir una capacitat molt més gran”, sostenen.
