Les treballadores dels serveis d’atenció domiciliària de pobles i ciutats de Catalunya es van organitzar a través del sindicat SAD per exigir la municipalització i aturar una deriva externalitzadora que encareix els preus i precaritza les treballadores. Ara, gairebé un any després de l’inici de la pandèmia de la covid-19, utilitzen també la plataforma per denunciar les condicions d’inseguretat en les quals treballen. Sense els equips de protecció individuals adequats i sense protocols per als usuaris.
Pilar Nogués, presidenta del sindicat SAD, ens explica que “la manca d’EPI és un problema molt important i és general i estatal”. Tot i que reconeix que sí que hi ha algunes empreses pitjor que altres. L’explicació per al sindicat és que les empreses que es troben al capdavant de la gestió del Servei d’Atenció Domiciliària als diferents municipis responen a un “model depredador que va a buscar benefici i intenta retallar el màxim possible”. I, ara, el més fàcil, diuen, és retallar en EPI.
Aquesta denúncia l’han realitzat per exemple les treballadores del servei a Barcelona. Informen que els han enviat als domicilis diferents materials de prevenció sense tenir en compte la talla de les treballadores, ni la sensibilitat o risc de les persones enfront de la pandèmia. Això suposa, expliquen, que aquests materials de prevenció no són aptes per a les treballadores. És a dir, com ens trasllada Nogués, a Sant Feliu de Llobregat, l’equip de treballadores compta amb 5 persones dalt risc a les quals els hi haurien de fer arribar FPP2. No obstant això, només dues d’elles disposen del material adient. A banda, una altra queixa al respecte és que reparteixen els EPI un cop a la setmana durant dues hores: “la treballadora a la qual li coincideix un servei en aquell moment o es queda sense o ha de demanar a alguna altra treballadora que els hi agafi… Tampoc és segur tenir el material en constant moviment”.
Nogués, així com també ho fa el sindicat, responsabilitza l’administració directament, ja que apunta que és tasca dels ajuntaments imposar certes mesures a les empreses que contracta. En aquest sentit, aporten que la constitució així ho contempla, que és competència dels poder públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris.
Per elles, no dotar dels materials adequats les treballadores és “escandalós”. “Si no ens donen materials… Estem contaminant perquè no anem protegides als domicilis, però també ens podem endur el risc cap a casa perquè molts usuaris no duen la mascareta a casa seva. Ningú els ha obligat a fer-ho”, conclou Nogués. I és que la preocupació és alta per les tasques que les treballadores dels serveis d’atenció domiciliària realitzen. Tenen cura en la higiene corporal, bany i alimentació dels usuaris, el què implica sortir a comprar, anar al mercat, estar pel carrer i tornar a casa l’usuari amb una mascareta que només dura 4 hores i han de reutilitzar.
Caos en el relleu d’empreses al capdavant del SAD Barcelona
A Barcelona, la seva portaveu, Lourdes Ligori, ens explica una mica el mateix que Nogués pel que fa als EPI però amb l’agreujant d’haver viscut un canvi d’empresa al capdavant de la gestió del servei amb el canvi d’any. A la ciutat, el Servei d’Atenció Domiciliària és el segon contracte públic més important de l’Ajuntament. I és un contracte que, segons va anunciar el consistori, finalitzaria amb la municipalització del servei.
Com explicàvem en aquest reportatge en motiu del naixement del sindicat, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la municipalització del servei el maig del 2019 fent-ho inicialment a entre un 7% i un 10% de les 4000 treballadores que donen servei a la ciutat. No obstant, el desembre de 2019, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la internalització del SAD i els serveis jurídics municipals no van trobar cap escletxa per fer-la efectiva. Des del consistori explicaven aleshores també que l’altre impediment per a municipalitzar la totalitat de les treballadores és l’anomenada llei Montoro, que va restringir l’autonomia financera. En aquest sentit, el passat mes de setembre, l’oposició al Congrés va aconseguir frenar la proposta del govern central d’utilitzar el superàvit que les ciutats havien acumulat des de l’aplicació de la llei Montoro, i que en cas de Barcelona correspon a 480 milions.
L’últim moviment el van dur a terme fa tan sols una setmana quan Ajuntament i Diputació de Barcelona es van reunir amb la Generalitat per reclamar un millor finançament dels serveis socials. Dins d’aquestes demandes van denunciar l’infrafinançament actual que existeix en programes com el Servei d’Atenció Domiciliària. En aquest sentit van demanar un compromís ferm per incrementar aquest finançament. Alhora, explicaven que amb l’entrada en vigor del nou contracte del SAD ha incorporat l’augment de sou per a les treballadores de la llar que recull el nou conveni col·lectiu català però que, en canvi, no ha suposat de moment cap actualització de les tarifes que paga la Generalitat a les diferents administracions locals per aquest servei.
L’Ajuntament de Barcelona estima així que, pel que fa al SAD, caldria reconèixer en el sistema de càlcul del mòdul base de finançament els increments laborals del nou conveni col·lectiu d’àmbit català del SAD 2019-2022, que suposa per a l’Ajuntament de Barcelona un mínim de 6 milions d’euros anuals.
Ara, com ens explicava Ligori, l’1 de gener la licitació que tenia l’Ajuntament de Barcelona va canviar i va passar a mans de Servisar, una filial de Domus Vi, una empresa controlada al seu torn pels fons d’inversió Intermediate Capital Group (ICG) i Sagesse Retraite Santé (SRS). A més de tenir la seva matriu a l’illa de Jersey, un paradís fiscal, també acumula expedients per mala gestió en diverses residències durant la pandèmia.
Així, de la mateixa manera que les treballadores han fet saber la seva disconformitat, també va ser la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) qui va criticar aquesta decisió presa a finals d’octubre. La FAVB va recordar que cinc dels centres que ha gestionat Servisar han estat intervinguts i 11 més han tingut problemes greus. “Amb aquests antecedents, resulta incomprensible que aquesta empresa hagi pogut guanyar un concurs per cobrir un servei tan essencial com el de la cura a domicili”, continuava la federació, que demana a l’Ajuntament que revisés el sistema de contractació que va atorgar el 50% de la gestió del SAD a aquesta empresa.
La problemàtica dels EPI com exemple, una mancança més
Les treballadores de Barcelona, com ens explica la seva portaveu Lourdes Ligori, davant la falta d’EPI en anar a demanar el material a l’empresa, s’han trobat que les oficines de Domus-VI estan a mig muntar i no disposen de timbre, i afegeixen que “amb això queda demostrada la inoperància manifesta de la mateixa”.
Pel que fa als EPI, Ligori explica que han lluitat perquè els hi donessin una mascareta per dia, ja que s’han d’utilitzar per a 8 hores només i que depèn del dia hi ha talles de guants i bates, però depèn el dia no. Ligori diu que en denunciar-ho i formar part del SAD ella ha rebut una mascareta per cada dia de la setmana, però que a altres companyes se’ls hi ha donat 5 mascaretes per tot el mes.
Una altra queixa que aporten és que elles com a cuidadores a domicili haurien de disposar d’un telèfon d’empresa per poder contactar amb la seva coordinadora i per poder reaccionar davant d’urgències. No obstant això, quinze dies després del canvi en la gestió encara han de fer aquestes trucades des dels telèfons particulars.
A banda del material, a dia 1, que era festiu, la nova empresa no tenia res muntat i durant tota la primera quinzena de gener les coordinadores, com ens fa saber Lourdes Ligori, han estat passant dades d’un programa a l’altre sense donar l’abast i, per tant, sense agafar el telèfon. Això ha afectat les reclamacions de les treballadores però també amb els usuaris. “Hi ha hagut casos d’usuaris que han estat trucant a l’empresa antiga perquè ningú els havia avisat i s’han trobat que no els atenien i que, a més, per dificultats en la coordinació no se’ls hi enviava cap treballadora”, es queixa Ligori. I és que com diu, les coordinadores porten 200 usuaris. Algunes en porten 300… “Hi ha moltes de baixa per estrès i això no hi ha manera de cobrir-ho”.
Els arguments que dóna l’empresa davant d’això són que han tingut problemes amb el traspàs per culpa de l’altra empresa que no els hi ha passat bé les dades. Per això els hi han demanat que els hi facilitessin elles mateixes tota la documentació, inclosa la còpia del contracte. Tot i així, Ligori manifesta que si això fos cert com és que a ella, tot i que reconeix que pot ser per interès atès que és la portaveu del sindicat a Barcelona, sí que l’han localitzat i l’han estat trucant?
Finalment, l’empresa també els hi ha fet saber que amb la pandèmia hi ha hagut molta baixa d’usuaris i els plans no estan complets. Lourdes apunta que el què faran és reduir hores de servei i per tant baixar hores de feina a la plantilla. Explica el cas d’una companya que té 26 hores de contracte i només 14 hores de feina assignades. Per altra banda hi ha treballadores que fan més hores de les que els hi toquen. També pel fet d’estar cobrint baixes de companyes, ja que com denuncia Lourdes són tantes que no s’arriba a agafar gent externa. Ara Domus Vi està refent tots els plans de treball per veure com ho quadra.
Des del SAD no entenen aleshores que sabent des de fa mesos que assumirien la gestió d’aquest servei, l’empresa estigui passant ara a mà les dades de les treballadores i fent el plans de treball per aquestes. “Les treballadores de l’empresa diuen que ho hem d’entendre que estan acostumats a gestions més petites com les que feien a Badalona. Si no estan preparats que no els agafin de l’Ajuntament”. I és aquí quan torna de nou la demanda de la municipalització.
