El consum de tabac condiciona les conseqüències del coronavirus. Així ho consideren diferents investigadors, que insisteixen que el tabaquisme és darrere els sistemes cardiovasculars més febles que s’exposen més als efectes negatius de la COVID-19. Les dades apunten que «el tabac és una de les causes per les quals hi ha més víctimes homes que dones pel virus a Espanya», confirmen els investigadors Javier C. Vázquez, del Neurocampus de Bordeus, i Diego Redolar, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Més del 30 % de les persones mortes presentaven malalties cardiovasculars, que són la primera causa de defunció a Espanya —un 28 % l’any 2018—, i el 10% d’aquestes malalties tenen l’origen en el tabaquisme.
La COVID-19 és una malaltia infecciosa provocada pel coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2). Tal com detallen moltes informacions publicades, el virus es propaga normalment de persona a persona per mitjà de gotetes de la respiració, produïdes, per exemple, en tossir, i els símptomes habituals són febre, tos i dificultats de respiració. Pel que fa al seu impacte en la població, més del 90 % de les morts a Espanya tenien més de seixanta anys i més del 45 % presentaven malalties de consideració prèvies.
Les diferències de gènere
Segons confirma l’anàlisi de Redolar, sotsdirector de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut i investigador del grup Cognitive NeuroLab de la UOC, i Javier C. Vázquez, investigador del Departament de Neurociència de la Universitat de Bordeus, tot i que els homes i les dones s’infecten per la COVID-19 en percentatges similars a Espanya, la mortalitat —a partir del 5 d’abril— s’ha mostrat més alta en homes —entorn al 8 %— que en dones —més del 4 %. «És una evidència que suggereix que les diferències de gènere tenen a veure amb patrons com la prevalença del tabaquisme», aclareix l’investigador de la UOC. Segons dades de 2017, a Espanya fumen més d’un 25 % d’homes i més d’un 18 % de dones.
L’efecte biològic del tabac
Els investigadors, que han publicat dos article científics a les revistes Tobacco Induced Diseases i Tobacco Use Insights sobre aquesta qüestió, afegeixen que cal tenir en compte dades biològiques com que el tabaquisme pot regular l’enzim conversiu de l’angiotensina 2 (ACE2) que, entre altres funcions, influeix en la pressió sanguínia. Aquest enzim funciona com a porta d’entrada a les cèl·lules d’alguns coronavirus. Així, el SARS-CoV-2 s’uneix als receptors de l’ACE2 en les vies respiratòries inferiors dels pacients infectats per entrar als pulmons. «Les dades existents suggereixen que els pacients amb una malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) o amb tabaquisme tenen un risc més gran d’infecció greu per la COVID-19, ja que augmenta l’expressió de l’ACE2 en les vies respiratòries més febles, com ara les d’aquest tipus de pacients», confirmen els investigadors. Aquestes conclusions s’han confirmat en models de ratolins de laboratori.
Més dades i mesures contra el tabaquisme
Tenint present la relació entre tabac i coronavirus, els investigadors mostren la seva preocupació per la falta de dades que permetin estudiar millor la relació entre el tabaquisme i la pandèmia. «A Espanya no tenim dades sobre l’hàbit de fumar dels pacients amb COVID-19», aclareixen Redolar i Vázquez, els quals suggereixen que es registrin i es comparteixin les dades sobre tabaquisme de tots els casos identificats de COVID-19.
A més, els investigadors suggereixen que cal impulsar campanyes per reduir el tabaquisme en el context actual i també intervencions efectives basades en evidències que redueixen l’hàbit, com ara l’augment de la càrrega fiscal del tabac, la prohibició de vendre’n durant la pandèmia i millorar els programes que ajuden a deixar de fumar.
