Anàlisi

Els condicionants socials i culturals dels EUA redueixen l’esperança de vida de rics i pobres

És un fet conegut que les taxes de mortalitat estan directament relacionades amb el nivell de riquesa, de manera que les persones riques viuen més anys que les pobres. Aquesta realitat s’observa dins de cada país, però també quan es comparen uns països amb d’altres. En les últimes dècades, la desigualtat en la distribució de la fortuna s’ha fet més gran en la majoria de països, si bé als Estats Units (EUA) les diferències són més pronunciades que a Europa, i al mateix temps, s’hi observa una reducció de l’esperança de vida. 

Per indagar si la menor esperança de vida als EUA es produeix en tots el grups socials, tant en els més rics com en els més pobres, uns investigadors americans i britànics han examinat l’associació entre riquesa i mortalitat entre persones d’edat avançada en un estudi publicat al New England Journal of Medicine, en el qual han estudiat les diferències en la relació riquesa/salut entre els EUA i els països europeus. 

Amb aquest objectiu han dut a terme un estudi retrospectiu utilitzant dades de 2010 a 2022 de persones incloses entre els 50 i els 85 anys, provinents de bases de dades extretes d’enquestes que permetien fer la comparació entre els EUA i Europa. Tenint en compte l’heterogeneïtat entre els països europeus, es van agrupar en tres categories: 1. Nord i oest (Aústria, Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Països Baixos, Suècia i Suïssa); 2. Sud (Itàlia, Portugal i Espanya) i 3. Est (República Txeca, Estònia, Hongria, Polònia i Eslovènia). Per la seva part, els EUA es van dividir en quatre regions: Nord-est, Oest mitjà, Sud i Oest. Les variables principals van ser la distribució de la riquesa (mesurada en propietats, herències, estalvis..) i la mortalitat per totes les causes sobre una mostra de 73.838 participants de la franja d’edat seleccionada.

Tal com era d’esperar, es van observar importants diferències en la distribució de la riquesa dels participants a l’estudi realitzat als EUA, que anava des dels 21.600 $ en actius al Sud fins als 75.500 $ a l’Oest Mitjà. També a Europa es van apreciar desigualtats, essent els participants de Polònia els que tenien menys recursos, 800 €, i els de Suïssa els que en tenien més, 157.400 €. Durant els deu anys observats, la riquesa inicial va augmentar als EUA i va disminuir a Europa. 

Pel que fa a la mortalitat, en el mateix període van morir el 18,7% dels participants, amb una taxa de 4,8 morts per 1.000 persones i any. La distribució per zones va ser molt diferent: les taxes de mortalitat més baixes es van observar a la regió d’Europa Nord i Oest (2,9/1000) i les més altes als EUA Oest Mitjà (7,2/1.000). 

Després d’agrupar els participants dels dos continents en quatre grups segons el grau de riquesa, es va observar que, en totes les zones, la supervivència va ser menor en el quartil més pobre i major en el quartil més ric. I a tot arreu la supervivència era major a mesura que incrementava la riquesa, però era menor en els participants de 50 a 59 anys respecte dels de més edat. En general, el grup de persones més riques tenien un 40% menys de probabilitats de morir que les més pobres en el període observat.

De la comparació de les dades dels EUA amb les d’Europa se’n desprenen informacions molt rellevants:

• La mortalitat entre els estatunidencs més rics va ser superior a la de la majoria d’europeus del nord i de l’oest i a la dels europeus del sud més rics. 
• La mortalitat dels participants dels EUA més rics va ser similar a la dels europeus del nord i oest més pobres i a la de la majoria dels europeus de l’est.
• Els més pobres dels EUA tenien la supervivència més baixa d’entre tots els grups de la mostra de l’estudi i morien desproporcionadament més joves que els seus equivalents europeus.
• També als EUA és on es van observar majors diferències de mortalitat entre els més rics i els més pobres.

En resum, en la franja d’edat estudiada, la població dels EUA, globalment, viu menys anys que la població europea i les diferències en la mortalitat relacionades amb el grau de riquesa són superiors. Aquests resultats es poden atribuir a que les dues poblacions compten amb sistemes sanitaris i sistemes de suport social diferents, més desenvolupats als països europeus en general. Les restriccions d’accés a l’atenció sanitària o a l’educació i les dèbils estructures de suport social dels sectors menys afavorits als EUA podrien explicar la seva menor supervivència. Però no seria el cas per a les persones amb més nivell econòmic que tenen accés a majors recursos, en concret a un sistema sanitari que des del punt de vista tecnològic es pot considerar entre els millors del món. Els autors apunten altres factors inherents a la societat estatunidenca, que afecten totes les franges socials, que podrien explicar les altes taxes de mortalitat en comparació amb els països europeus inclosos a l’estudi. Aquests factors serien la dieta, la qualitat de l’entorn, les actituds socials, culturals i de comportament (conductes de risc, violència, consum de substàncies tòxiques…) que afecten tota la societat, si bé els pobres són més vulnerables a aquests factors sistèmics. 

De fet, es constata el que diuen els models dels determinants socials de la salut. Dahlgren i Whitehead, que als anys 90 van aprofundir en el model conceptual formulat per Lalonde vint anys abans, van representar gràficament en un sistema de capes els diferents components socials que determinen la salut, i en el nivell superior hi situaven les condicions culturals i ambientals, que en la mesura que tenen caràcter sistèmic, afecten tots els grups socials.

Les dinàmiques econòmiques i polítiques dels últims anys poden conduir a majors cotes de desigualtat i a un progressiu afebliment dels serveis públics, deixant en mans de les lleis de mercat la cobertura de les necessitats sanitàries i socials de la gent, fet que portarà a una major pobresa i exclusió social. Malauradament, és previsible que això comporti majors taxes de malaltia i mortalitat en els països que apliquin aquestes polítiques i que els que en surtin més mal parats siguin, una vegada més, els més pobres.