Només un dels dotze punts del dodecàleg de mesures per millorar l’Atenció Primària de Catalunya s’ha complert. El del tancament de tots els CAP a les 20 hores que demanaven per tal de facilitar la conciliació familiar dels treballadors. Dos punts més estan en curs o s’han complert a mitges. En falten 9.
Aquesta ha estat la principal denúncia que el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), la Coordinadora SAP Muntanya i Marea Blanca de Catalunya, La Capçalera, Rebel·lió d’Atenció Primària i la Plataforma CAP Raval Nord Digne han traslladat com a valoració de l’estat de l’atenció primària un any després de la vaga. “Les llistes d’espera per visitar-se amb la professional de referència han augmentat de manera intolerable; respecte a l’any 2010 ha disminuït el nombre de professionals contractats a l’atenció primària, mentre que el de l’atenció hospitalària segueix augmentant; el malestar professional continua i les joves professionals segueixen sense expectatives reals de poder treballar en unes condicions dignes i estimulants”, afirmen.
Així, apunten que la solució per a l’atenció primària és molt complexa i que requereix “necessàriament l’augment del pressupost sanitari dedicat als equips d’atenció primària i pel desenvolupament de totes les seves competències dins del sistema”. En aquest sentit, Meritxell Sánchez-Amat del FoCAP, ha denunciat el joc del vicepresident Pere Aragonès: “en dir que el 25% del pressupost en Salut del 2020 anirà a la primària, el pressupost final en Atenció Primària estaria fixat en un 16% i això és totalment insuficient si el què es vol és salvar l’AP”.
Sánchez-Amat també ha assenyalat que “estan etiquetant com atenció primària moltes coses que no ho són. Els dispositius de suport, les cures pal·liatives, la rehabilitació, eines de salut mental, els equips de salut sexual i reproductiva… per molt que treballin conjuntament, no són Atenció Primària. Incloent-ho tot dins la categoria, els hi permet dir que el pressupost passarà del 15 al 25% de cop… Si poses més coses dins el sac, sembla que augmentin els diners”.
De fet, com expliquen des del FoCAP, dins del capítol de personal d’AP s’inclouen els professionals dels 286 equips d’atenció primària (EAP), els 15 equips d’atenció pediàtrica, i les 22 unitats d’atenció continuada i urgències d’AP de tot Catalunya. També s’inclouen aquí un conjunt de serveis dels quals l’ICS és proveïdor però que correspondrien més a un nivell secundari d’atenció, com ara els equips d’atenció a la salut sexual i reproductiva (27), les 11 unitats del programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES), les unitats de rehabilitació (9), les unitats de salut mental (2), i les unitats de salut internacional (6).
Un segon punt del dodecàleg que no s’ha complert asseguren és el de “recuperar la dotació de personal (metgesses, infermeres, personal administratiu i treballadores socials) que els EAP tenien l’any 2010, dotant-los amb personal suficient, i cobrint absències per baixes, vacances, jubilacions i altres”. En un document facilitat pel FoCAP, segons les dades a 2018 que es desprenen de les memòries de l’Institut Català de la Salut (ICS), denuncien que l’Atenció Primària té 1381 treballadors menys que abans de la crisi, mentre que l’atenció hospitalària en té 2389 més. En el mateix document, el FoCAP fa una lectura primarista de les memòries i per fer-ho i entendre les dades que acaben de reproduir, cal saber que l’ICS dóna servei d’AP al 75% de la població catalana, però només és titular de 8 dels 62 hospitals d’aguts de Catalunya, la majoria dels quals són hospitals terciaris. Els hospitals de l’ICS representen al voltant del 30% de llits dels hospitals públics.
Altres punts que no s’haurien complert serien “aconseguir condicions de treball dignes per a tot el personal dels EAP. Contractes mínims d’un any i accés de totes les professionals a la carrera professional, independentment del tipus de contractació” i l'”increment del 5% addicional del sou i recuperar el 5% del sou sostret des del 2010, així com les pagues extres de 2013-14 i els 9 dies de lliure disposició també perduts”. En aquest sentit, Elio Conesa, infermer i membre de Rebel·lió Atenció Primària ha apuntat durant la roda de premsa que si bé s’han cobrat algunes parts de les pagues extres de 2013, el 5% perdut l’any 2010 sota el govern de José Montilla encara no s’ha recuperat.
El punt dedicat a l'”accessibilitat efectiva de la població als seus propis referents en 48 hores, excepte en situacions d’absència d’aquests” tampoc s’ha establert. Anna Bedini, membre de La Capçalera, ha asseguretat que parlar d’Atenció Primària és parlar de qualitat assistencial però que per tenir-la, cal mantenir ferms els seus 4 pilars. El primer d’ells, l’accessibilitat que, per Bedini, “ara mateix és ben poca”. “Acabem forçant les visites per un dia que ja tens l’agenda plena i això fa impracticable una assistència de qualitat. Si no, la pacient acaba anant a urgències saturant un servei que ja està sota mínims”, relata. El segon pilar seria la longitudinalitat: “seguir una persona en el temps ens fa més propers però també cal tenir-ho en compte pel maneig clínic. Si coneixem els pacients, podem optimitzar les consultes i els temps de visita perquè sabem qui és”.
Per Bedini, com està estudiat, la salut no és només allò mèdic. El 70% depèn dels determinants socials i això s’ha de treballar “conciliant el treball a la consulta amb un treball comunitari que ens permeti abordar-ho”. Per tant, el tercer pilar per garantir la qualitat assistencial és la integralitat. Per últim, el quart, essencial pels treballadors, trobaríem la coordinació. “Hem de tenir un equip directiu que compti amb la participació de la ciutadania, coordinar-se no vol dir treballar sota les directrius d’un hospital”.
Així, i per acabar amb la convocatòria, la Trini Cuesta ha transmès com a ciutadania una valoració negativa de les aplicacions dels acords post vaga durant aquest any que ha passat de marge. “L’accessibilitat no ha millorat, podríem dir que empitjora perquè cada any que s’allarga aquesta situació, es degrada més l’atenció en general. Els usuaris estan molt despistats perquè es troben hores a un mes vista i acaben necessitant anar a urgències”, valora Cuesta en nom de la Coordinadora SAP Muntanya i Marea Blanca de Catalunya. Des de la ciutadania, segueixen exigint les 48 hores per accedir al metge o a infermeria, cosa que no passa: “no és casual que la gent jove sigui la que més va a urgències: això respon a una política molt ben planificada de degradar l’Atenció Primària”.
I què faran aleshores per seguir pressionant per revertir la situació? Segons ha explicat Antònia Raya, infermera del CAP Raval Nord que s’ubicarà a la Capella de la Misericòrdia finalment, hi ha accions pensades però que encara no poden rebelar. Vaga? No per ara. Segons Sánchez-Amat, “cal un brou idoni per convocar-la” i una vaga “té un cost professional i laboral molt gran, no és només que deixis de cobrar, és que la feina que deixes de fer influeix en la població”. Per això creuen que ara no seria el moment tot i que “els motius segueixen sent-hi”.
