La pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències han disparat i aguditzat el nombre de casos de depressió, ansietat i altres problemes de salut mental entre la població, sobretot en les dones. Segons les dades provisionals de l’Enquesta de Salut de Barcelona de 2021, impulsada per l’Agència de Salut Pública (ASPB), els problemes de salut mental han augmentat en homes del 16,5% el 2016 al 21,6% el 2021, mentre que en les dones s’ha passat d’un 19,9% a un 31,4% de casos en el mateix període.
En la mateixa línia, segons l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del 2021, sis de cada deu persones enquestades havien tingut símptomes de depressió i ansietat en diferents graus. Les dades d’atenció del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) també mostren un increment molt significatiu de les atencions per raons de trastorn d’ansietat durant l’any 2020: mentre que el nombre de demandes per aquest criteri del 2019 va ser 1.242, el 2020 es vas atendre un total de 4.969 demandes.
La crisi sanitària, doncs, ha tingut un gran impacte en la salut mental de les persones. Alhora, el fet que tantes persones hagin patit ansietat, estrès o depressió, entre altres, ha fet també que es posi sobre la taula la importància de cuidar la salut mental, un tema que ha estat, molt sovint, invisibilitzat i estigmatitzat. «Arran de la pandèmia, les persones se senten amb més llibertat de poder dir ‘no estic bé’. Fins ara, hi havia un estigma molt gran respecte a la salut mental, però parlar-ne ha contribuït clarament a trencar aquest tabú. Ara, els problemes de salut mental s’associen a emocions humanes a les quals podem fer front», explica Enric Armengou, psiquiatra de la Fundació Ajuda i Esperança, que opera el Telèfon de l’Esperança i el Telèfon de Prevenció del suïcidi de Barcelona.
Fer front a la pandèmia de la salut mental
L’increment de la demanda de suport psicològic ha posat de manifest la manca de serveis i recursos suficients per fer-hi front. En aquest sentit, amb l’objectiu de promoure la salut mental i prevenir i atendre els trastorns mentals existents, l’Ajuntament de Barcelona va adoptar, ja abans de la pandèmia, el Pla de Salut Mental 2016-2022 per tal de millorar el benestar psicològic i la qualitat de vida de tota la població. D’aquesta manera, Barcelona es va convertir en la primera ciutat de l’estat Espanyol a tenir un marc estratègic de referència de salut mental.
El pla, elaborat amb perspectiva de gènere i interseccionalitat, prioritza la prevenció en els col·lectius d’infants, adolescents, i persones adultes, l’abordatge de la desigualtat territorial en la distribució dels recursos, l’ampliació de l’atenció psicològica als serveis especialitzats i el suport personalitzat. Per aquest motiu, s’han desplegat tota una sèrie de serveis gratuïts i accessibles per donar resposta als neguits i necessitats de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies. El programa està dotat amb 1,5 milions d’euros extraordinaris que es van sumar als 640.000 euros que ja estaven previstos destinar als diferents programes municipals de salut mental ja en funcionament a la ciutat. A més, el maig del 2021 el pressupost es va reforçar amb 3 milions d’euros més.
Davant de les conseqüències de l’alerta sanitària en la salut mental de la població, també es va engegar el maig del 2020 un Pla de Xoc de Salut mental conjuntament amb les Taules de Salut Mental (una a cada districte) i la Taula de Salut Mental de Barcelona.
Una de les iniciatives més rellevants és l’espai Konsulta’m, un servei de suport psicològic adreçat a adolescents i adults atès per professionals de la salut mental, amb la finalitat d’atendre el patiment emocional de la població. És anònim i gratuït, es troba a tots els districtes de la ciutat i no requereix cita prèvia. Davant la demanda creixent de suport psicològic derivada de la pandèmia, s’ha posat en marxa un Konsulta’m adreçat a persones adultes majors de 22 anys. Actualment, hi ha 13 punts Konsulta’m a la ciutat i 9 punts Konsulta’m +22 engegats durant el primer semestre del 2022, que complementen els 10 punts Aquí T’escoltem que ja fa anys que estan en funcionament.
Un altre dels projectes que s’ha posat en marxa és El Cabàs emocional, un lloc web que reuneix activitats i recursos en línia per millorar la salut mental i emocional de la ciutadania. També en el marc del Pla de Xoc de Salut mental, l’Ajuntament de Barcelona ha habilitat un Telèfon de Prevenció del Suïcidi, impulsat en col·laboració amb la Fundació Ajuda i Esperança, i dos punts d’atenció per oferir suport a l’entorn més proper de les persones amb idees o conductes suïcides, o a les que han patit la mort d’algun ésser estimat per aquest motiu. Aquests punts estan atesos per l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi i Després del Suïcidi-Associació de Supervivents.
«Les iniciatives municipals d’atenció estan donant una resposta molt eficaç i suposen un canvi de model pel que fa a la manera d’atendre el malestar psicològic», valora Àlex Rodríguez, psicòleg de l’espai Konsulta’m Nou Barris-Zona Nord. «Són serveis gratuïts, accessibles, sense cita prèvia, de qualitat i dins de la xarxa de proximitat del territori i, a més, compten amb una gran immediatesa i rapidesa d’acció», afegeix.
Més malestar entre els joves, i també més serveis
La pandèmia ha afectat especialment la salut mental dels més joves. En l’enquesta a la Joventut de Barcelona del 2021, duta a terme des del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, prop de la meitat dels i les joves entrevistades declaren que la situació derivada de la Covid-19 i el confinament els ha afectat emocionalment, i el 60% dels i les joves creuen que l’impacte de la Covid-19 els afectarà de manera negativa o molt negativa.
«Als joves els ha afectat no tant el moment d’auge de la pandèmia, sinó el desconfinament: el fet de mantenir les distàncies, no poder sortir ni relacionar-se i, en definitiva, no poder fer vida normal. El fet de no poder anar a l’institut o a la universitat i no poder sortir amb els amics ha provocat grans conseqüències per a la seva salut mental», remarca Àlex Rodríguez.
També dades de l’ASPB indiquen que el percentatge de nois i noies de 13 a 19 anys en risc de patir un problema de salut mental ha augmentat en ambdós sexes i per totes les edats en 2021 respecte del 2016, sobretot en les noies. Així, un 11,2% dels nois estan en risc de patir un problema de salut mental (un 7,9% el 2016), mentre que en les noies el percentatge s’eleva al 19,9% (10,4% el 2016). Aquest percentatge és major en la població adolescent de barris de nivell socioeconòmic més desfavorit: en les noies un 24,8% i en els nois un 11,6% el 2021.
Davant el gran malestar emocional entre els joves, l’Ajuntament de Barcelona ha engegat un nou servei d’acompanyament emocional a adolescents i joves d’entre 14 a 25 anys mitjançant un xat a través de Whatsapp i el número de telèfon 679 33 33 63 que està actiu les 24 hores els 365 dies de l’any, i que és operat per la Fundació Ajuda i Esperança. L’objectiu és atendre el malestar emocional adolescent i juvenil de forma àgil i immediata, però també detectar ideacions i actituds suïcides per oferir el suport i l’ajuda que es necessiti en cada circumstància. A l’altra banda del xat hi haurà voluntaris formats per professionals que també orientaran a la persona que demani ajuda cap al servei més adient de la xarxa de recursos de la ciutat adreçats als joves, com són els espais Konsulta’m.
«El xat és una via de comunicació i interacció molt pròpia dels joves i que els és molt fàcil utilitzar des d’un punt de vista tècnic, perquè és la seva manera de comunicar-se en el dia a dia. A més, suposa una forma molt eficaç i ràpida d’accés a la informació. Per aquest motiu, creiem que és una via d’accés al benestar emocional que pot ajudar moltíssima gent», assenyala el psiquiatre Enric Armengou.
El servei, que és confidencial, és atès de manera immediata per un orientador voluntari, format específicament per un equip de professionals especialitzats en salut mental. Inicialment, el servei disposa de 40 orientadors, els quals reben el suport d’un psicòleg que els resoldrà els dubtes que es puguin presentar respecte a la conversa amb el o la jove. Aquest model s’inspira en serveis d’altres països occidentals que fan servir tecnologia de missatgeria instantània per l’atenció a situacions de crisi emocional i per a la prevenció del suïcidi, com és el cas de Crisis Text Line als Estats Units o de YoungMinds Crisis Messenger o Give a Shout al Regne Unit.
Catalunya Plural, 2024