El suïcidi és una problemàtica que s’emporta, cada any, la vida de moltes persones arreu del món. El tabú que l’envolta encara avui fa difícil parlar-ne, però fer-ho és, precisament, la millor manera de prevenir-lo. «La paraula ‘suïcidi’ no mata. No pel fet de deixar de parlar-ne, deixarà d’existir aquesta problemàtica. De fet, parlar-ne amb naturalitat pot obrir una finestra d’esperança perquè una persona en situació de risc faci el pas i demani ajuda», expressa Cecilia Borràs, presidenta i fundadora de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents – DSAS, una entitat de suport al dol de les persones afectades per la mort per suïcidi, siguin familiars, amics o altres persones properes.
Segons les entitats expertes en la prevenció del suïcidi, la pandèmia de la Covid ha servit per ajudar a trencar el tabú i visibilitzar la importància de tenir cura de la nostra salut mental. «Amb la pandèmia han incrementat les atencions als problemes de salut mental i també a les conductes suïcides, sent els joves els més afectats. Alhora, la crisi sanitària ha servit per parlar més obertament del patiment emocional», destaca Clara Rubio, presidenta i una de les fundadores de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS).
Rubio destaca la necessitat de disposar de més recursos a la sanitat pública per atendre millor els problemes de salut mental i prevenir situacions de risc de suïcidi. «És evident que necessitem més psicòlegs, psiquiatres, educadors i treballadors socials en l’àmbit sanitari. Tot i això, la prevenció comença molt abans: comença per establir xarxes de suport comunitari des de l’àmbit educatiu», puntualitza. «El fet de parlar-ne obre l’oportunitat a informar-nos millor, a tenir més eines i recursos per poder afrontar situacions de patiment o acompanyar a les persones que es troben en aquesta situació», afegeix.
Una pandèmia silenciosa
Des del 2018, les dades oficials de morts per suïcidi en el conjunt de l’estat espanyol han seguit una tendència a l’alça. Una situació que s’ha vist agreujada amb l’arribada de la pandèmia de la Covid-19. Les dades són impactants: a Catalunya, l’any 2020, van morir 556 persones per suïcidi, 414 homes i 142 dones, una dada que dobla el nombre de morts per accidents de trànsit.
Segons l’enquesta de salut de Barcelona 2021, el suïcidi és la primera causa de mort entre els homes de 15 a 44 anys a la ciutat i la segona causa de mort en dones en el mateix marge d’edat, després del càncer de mama. L’anàlisi evidencia que la ideació de suïcidi ocorre en el 13% de les dones i el 10,8% dels homes. En les edats més joves és encara més freqüent: del 21,5% de les dones de 15 a 24 anys passa al 7,6% en les de major edat, i en els homes de l’11,1% al 7,1%, respectivament. Declaren haver-se intentat suïcidar el 3,3% de les dones enquestades i l’1,9% dels homes. La freqüència és superior entre les persones més joves, arribant a un 6,3% entre les dones i al 4,3% entre els homes.
Davant d’aquestes dades, una de les línies d’acció del Pla de Xoc en Salut Mental, impulsat l’any 2020 per l’Ajuntament de Barcelona, és la d’intensificar la implementació de les polítiques de prevenció i detecció precoç del risc de suïcidi, que s’han concretat en l’Estratègia de prevenció del suïcidi. Aquesta iniciativa també forma part del Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022, que té com a objectiu la millora del benestar psicològic i la salut mental com una prioritat política en la construcció d’una Barcelona inclusiva.
Amb una inversió de tres milions d’euros, a més de mesures específiques per a la prevenció del suïcidi juvenil, aquest marc estratègic inclou també l’acompanyament psicològic per a adults i la formació en salut mental d’agents comunitaris als districtes per reconèixer i detectar casos de malestar emocional.
Iniciatives municipals per a la prevenció del suïcidi
L’agost del 2020, l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Ajuda i Esperança, va posar en marxa el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900.92.55.55) juntament amb un punt d’atenció a familiars i entorn de persones en risc de suïcidi i un nou punt d’atenció per oferir suport a l’entorn més proper de les persones amb idees o conductes suïcides, o també a les que han patit la mort d’algun ésser estimat per aquest motiu.
El telèfon, que funciona les 24 hores els 365 dies de l’any, és atès per voluntaris formats per professionals vinculats al Codi Risc Suïcidi de la Generalitat de Catalunya, l’Hospital Sant Pau, l’Hospital del Mar, l’Hospital Sant Joan de Déu, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i associacions de suport ja existents a la ciutat.
«L’objectiu és oferir un espai d’escolta activa a les persones que pateixen algun tipus de conducta o ideació suïcida, així com a persones que es troben en un risc imminent de suïcidi, perquè puguin manifestar el seu malestar. També atenem als supervivents, és a dir, familiars i amics propers de persones que han mort per suïcidi», explica Sergi Garcia, coordinador del Telèfon de Prevenció del Suïcidi.
Un cop s’atén la trucada, els voluntaris intenten orientar a la persona perquè demani ajuda, ja sigui del seu entorn proper, del seu metge o metgessa de capçalera o d’un equip de professionals d’algun dels recursos existents. «Per fer un bon acompanyament, és clau el fet de poder escoltar a aquella persona amb malestar i fer-li saber que no hi ha un temps límit per a la trucada i que ningú jutjarà els seus sentiments. Només amb el fet d’expressar el patiment, sovint es genera un alleugeriment en el malestar de la persona, que se sent menys angoixada i més acompanyada», assenyala Garcia.
L’Ajuntament de Barcelona també ha creat el punt d’atenció a la prevenció del suïcidi, el qual funciona des de l’espai d’informació i orientació Barcelona Cuida, i ofereix atenció i acompanyament a familiars i entorn de persones en risc de suïcidi, i a persones supervivents a una temptativa de suïcidi. Aquest espai està pensat per atendre la família, amistats i entorn laboral de les persones amb risc de suïcidi o supervivent d’intents i està coordinat per l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS) i Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS).
«Barcelona és pionera en la prevenció del suïcidi. L’Ajuntament va detectar la necessitat de més recursos per fer front a aquesta problemàtica, que és mundial, és de país, però també de ciutat. I ho va fer abans de l’arribada de la pandèmia de la Covid-19. Aquí està el valor» destaca Cecilia Borràs, presidenta de DSAS, que afegeix que mesures com la creació de l’espai Barcelona Cuida o el Telèfon de Prevenció del Suïcidi s’haurien de replicar a altres ciutats.
Una exposició fotogràfica per visibilitzar la mort per suïcidi
En el marc del Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi, el 10 de setembre, s’instal·larà una exposició fotogràfica a la Plaça Universitat amb 11 imatges i escenes de persones que han patit un context de suïcidi. Sota el títol «Silencis trencats. Parlem del suïcidi, vencem el tabú», la mostra recull imatges captades per fotògrafs professionals que s’han sensibilitzat amb aquesta temàtica, com els fotoperiodistes Jordi Otix i Manu Mitru. L’exposició, que es podrà visitar des de les 11 fins a les 20 hores, està organitzada col·laborativament per l’Ajuntament de Barcelona, l’ACPS, l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS) i Metzineres.
L’objectiu de la mostra és donar llum i visibilitzar el suïcidi i la seva prevenció i, sobretot, donar protagonisme a les persones que han mort per suïcidi i als familiars, amics i acompanyants de persones que tenen ideacions suïcides o que han mort per suïcidi. En aquest sentit, la iniciativa pretén trencar el tabú que existeix al voltant del suïcidi i visibilitzar aquesta realitat, utilitzant el poder transformador de la fotografia per a fer arribar les veus protagonistes de la mostra al gruix de la societat.
«Hem intentat traslladar una mirada diferent del suïcidi a través de diferents experiències personals, no només de persones que han fet una temptativa de suïcidi i ho han superat o de supervivents -enteses com aquelles persones que han perdut algú per suïcidi-, sinó que hem inclòs també testimonis de persones que acompanyen o poden estar relacionats amb aquesta problemàtica d’alguna manera, com per exemple professionals de l’àmbit de la salut. Hem intentat, doncs, incorporar una mirada tan àmplia com sigui possible», explica Clara Rubio, presidenta de l’ACPS.
Es tracta d’un projecte totalment participatiu, desenvolupat a través de converses amb els diferents testimonis de manera individualitzada, per tal de conèixer, entendre i poder transmetre la seva experiència, el seu patiment i el seu sentir. «L’exposició s’instal·la al carrer perquè pugui arribar a tothom. Qualsevol espai de diàleg amb la societat és una oportunitat per millorar la comprensió i conscienciar a la societat del fet que el suïcidi és una problemàtica que ens pot afectar a tots», assenyala Rubio, que afegeix que l’exposició vol també enviar un missatge de la necessitat de disposar de més recursos en l’àmbit de la salut mental. L’exposició es podrà visitar al llarg de tota la jornada de Prevenció del Suïcidi, en la qual es llegirà també un manifest de les diverses entitats implicades.