Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’assetjament escolar és una de les principals preocupacions dels nens i nenes i és un tipus de violència que tenen molt present i que els genera patiment i por. Així ho diu l’Agenda dels Infants que elabora l’Institut Infància i Adolescència.
Per això, demanen més comunicació i que tothom s’impliqui per acabar amb el bullying, especialment les famílies i l’escola. I reconeixen que tot l’alumnat té un paper important que passa per tractar-se bé els uns als altres i fer pinya perquè ningú no sigui assetjat.
Tot i la importància de sentir-se segur i segura a l’escola, l’informe indica que la meitat dels infants no se senten totalment segurs i un 53% creu que no rebria el suport dels companys i companyes de classe si tinguessin un problema d’aquest tipus.
La responsabilitat és de tothom
Per valorar aquestes xifres, Ramiro A.Ortegón, membre de la plataforma PDA Bullying, afirma que “l’abordatge del bullying i el ciberbullying ha de poder contemplar-se des d’una perspectiva comunitària en què tothom hi tenim una responsabilitat. El lideratge de la resolució de les situacions de maltractament ha de poder demanar-se a les institucions socioeducatives, siguin centres, serveis o equipaments de lleure, esports, etc., qui, conjuntament amb les administracions poden i han de guiar i acompanyar en el camí de la restauració del benestar, en el diàleg família-escola i en la coordinació amb els recursos que, al final, es proposen a nens i nenes com a eines o espais per a la resolució”.
Per a Ortegón, la prevenció passa per generar espais de provenció i sensibilització, així com de detecció a través de l’observació. Un cop s’activa l’alerta per l’aparició d’un cas, aposta per donar recursos a l’infant des de l’empoderament d’aquest i proposar alternatives, com comunicar-ho als espais d’escolta o altres canals que pugui haver-hi per a la detecció.
Preocupació de l’alumnat
La segona edició de l’Agenda dels Infants ha comptat amb la participació de 5.000 persones d’entre 8 i 11 anys de la ciutat de Barcelona que han fet 11 demandes i 30 propostes per millorar el benestar. L’alumnat que ha participat en l’apartat sobre assetjament escolar (el número 2) proposa fer campanyes per acabar amb el bullying a través, per exemple, d’anuncis, documentals i dibuixos animats, així com oferir informació a les persones que el pateixen per saber defensar-se i demanar ajuda.
Parlar és una altra de les solucions preferides: dir-ho a les famílies, siguin parents de les víctimes o de les persones que fan bullying, i explicar-ho a l’equip de mestres quan es detecta algun problema.
“El bullying no ens interessa, però ens preocupa”, diu en Roc, que té 11 anys i estudia a l’Eixample. “Ho passes malament quan estàs a l’escola i estan parlant malament de tu i després et deixen sola”, confessa l’Ayaan, de 10 anys i del mateix districte.
La importància de la cohesió de grup
Per no passar-ho malament, les seves propostes són relacionar-se amb tothom i tractar bé a tota la classe, sense discriminació, sense insultar i sense fer bromes pesades.
Aquestes bones intencions, però, contrasten amb el fet que gairebé la meitat dels infants (45%) afirma que no estan del tot contents amb els companys i companyes de classe. Per al responsable de PDA Bullying, aquesta dada mostra la necessitat de “treballar els vincles saludables dins dels grups”, ja que és gràcies al suport del grup que es pot superar aquesta problemàtica, tant per deixar enrere un possible rol d’agressor o d’agressora com de víctima.
Mentides, insults i agressions
Hi ha part de l’alumnat que no sent aquest suport de la classe o de l’escola, i és que un 56% afirma que ha sentit mentides i comentaris desagradables sobre ell o ella mateixa i un 54% assegura que alguna vegada els han insultat o els han agredit físicament. Diuen que les normes no són prou clares i fins i tot relaten males experiències.
Entre les frases extretes de l’agenda, destaquen: “Jo recordo un professor que deia que si teníem un problema l’havíem de resoldre entre nosaltres” (Gerard, 9 anys, Les Corts) o “Si t’hi tornes, el professor no et defensarà” (Ariadna, 10 anys, Horta-Guinardó).
Les idees estudiantils per frenar això implicarien posar més mestres i normes més clares, fer més activitats sobre el bullying per prevenir-lo, vigilar més a l’hora del pati i avisar els docents si es troben en un conflicte.
Convivència
Per a l’expert de la plataforma PDA Bullying, aquestes dades poden servir per revisar el concepte de normes que s’aplica a les aules: “Un primer pas per superar un conflicte de grup és la capacitat de l’educador o l’educadora per acompanyar a transcendir la norma cap a la construcció d’acords. Si el grup està d’acord, hi haurà més coherència davant la convivència que volem”.
Ortegón insisteix que els tallers que es facin han de fer-se de manera continuada amb l’objectiu de millorar la sensibilització tot incorporant què pot fer l’alumnat per ajudar si detecta un cas d’assetjament. Aposta per desplegar “estratègies reals de detecció als centres”, des de l’observació conscient i la resposta urgent, fins a valorar la necessitat de mesures restauratives que donin força a l’aprenentatge individual i grupal.
L’agenda dels infants assenyala que un 20% de l’alumnat que pateix violència a l’escola no demana ajuda a ningú, un 44% dels que han presenciat un conflicte han intentat ajudar, i un 12% ha volgut ajudar, però no ha sabut com fer-ho. Consideren que és important que el grup s’organitzi per ajudar els que pateixen i els que fan bullying perquè “potser tenen algun problema que no saben com resoldre”.
“Una amiga em va amenaçar”
En aquest sentit, i en paraules de les protagonistes, hi ha explicacions com: “Una amiga em va amenaçar perquè no li digués a la profe, i un grup d’amigues em va ajudar” (Matina, 10 anys, Sant Andreu) o “També s’ha de parlar amb el nen que fa bullying perquè, si no, ho tornarà a fer i no canviarà mai” (Alba, 9 anys, Les Corts).
Ortegón posa de relleu la nova figura dels coordinadors de coeducació, convivència i benestar (COCOBE): “Ha de ser una persona que lidera equips de valoració als centres, no l’única responsable o garant del benestar de l’infant. Tutors i tutores han de poder centrar les alertes, més si venen dels infants, i donar resposta a aquells conflictes que siguin directament la seva responsabilitat, ara bé, derivar-ne aquells que precisen d’una mirada o valoració més profunda”.
Text publicat originalment al blog Educa.Barcelona del Diari de l’Educació
