Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Text original de XQ The News
Nombroses investigacions han evidenciat que els infants que creixen en una llar de posició socioeconòmica desafavorida tenen menys oportunitats de desenvolupament, sobretot en la dimensió cognitiva, però també en l’emocional o el comportament. Altres investigacions han matisat que les dificultats econòmiques augmenten els trastorns psicosocials dels nens fins i tot a causa de la mala salut mental dels progenitors. Així, la preocupació dels adults per no disposar de prou recursos econòmics dificulta una criança adequada. L’estrès econòmic incrementa els conflictes de parella i afavoreix pràctiques parentals inconsistents, ja siguin més rígides o més laxes. Altres condicionants són també importants per al màxim desenvolupament dels nens, en concret, la diferència entre rebre ajuts públics o no, la qualitat de les escoles i/o l’entorn de barri. Per conèixer la interrelació d’alguns d’aquests elements s’ha analitzat una mostra representativa de les llars amb nens a l’Enquesta de Salut que va elaborar l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) l’any 2016, quan encara persistien els efectes de la crisi econòmica, amb taxes d’atur que rondaven el 27% (2012).
L’estudi ha analitzat tres tipus de dificultats econòmiques a les llars: la situació dels pares i/o mares, la pobresa material i la inseguretat alimentària. Es tractava de comparar com repercuteix a la salut mental dels progenitors alguna d’aquestes situacions i, per extensió, als fills. En tots els casos va quedar clar que les situacions de dificultat econòmica suposen un risc més alt de mala salut mental dels progenitors I alhora s’associa també a una pitjor salut mental dels seus fills i filles. En situacions de pobresa material greu i inseguretat alimentària elevada aquesta correlació és més gran. També s’ha demostrat que els progenitors amb risc més gran de mala salut mental exerceixen un estil parental més inconsistent amb els seus fills I filles.
La pobresa i la inseguretat alimentària s’associen a un major aïllament i tristesa dels nens
Per precisar més aquests efectes negatius sobre el benestar psicosocial dels nens, és possible diferenciar els problemes en dues dimensions: d’una banda, la dimensió que exterioritza el malestar dels nens, per exemple, en forma d’agressivitat, manca d’atenció i/o conflictivitat relacional; de l’altra, la dimensió que interioritza el malestar en forma de sentiments de aïllament, tristesa i altres efectes emocionals adversos.
Pel que fa a la primera dimensió (exteriorització del malestar), es demostra el pes de la mala salut mental dels progenitors en la mala salut mental dels nens que es troben en dificultats econòmiques. Però, en canvi, pel que fa a la segona dimensió (interiorització del malestar), l’associació entre patir dificultats econòmiques a casa i els problemes relacionats amb la depressió del nen és directa (és independent de l’estat de salut mental dels progenitors). Aquesta relació directa pot estar relacionada amb el fet que els nens pateixen directament les dificultats econòmiques, per exemple, en canvis de rutina dels àpats, o en una disponibilitat d’aliments menor, fet que pot comportar debilitament físic i incidir en el sentiment d’aïllament o de tristesa dels nens. Una situació de pobresa persistent també agreuja aquest mecanisme de depressió del nen.
En paral·lel a aquests resultats, altres estudis també han detectat associacions entre situacions de pobresa persistent i problemes d’hiperactivitat, disminució de l’autocontrol i un empitjorament en les relacions interpersonals dels nens. Malauradament, les limitacions de la mostra no han permès saber si els efectes sobre la salut mental dels nens i les nenes que pateixen dificultats econòmiques són més intensos en determinats subgrups de llars. No obstant això, s’han pogut observar indicis que indiquen que les llars monomarentals són les de més risc de patir pobresa. Tampoc no s’ha pogut discernir si els efectes en els nens es diferenciaven segons la relació amb la mare o amb el pare, ja que, com la literatura indica, canvia segons qui assumeix els rols a la llar, cures i/o el treball remunerat. En qualsevol cas, la conclusió és clara: els nens que viuen a llars més desafavorides experimenten menys benestar psicosocial i interioritzen aquest sentiment.
Un entorn saludable i segur també és important
Per analitzar la influència de l’entorn del barri s’utilitza l’opinió dels progenitors sobre si consideren que el barri on viuen té problemes de violència. Tot i que amb limitacions, amb aquest indicador hem volgut captar la importància de la qualitat de l’entorn de barri en la salut mental dels nens més enllà de les dificultats econòmiques de la llar. Els resultats mostren com l’opinió sobre la violència al barri s’associa en tots els casos amb mala salut mental dels progenitors i també dels nens. Coincidint amb altres estudis, un dels aspectes que els nens més valoren és un entorn segur, tant a l’escola com als barris. Tal com mostren les darreres anàlisis de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (any 2021), sentir-se segur o segura és la variable que més es vincula a la satisfacció amb la vida per part dels nens.
El benestar mental i físic dels nens és rellevant, no només pel seu present, sinó també perquè té conseqüències a la seva vida adulta. Els nens que creixen en entorns econòmics desafavorits tenen una probabilitat més gran d’exercir treballs precaris, amb menors ingressos i tenir pitjors indicadors de salut, entre altres efectes negatius.
Davant això, què caldria fer?
Diverses línies d’intervenció són factibles per preservar la millor salut mental dels nens i les nenes. En primer lloc, des del punt de vista de les finances familiars, l’alleujament de la manca de recursos, ja sigui per increment o extensió de salaris mínims, via reducció de taxes, o per l’impuls de programes de transferències per necessitats o d’altres de similars, tindrien el potencial de millorar la salut mental dels pares i/o mares i, per tant, també la dels fills. També són favorables les polítiques públiques que faciliten la provisió de béns i serveis de qualitat als infants, com les ajudes als menjadors escolars i a la cura dels menors d’edat, assegurar l’accessibilitat a escoles bressol o més flexibilitat laboral que faciliti la conciliació familiar.
Una segona línia d’acció són les intervencions que combinen l’educació de progenitors i nens, o també les que es dirigeixen a millorar les habilitats parentals, que requereixen menys recursos que les dirigides a les dues generacions. Finalment, es recomanen les actuacions urbanes destinades a promoure entorns segurs, saludables i de lleure enriquidor, com són els espais jugables, els entorns verds i de qualitat.
