Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En el moment d’escriure aquest article, encara no sé si la sensació o l’emoció de la que vull parlar correspon al terme soledat o solitud. Aquestes dues paraules tenen significats molt semblants, però no son idèntiques. Soledat és l’experiència de sentir-se sol i té connotacions negatives, implica la carència de companyia i pot generar tristesa, dolor i sensació d’abandonament. En canvi solitud (paraula actualment poc utilitzada, quasi en desús) implica la decisió d’estar sol amb l’objectiu de gaudir-ne, fugir del soroll, reflexionar, estar tranquil, etc. La solitud és estar sol, però de manera escollida i viscuda de manera conscient i positiva, és una decisió personal. La solitud és l’espai on l’individu es troba amb ell mateix, mentre que la soledat és el buit que queda quan els altres falten.
La soledat és una emoció per la qual tots passem en algun moment de les nostres vides. De vegades, és una font d’angoixa i d’aïllament. La solitud és quan gaudim i aprofitem la soledat per descobrir i entendre millor allò que som i necessitem. La solitud ens pot ajudar a regular les nostres emocions, tenir un efecte relaxant i preparar-nos per a interactuar millor amb el nostre entorn. És, per tant, un desafiament i alhora una oportunitat. Reconec que la solitud ha estat enriquidora al llarg de la meva vida, tan de jove com ara, que intento envellir amb dignitat. Els humans som éssers socials i per això necessitem el contacte amb altres persones. Quan percebem l’absència de relacions socials satisfactòries és quan sorgeix el sentiment negatiu de soledat. Fins i tot, de vegades, podem sentir aquesta soledat quan estem envoltats d’altres persones, però no sentir-hi cap vincle amb aquells que tenim al costat. És freqüent percebre la soledat com una cosa negativa. Per exemple, ens estranya veure una persona que va sola al cinema o a un restaurant. Però no és menys cert que ens pot ser beneficiós. És per aquest motiu que és fonamental diferenciar entre la soledat triada (la solitud) i la imposada. En la soledat escollida (és a dir, la solitud), la persona pren una decisió i tria lliurement estar sola i, des d’aquí, és més fàcil gestionar els nostres sentiments. Però si, per contra, la soledat és imposada, genera emocions negatives que cal aprendre a suportar-les de la millor manera possible.
Aprendre a gaudir de moments de solitud és una cosa bàsica per diversos motius. Ens ajuda a connectar amb nosaltres mateixos, a pensar en allò que volem, en els nostres desitjos i projectes. Estar amb altres persones ha de ser una elecció i no una imposició o simplement una necessitat per poder fugir de la nostra realitat. Estic amb els altres perquè em ve de gust i no perquè no vulgui estar sol. Des d’aquí és des d’on realment podem gaudir de la companyia. La solitud fomenta la nostra autonomia, és a dir, podem fer activitats sols, sense dependre dels altres per fer-les. I això genera un augment de la nostra estima i de la sensació de ser lliures i autònoms. És aleshores quan la solitud ens pot regalar moments de benestar i gratificació, per exemple quan dediquem temps a fer alguna cosa que ens agrada: llegir, passejar, escoltar música, dibuixar, etc. Un altre element que no hem d’oblidar és que la soledat no només ens afecta a nivell emocional o psicològic conduint-nos a estats de tristesa, sinó que també pot afectar negativament la salut física. Aprendre a gestionar-la sens dubte contribueix a la nostra cura física.
La filosofia moderna aborda la soledat des de múltiples perspectives, reconeixent tant els aspectes negatius com els positius. Al llarg dels segles XIX i XX diversos filòsofs han reflexionat sobre la solitud en relació amb l’existència humana, la llibertat, l’autenticitat i l’angoixa existencial. Alguns filòsofs i psicòlegs contemporanis, com Rollo May o Erich Fromm, veuen la soledat com una oportunitat per al creixement personal i l’autorealització. Des d’aquesta perspectiva, la soledat és una condició que cal evitar, en canvi la solitud és un espai necessari per a la introspecció, la creativitat i la construcció d’una identitat autèntica.
No voldria acabar aquestes reflexions sense dir clarament que els estius calorosos o els Nadals consumistes i buits de simbologia, amb llocs atapeïts de gent, sorolls i activitats desorbitades no ens permeten gaudir de la solitud. És una llàstima, doncs l’estiu i els Nadals com a període de descans podrien ser el bàlsam que en un moment o altre tots necessitem.
