Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’aprovació de la Llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat), que va tenir lloc el passat 19 de novembre al Parlament, no només impulsarà un model d’atenció integral centrat en la persona, sinó que també introdueix canvis significatius per garantir que més ciutadans puguin decidir anticipadament com volen ser atesos al final de la vida. En aquest sentit, a partir d’ara les infermeres i infermers de serveis residencials assistits també podran expedir Documents de Voluntats Anticipades, sempre amb la presència d’un testimoni major d’edat, sense parentiu fins a segon grau ni vincle patrimonial. Així es recull a la disposició final primera de l’esmentada llei, que introduirà un nou apartat (d) en l’article 8 de la Llei 2/2024, del 6 de febrer, de modificació de la Llei 21/2000, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica; el nou apartat amplia de forma explícita els procediments de formalització del DVA i els professionals competents, quedant redactat de la següent manera:
8.2.d) Formalització davant d’un professional sanitari de serveis residencials assistits, sempre amb la presència d’un testimoni major d’edat, sense parentiu fins a segon grau ni vincle patrimonial.
Aquest apartat s’afegeix als tres procediments que ja contemplava l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 2/2024 de la declaració de voluntats anticipades:
- Davant de notari. En aquest supòsit, no cal la presència de testimonis.
- Davant de tres testimonis majors d’edat i amb plena capacitat d’obrar, dels quals dos, com a mínim, no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació patrimonial amb l’atorgant.
- Davant un professional sanitari de l’àmbit de l’atenció primària, hospitalària o sociosanitària, preferentment dels centres de referència per al pacient.
Aquesta modificació complau la petició realitzada pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Informera de Catalunya (CCIIC) i els col·legis professionals territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA) el juliol de 2024 en la qual consideraven que no veien motiu “per limitar els drets i l’autonomia dels usuaris i usuàries dels centres no permetent que les persones residents formalitzin el seu document de voluntats anticipades davant les infermeres i infermers que hi tenen cura quan, precisament, és amb elles amb qui més relació tenen” i demanaven a l’administració que “arbitri els mitjans necessaris perquè les i els professionals sanitaris de les residències geriàtriques es considerin inclosos en l’article 8.2.c) de la Llei 2/2024; bé fent una interpretació del terme «àmbit sociosanitari» d’acord amb el text i l’exposició de motius de la Llei, bé fent les modificacions legislatives procedents per incloure’ls literalment” per tal de preservar els drets i interessos de les persones en situació de vulnerabilitat, com són les persones grans usuàries de les residències geriàtriques.
En aquell moment, la resposta a la petició del CCIIC va arribar per part de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària, que va al·ludir textualment al fet que «els centres residencials són serveis d’acolliment residencial, amb caràcter temporal o permanent, i d’assistència integral, adreçats a persones grans que no tenen un grau d’autonomia suficient per realitzar les activitats de la vida diària, que necessiten supervisió constant i que tenen una situació que requereix substitució de la llar. Així doncs, el precepte normatiu contempla únicament àmbit sociosanitari i no residencial, pel que es conclou que el personal d’infermeria pertanyent a una residència geriàtrica no pot formalitzar un DVA». Segons el CCIIC, aquesta resposta pressuposa que les persones que estan institucionalitzades en centres residencials no estant en plenes facultats, no tenen capacitat de decidir i, per tant, no poden realitzar el DVA. Contràriament –sostè el Consell de Col·legis–, “la realitat, la tipologia i les condicions de les persones que fan ús dels centres residencials és variable i amb diferents graus de dependència. Aquestes persones poden ser dependents d’activitats de la vida diària i necessitar ajuda per suplir-les, tal com respon el Servei de Promoció de la Qualitat i la Bioètica, però a la vegada tenir capacitat suficient per poder decidir i, per tant, poder realitzar el seu DVA”.
En aquest context, el CCIIC demanava una modificació de la llei al·legant que aquesta «no té fonament legal i resulta arbitrària i discriminatòria per les i els professionals que treballen en l’àmbit residencial». Ara, l’aprovació de la llei per a la creació del nou organisme –l’Agència d’Atenció integrada social i sanitària de Catalunya– pretén millorar el model residencial i consolidar l’atenció integrada a residències de gent gran i, de retruc, satisfà la demanda del CCIIC.
Què suposa el Document de Voluntats Anticipades?
La declaració de voluntats anticipades és un document en el qual es pot definir per endavant quin tractament mèdic es vol rebre o refusar; és una mena d’instruccions que una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable, per tal que les tingui en compte quan la persona es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d’expressar personalment la seva voluntat. Es pot redactar fins i tot quan no es pateix cap malaltia.
El DVA es considera una forma d’expressió de l’autonomia de les persones a l’hora de decidir en relació amb la seva pròpia salut, la qual cosa constitueix un dret avalat èticament i legalment. L’objectiu del document és mantenir el respecte a les decisions personals dels pacients i augmentar la seguretat dels professionals a l’hora de respectar-les.
