La direcció del principal hospital de Catalunya, el Vall d’Hebron, nega que s’hagi produït cap mort que pugui imputar-se a retallades pressupostàries al centre i que s’hagin manipulat les llistes d’espera. Ho ha dit el gerent de l’Hospital, Vicenç Martínez, després que aquest dimecres l’Audiència de Barcelona hagi ordenat investigar si les retallades al centre van causar la mort de vuit persones entre els anys 2015 i 2016.
“És penós”, ha dit el gerent de l’Hospital en relació a la situació desencadenada per les múltiples denúncies interposades per l’excap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital, Manuel Galiñanes, en el darrer any i mig. En el recurs admès ara a tràmit per l’Audiència -la denúncia havia estat desestimada per altres instàncies judicials-, Galiñanes atribueix a les restriccions de recursos del centre, com ara a la presumpta reducció de quiròfans i per tant de sessions quirúrgiques, la mort d’almenys vuit pacients del Servei de Cirurgia Cardíaca. Des de la direcció asseguren que les afirmacions fetes per Galiñanes són “falses” i confirmen la seva predisposició a seguir col·laborant a qualsevol procediment obert.
“Hem revisat els casos nous que ha presentat aquest doctor [dos d’ells ja van ser investigats fa un any quan va denunciar-ho davant el Síndic de Greuges] i és mentida que hagin mort per cap retallada”, ha assegurat el gerent de l’Hospital. Segons ha detallat Albert Igual, actual cap del servei de cirurgia cardíaca, la major part dels pacients esmentats “van fer mort súbita a casa” i fins i tot un d’ells va renunciar a l’operació.
Neguen la manipulació de les llistes d’espera
Martínez també ha negat l’altra acusació que Galiñanes fa en la denúncia: l’excap de cirurgia acusava el centre d’haver manipulat les llistes per no haver de complir amb els terminis de garantia. En aquest sentit Martínez ha negat la manipulació de les llistes d’espera quirúrgiques. “Som un hospital d’excel·lència i complim perfectament els terminis de garantia que marca el Departament de Salut”, ha afirmat amb contundència.
Per la seva banda, la directora assistencial de l’hospital, Ana Ochoa, ha matisat que “ningú pot modificar el que ja està escrit” referint-se a la presumpta modificació feta en l’historial dels pacients per moure’ls de la llista d’espera de cirurgia cardíaca, que marca un màxim de 90 dies. Segons dades del centre, des del juny del 2015 cap pacient supera els 90 dies de termini per ser sotmetre’s a una cirurgia cardíaca.
“No hem abaixat les mans en cap moment”
La directora assistencial ha respost sobre la retallada a la qual fa referència Galiñanes i ha negat, com aquest apunta, que s’hagi reduït el nombre de sessions quirúrgiques. “Les grans retallades en salut han estat sobre el sou dels metges. No s’ha deixat d’operar, no hem abaixat les mans en cap moment”, ha asseverat. Segons ha explicat, la mitjana de cirurgies cardíaques s’ha mantingut en quinze a la setmana i només en períodes de vacances, com el mes d’agost o setmana santa, es redueix el nombre de cirurgies programades. Amb tot, ha matisat, sempre hi ha un quiròfan i personal disponible per una cirurgia urgent.
Sobre els correus electrònics que Galiñanes va enviar a gerència, en els quals informava del perill de les retallades i de les conseqüències que aquestes tindrien sobre els pacients, Vicenç Martínez ha reconegut l’existència dels correus. “Vaig cridar-lo i vaig dir-li que faríem una investigació dels dos casos de pacients que ens deia però no tenien res a veure [amb les retallades]”, s’ha limitat a dir.
Martínez ha comparegut davant els mitjans exhibint una imatge d’unitat acompanyat de bona part de la junta facultativa de l’hospital així com també de la directora assistencial, l’actual cap de Cirurgia Cardíaca i del cap d’oncologia mèdica, Josep Tabernero, qui li ha mostrat tot el seu suport.
