Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a eldiario.es
Divendres passat es va declarar un brot de sarna en un centre per a persones sense llar a Madrid. L’Ajuntament de la capital el va declarar ràpidament controlat tot i que el sindicat CCOO ha protestat perquè considera que no s’han frenat els contagis, “està creixent”, acusen. No obstant això, el Govern local ha demanat calma per “no estigmatitzar encara més” les persones sense llar.
La sarna és una malaltia que afecta sobretot a ambients pobres?
“En absolut”, diu la doctora Lola Bou, de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia. Però l’imaginari col·lectiu sembla que tendeix a relacionar aquesta patologia amb l’exclusió social.
Al contrari, els dermatòlegs subratllen que “pot afectar qualsevol, no importa quina sigui la seva classe social, raça o edat, i sense relacionar-se amb la higiene personal”. Bou repeteix que “per descomptat és molt freqüent, així com altres parasitacions són més rares, la sarna la veiem molt. El problema és que la societat sembla creure que ja no n’hi ha”.
La sarna la produeix un àcar paràsit propi dels humans que furga per sota de la pell. Aquí col·loca els seus ous i eclosionen les seves larves. Produeix picors i pot derivar en infeccions associades. És tan freqüent com per calcular uns 300 milions de casos anuals al món. Només aquest any s’han declarat brots en moltes comunitats autònomes. I en diversos ambients.
A Extremadura, al març, es van explicar 16 casos en residències de gent gran, a Andalusia, al llarg de 2017, s’han declarat brots a l’hospital Virgen del Rocío de Sevilla, a l’Universitari de Huelva i alguns col·legis de la Vall del Lecrín a Granada.
A Toledo es va detectar un focus en un col·legi al maig. També en un institut d’Alacant s’ha hagut de controlar una sèrie de contagis aquest curs. En residències de gent gran de Galícia han empalmat brots el 2013, 2014, 2015 i 2016. La Generalitat de Catalunya ha obert a finals de juny passat un expedient a la concessionària d’un altre centre d’avis a Barcelona per no avisar sobre un brot ocorregut en les seves instal·lacions i detectat per la inspecció.
Infradiagnòstic
Així que la sarna -també anomenada escabiosis- es declara en molts ambients. No només en un centre de persones sense llar. I es dóna amb relativa freqüència, però en estar relacionada amb una cosa antiga i pròpia de grups desafavorits, els pacients no imaginen que tenen el paràsit. Això provoca que “estigui infradiagnosticada”, analitza Lola Bou, el que suposa el veritable problema.
“He tractat a pacients que portaven un any de curs de la malaltia amb tot els problemes que comporta”. I en circular casos sense detectar i ser “altament contagiosa” doncs s’estén.
La qüestió és que, un cop establert un cas, per aturar-lo es fa necessari tractar a tot l’entorn que està en contacte amb el portador. I desinfectar, per exemple, tota la seva roba. “Fins i tot tots els sofàs d’una casa. És molt laboriós”, comenta la doctora.
La sarna es fica a tot arreu. No té res a veure amb grups amb rendes baixes o altes. “No pot estigmatitzar”, reitera Lola Bou. I posa l’exemple de turistes que van a països on el paràsit és molt actiu i el contrauen “i són persones amb alt poder adquisitiu per fer cert tipus de viatges”. Altres cosa és que pacients amb menys capacitat econòmica trobin dificultats per al tractament.
La clau, segons aclareix la dermatòloga, no és la renda sinó “la col·lectivitat”. Es refereix al fet que la malaltia es passa de persona a persona. Per això els brots nombrosos es registren en centres educatius, en hospitals, gimnasos, residències d’avis, o un centre d’acollida. “La higiene no és un factor derterminant”, expliquen.
Malaltia laboral
En el cas del centre de Madrid, l’alarma la va donar el sindicat CCOO. En altres brots també han estat organitzacions de treballadors els que han alertat sobre els casos per exigir mesures a l’administració responsable.
Efectivament, més que una malaltia de pobres és una patologia col·lectiva i, a més, considerada entre les malalties laborals per exposició a agents biològics. La manipulació de persones grans, ingressats en un hospital o alumnes d’un col·legi exposa els professionals a contraure el paràsit que és atret, segons els experts, “per la calor” del cos humà, no per la brutícia. “Ah. I també cal tenir en compte que està considerada una malaltia de transmissió sexual per traspassar de cos a cos”, recorda la dermatòloga Bou.
