Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 28% de les dones que viuen a Catalunya tenen dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes. La manca de recursos econòmics es tradueix també en dificultats per accedir als productes menstruals. De fet, segons l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’ impulsat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, un 19,2% de dones han tingut dificultats econòmiques en algun moment de la seva vida per comprar productes menstruals. Aquesta dada indica que la pobresa menstrual pot afectar 2 de cada 10 dones que menstruen, entenent-la no tan sols com la falta d’accés absolut a productes menstruals a causa de dificultats econòmiques, sinó també la falta d’accés parcial.
Malgrat ser productes de primera necessitat, els productes menstruals, com les compreses o els tampons, tenen un IVA del 10%, igual que el tenen productes com el tabac o el vi. Segons un estudi pioner en l’àmbit europeu, impulsat per Zero Waste Europe i realitzat per Rezero, s’estima que el cost anual associat a aquests productes oscil·la entre els 21 i els 125 euros, entre 749 i 4.493 euros al llarg de la vida. Per tal de reduir la pobresa menstrual, els autors de l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’ remarquen la necessitat de reduir el preu d’aquests productes a través de l’aplicació de l’IVA superreduït, del 4%.
Les persones menstruants que no es poden permetre l’adquisició dels productes menstruals han de recórrer, sovint, a centres socials per aconseguir-los, o bé buscar altres alternatives. Segons els resultats de l’estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, elaborat a partir d’una enquesta oberta que han respost al voltant de 2.000 dones entre 18 i 55 anys, un 11,6 de les enquestades fan servir paper higiènic com a substitutiu dels productes menstruals i un 4,3% usa bolquers. Així mateix, el 4,6% practica el sagnat lliure, és a dir, no utilitza cap producte menstrual.
Davant aquesta problemàtica, s’han engegat diverses iniciatives per a garantir l’accés a aquests productes. Una d’elles l’ha dut a terme el Banc Farmacèutic, una ONG catalana que promou la inclusió social de les persones que viuen en una situació de vulnerabilitat a través de la millora de la salut. A través del Fons Social de la Menstruació (FSMn), s’ajuden a les menors i dones amb problemes econòmics facilitant l’accés gratuït als productes d’higiene menstrual com són els tampons i compreses, a més de productes reutilitzables com copes menstruals i calces i compreses de tela.
«Hem aconseguit recaptar més de dos milions de productes menstruals», explica Jordi Bosch, director de Relacions Institucionals del Banc Farmacèutic i director de l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica. Tots aquests productes s’han donat al Banc de Productes No Alimentaris, que els està repartint a 300 entitats socials d’arreu de Catalunya. «Mitjançant el contacte amb les entitats hem comprovat que és una necessitat; és real que hi ha una manca en aquests tipus de productes. I amb la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19 encara s’ha fet més evident», destaca Bosch. El Banc Farmacèutic ha demanat a les 300 entitats que reparteixen els productes menstruals que, mitjançant enquestes, recopilin informació sobre les persones usuàries d’aquests productes per tal de poder estudiar més a fons la problemàtica.
Combatre la pobresa menstrual des de les administracions
També hi ha països que s’han mostrat compromesos en la lluita contra la pobresa menstrual. És el cas d’Escòcia, que el passat mes de novembre es va convertir en el primer país del món on les compreses i tampons es poden adquirir gratuïtament com a productes d’accés universal en determinats edificis públics, com centres sanitaris o escolars. La mesura es va aprovar després d’una intensa campanya de quatre anys al voltant de les desigualtats en la menstruació liderada per la portaveu de salut del Partit Laborista escocès, Monica Lennon.
També el govern de Nova Zelanda, després d’una prova pilot impulsada en diverses escoles, ha anunciat que proporcionarà a partir d’aquest mes de juny productes d’higiene femenina gratuïts a totes les escoles del país per tal de combatre la pobresa menstrual.
A Espanya, el debat sobre la pobresa menstrual encara està en una fase inicial. El president del govern, Pedro Sánchez, va anunciar que els productes d’higiene íntima passarien a tenir un IVA superreduït del 4%, que grava els articles de primera necessitat. No obstant això, aquest canvi encara no s’ha implementat. Si es fes efectiu, Espanya se sumaria a països com el Regne Unit, Austràlia, els Estats Units, Itàlia o el Canadà, que ja han reduït o eliminat aquesta taxa. A més, alguns d’aquests països tenen programes per proporcionar productes gratuïtament en escoles i universitats estatals.
De moment, al territori espanyol hi ha una iniciativa pionera per combatre la pobresa menstrual. La Universitat de Vigo, a Pontevedra, s’ha convertit en la primera universitat espanyola en repartir compreses i tampons gratuïtament a les estudiants i treballadores de la institució.
Educació menstrual
Els resultats de l’estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, finançat per la European Society of Contraception and Reproductive Health, indiquen que el 12,6% d’enquestades no sabia què era la menstruació i el 47% tenia informació parcial sobre aquesta abans de la primera menstruació. A més, el 48,7% va declarar que no se sentien preparades per tenir la menstruació quan la van tenir per primera vegada.
Segons les enquestades, els primers aprenentatges sobre la menstruació van ser per part de la família en el 69,5% dels casos, en centres educatius per al 40,4% i a través d’amistats en el 35,5% d’enquestades. El 41,5% de les participants s’ha sentit en algun moment discriminada o jutjada per tenir la menstruació.
Respecte al dolor menstrual, el 7,9% considera “normal” que la menstruació vagi acompanyada de dolor intens, mentre que el 3,8% considera que no és necessari consultar a un professional de salut pels dolors menstruals. Segons les investigadores -en la majoria dones-, aquestes dades assenyalen una normalització del patiment i d’altres alteracions menstruals, una de les barreres més significatives per detectar problemes de salut com l’endometriosi.
Respecte a l’accés a serveis de salut menstrual, el 20% de les participants en l’estudi no ha consultat a professionals sanitàries o altres professionals sobre la menstruació, mentre que el 15,8% ha consultat medicina alternativa o complementària. Segons les expertes, aquestes dades podrien ser un indicatiu que les institucions sanitàries no acaben de donar resposta a les demandes i necessitats de les usuàries en relació amb consultes sobre el cicle menstrual i la menstruació.
Per això, remarquen la necessitat crucial de promoure l’educació menstrual, així com l’abordatge del cicle menstrual i la menstruació com a signes vitals de la salut menstrual i general als serveis sanitaris. «Amb això i per a això, es requereix eliminar el tabú, estigma i discriminació encara associats a menstruar, a través de la visibilització de la menstruació i la ciclicitat de la salut de les dones que menstruen», sostenen les autores de l’estudi.
Segons el director de Relacions Institucionals del Banc Farmacèutic, Jordi Bosch, per trencar el tabú és essencial promoure la «cultura educativa». En aquest sentit, l’entitat organitza tallers en diversos centres d’ESO i Batxillerat i en Instituts de Formació Professional de Barcelona, Cornellà del Llobregat i Girona, en els quals es parla obertament de la menstruació amb l’objectiu de reduir els estigmes i prejudicis i naturalitzar el procés. «Hi ha certes cultures que ho viuen com un tema molt tabú i això fa que, a vegades, quan les noies tenen la regla, això es tradueixi en absentisme escolar. Per això és essencial educar en la normalització de la menstruació», remarca Bosch.
L’impacte mediambiental dels productes menstruals
Els productes d’un sol ús, com és el cas de les compreses o els tampons, causen greus impactes ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida, des de la fase de producció fins a la d’eliminació del residu. Aquests impactes inclouen tant l’alliberament de components químics perillosos per al medi ambient, com la gestió precària dels residus, que acaben el seu cicle de vida en abocadors o incineradores o, fins i tot, abandonats al mar.
Segons un estudi realitzat per Rezero sobre els costos ambientals i econòmics dels productes menstruals d’un sol ús, entre altres productes, una persona menstruant al llarg la seva vida fèrtil llença aproximadament 180 kg de compreses i tampons. A més, els productes menstruals d’un sol ús i tovalloletes humides es troben entre els 10 productes plàstics d’un sol ús més trobats en el medi marí de la Unió Europea.
De la investigació elaborada per Rezero s’extreu que un sol any de menstruació per una dona menstruant representa una petjada de carboni de 5,3 kg de CO₂ equivalents. Això significa que la mitjana anual de consum aproximadament de 49 bilions de productes menstruals d’un sol ús a la UE a 28 Estats membres equival a 245.000 tones de CO₂. A Catalunya, el consum de 752 milions de productes menstruals d’un sol ús equival a 9 tones d’emissions de CO₂.
Davant l’impacte ambiental dels productes d’un sol ús, la utilització dels productes reutilitzables és una bona solució. Segons els resultats de l’estudi, s’estima que gràcies a l’ús d’una copa menstrual es pot reduir el 99% dels residus que són generats amb els productes d’un sol ús. És a dir, si només el 20% de les persones menstruants optés per utilitzar la copa menstrual en lloc de productes menstruals d’un sol ús, es podrien reduir gairebé 100.000 tones anuals del total de residus generats a la UE.
Tot i que durant l’última dècada els productes menstruals reutilitzables, com la copa menstrual o les compreses de tela, han guanyat popularitat i s’estan començant a incrementar al mercat de la UE, la població que els utilitza encara representa una minoria. El principal motiu d’aquest fet és que aquests productes reutilitzables no són àmpliament accessibles a tota la UE, i la seva disponibilitat varia molt en funció del país. Per exemple, les copes menstruals i compreses de roba estan majoritàriament disponibles per Internet, i només en alguns països també a botigues físiques.
