Un equip d’investigadors de la UB i el CIBERDEM identifiquen un nou mecanisme que podria millorar l’eficiència dels tractaments contra la diabetis, reduint la síntesi de glucosa al fetge.
La glucosa és una font necessària d’energia per fer que les cèl·lules del cos desenvolupin les seves funcions. Tots els processos vitals, com són el moviment dels músculs, la digestió, el funcionament dels nervis, la reparació de teixits els podem dur a terme gràcies a ella i a la intervenció també de la insulina, que és la substància que allibera el pàncrees davant de la presència de glucosa a la sang i ajuda a aquesta a entrar en les cèl·lules i a transformar-se en l’energia precisa.
El descontrol de la glucosa i la seva incapacitat per a esdevenir l’energia cel·lular, en el cas dels malalts diabètics és perquè els seus cossos no produeixen la insulina que regula el contingut de glucosa en la sang.
Ara un estudi liderat per la Universitat de Barcelona i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) ha mostrat que un nou mecanisme podria millorar l’eficiència dels tractaments disponibles contra la diabetis. L’estudi, dut a terme amb ratolins i cultius cel·lulars, pot obrir noves vies d’abordatge de malalties metabòliques, que són un problema de salut global.
Els resultats d’aquesta recerca han estats publicats a la revista Metabolism, i se centren en la proteïna GDF15, un factor que s’expressa en nivells elevats en moltes malalties, com ara en la insuficiència cardíaca, el càncer o el fetge gras. Els pacients obesos també presenten nivells alts d’aquesta proteïna, però el seu funcionament està alterat, i les persones afectades poden desenvolupar resistència a la GDF15 (és a dir, una reducció en l’efectivitat de la seva activitat).
Segons explica el director de la recerca, el catedràtic Manuel Vázquez-Carrera, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el CIBERDEM, «l’estudi revela que el factor GDF15 inhibeix la síntesi de glucosa al fetge. Aquesta via té un paper decisiu en la generació de quadres d’hiperglucèmia (altes concentracions de glucosa en sang) en els pacients afectats per la diabetis mellitus de tipus 2», detalla el catedràtic Manuel Vázquez-Carrera.
«L’acció de la proteïna també ajudaria a reduir la presència de fibrosi hepàtica, un trastorn que s’associa amb una major mortalitat en pacients amb la patologia del fetge gras», afegeix l’investigador. En el treball destaca també la participació de les investigadores Patricia Rada i Ángela M. Valverde (CIBERDEM/CSIC/UAM) i del professor Walter Wahli, de la Universitat de Lausana (Suïssa), entre d’altres experts.
El treball revela que els ratolins que són deficients en GDF15 presenten intolerància a la glucosa i que al fetge tenen nivells baixos de la proteïna AMPK, un sensor del metabolisme energètic de la cèl·lula que protegeix de la diabetis mellitus de tipus 2.
A més, en aquests models d’estudi es va detectar una major síntesi de glucosa al fetge (gluconeogènesi hepàtica), i també del quadre de fibrosi en aquest òrgan.
Tot indica que totes les alteracions descrites es van desencadenar per un augment dels nivells hepàtics del factor TGF-β1 i una proteïna mediadora SMAD3, que són els principals inductors de la fibrosi hepàtica. Així doncs, el tractament amb GDF15 recombinant va poder activar l’AMPK i va disminuir els nivells de la SMAD3 activa al fetge de ratolins i en cultius primaris d’hepatòcits.
A Catalunya, el nombre estimat de persones amb diabetis supera els 630.000 casos. Segons l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2022, la diabetis afecta el 9% de la població de 15 i més anys, i el percentatge és superior a partir dels 65 anys.
