Pallejà és un municipi d’11.486 habitants, segons dades del 2018. Fugint del funcionament de les grans ciutats, Pallejà és un exemple de coordinació a tots els nivells. El Centre d’Atenció Primària Pallejà és durant aquesta crisi l’encarregat de tenir cura de tota la seva població i del barri de Fontpineda, una urbanització on, a més, hi ha dues residències d’avis. El CAP és també l’encarregat de dur un control d’aquestes i de quatre residències més que hi ha al municipi.
Olga Campos, infermera al Centre, parla de superació i gratitud cap a la població d’un municipi on tothom es coneix. “La població ha respost molt bé. Ara ja ens arriba material però al principi ens vam haver de reinventar i ens cobríem amb bosses de plàstic o amb les capelines del tint dels cabells que ens duien de perruqueries. També ens van fer màscares i pantalles i els taxistes ens porten a fer domicilis quan ens cal”.
Dels 25 treballadors amb els quals compta el centre, dues persones s’han contagiat i una altra dóna positiu com asimptomàtica. Això ha implicat que d’una manera o altra, gairebé tots els treballadors s’han hagut d’aïllar en algun moment de la pandèmia havent de teletreballar i reinventar-se a cada moment. “És una situació que ha anat canviant a poc a poc. Al principi va ser molt convulsa i amb molta por i ara ja ens hem anat relaxant una mica perquè ja ho tenim més per la mà. També tenim més EPI”, destaca.
I és que l’extraordinari del moment ha fet, segons Campos, que sembli que no existeixi cap malaltia més, però no és així. De fet, segueixen fent el mateix: visitar pacients al CAP, per telèfon i a casa. Però anar a les cases comporta vestir-se de dalt a baix i sovint utilitzar més material del qual es disposa. “Aara els hi dic a les persones a les quals els hi vaig a fer un control que em treguin un dit per la porta, els hi punxo i després seguim xerrant amb la porta tancada. Hem de buscar maneres per nosaltres estar segurs i també saber que no encomanem la malaltia a ningú… tampoc sabem si estem malalts nosaltres”.
Campos explica que en el seu municipi no han arribat a tancar cap CAP en cap moment però reconeix que per companys amb els qui ha parlat, sembla que per qui ho viu és una situació molt angoixant. Tancar un CAP implica que hi ha tot un nombre elevat de població que no té un centre de referència on anar en cas de necessitat a prop de casa. Implica desplaçar-se i, com diu Campos, això no és una bona solució: “ens hem anat reinventat a veure què funciona i què és el millor”.
Alguns dels CAP que han hagut de tancar ho han fet per trobar-se amb poc personal en tenir diversos positius o aïllats. Ella mateixa va haver d’estar confinada una setmana per haver estat en contacte amb un pacient sense la protecció adequada. “Va ser molt al principi, que encara no s’estaven aplicant totes les mesures, i semblava un refredat normal”.
Les tecnologies com aliades davant el distanciament
De la mateixa manera, el Dr. Pere Guirado, metge de família del centre, també ha passat per un període d’aïllament. En la línia de reinventar-se, Guirado comenta que el que han estat fent també de forma voluntària ha estat fer teletreball. “Com hi ha companys confinats per haver sigut contactes, mentre no els hi surtin bé totes les proves, s’han creat un accés a la història clínica des del seu ordinador i estan fent seguiment telefònic a pacients des de casa”, explica.
Aprofita aquesta situació per parlar positivament de La Meva Salut, un recurs pel qual la ciutadania pot parlar amb el seu metge o metgessa de capçalera. Un cas que exposa és el d’una pacient jove que tenia un problema burocràtic i que després d’uns correus ho ha pogut solucionar. “Aquesta pacient en condicions normals hauria demanat hora, hagués vingut i després de tot això, haguéssim solucionat el problema… I el problema era només que necessitava una baixa perquè el seu nen és positiu i s’ha hagut de confinar amb ell i la seva empresa no li donava la baixa com malaltia professional”, explica Guirado.
Creu que davant aquests casos no només ara s’ha d’aprofitar tot el que dóna la tecnologia. Altres exemples serien demanar analítiques o informes per anar a l’ICAM, apunta.
Des del CAP de Pallejà han demanat participar en una prova pilot que consisteix a fer videoconferències amb els pacients. És evident que amb alguns no serà útil, però amb altres Guirado creu que sí. “Jo sóc molt paternalista i a vegades hem sigut excessivament protectors. La gent és molt més autònoma… pel meu caràcter me n’adono que podem comunicar-nos fàcilment, sobretot hi ha gent jove que va atrafegada i per correu es solucionen moltes coses amb qualitat alta”. Explica que, si això no s’ha implantat, és perquè fins ara les visites virtuals no comptaven com feina feta mentre que evidentment necessiten temps per fer-se.
Tot i les readaptacions, la falta de personal pot passar factura. Així, tant Guirado com Campos i alguns dels seus companys han passat per aïllament. Aportant noves valoracions, la infermera Olga Campos recomana que, donat que no es pot aturar el coronavirus fins que no es trobi la vacuna, cal que tothom segueixi molt bé les indicacions d’higiene i distanciament, així com disposar d’una habitació individual per l’infectat. Reconeix però que “hem de fer ser conscients que moltes persones no ho tenen a l’abast: no tothom viu en una casa gran o en un pis que tingui finestres per tot arreu”.
El fet de viure en un poble petit fa que els treballadors del CAP coneguin a tota la població i això fa que no arribin a desconnectar. Campos explica que li costa dormir: “Se’m fan les 3 de la matinada pensant en quin seguiment hauré de fer l’endemà i com trobaré els meus pacients. Tinc gent a la UCI [per zona els hi toca l’Hospital de Martorell], gent jove, tinc una noia de 27 anys que ha fet un ictus… són molt dures totes les històries”. Per aquest motiu, Campos diu que ha deixat el seu telèfon a disposició de qui ho necessiti les 24 hores del dia.
La seva rutina ha canviat dràsticament. Han deixat de banda els controls rutinaris de diabètics i hipertensos per exemple, tot i que, si algun es descompensa per canvi d’hàbits, doncs els hi diuen que acudeixin al CAP per tractar-ho. La majoria de casos els segueixen per telèfon. A canvi, de fer menys controls rutinaris s’ha passat a fer més derivacions cap a serveis socials i més seguiment per dol patològic. Aquesta és, relata, una feina molt diferent de la que feien. I és que són moltes les vivències dures de gent que ha perdut la parella o un fill. Així, també estan fent seguiment en salut mental: “hi ha casos que inicien el dol molt malament: no poden acomiadar-se, no poden anar a l’enterrament i deriven cap a fortes angoixes o inicis de depressió”.
L’Atenció Primària, imprescindible davant la crisi de les residències
Des del CAP de Pallejà es coordinen sis residències: quatre al mateix municipi i dues d’elles situades a la urbanització de Fontpineda que també recauen sota el seu control.
El Dr. Pere Guirado és metge de família al CAP de Pallejà i és un dels tres metges que ha assumit les visites a residències. Fins ara, des del CAP feien assistència a les residències quan era necessari però d’una manera més laxa, amb menys intensitat. El Dr. Guirado explica que “això ha pujat per la situació”. Hi ha residències que només tenen una infermera a temps parcial i un metge que va dos dies a la setmana i, si algun dia hi havia alguna necessitat, des del CAP suplien aquestes mancances.
“Ara estem a tope. La situació s’ha complicat molt: avis que abans estaven estables però tenen molta patologia de base s’han descompensat per la infecció i tenen patologia respiratòria moltes no greu però en algun cas greu i això ha fet que tinguéssim alguna defunció”, relata Guirado.
En aquest sentit, la coordinació de residències ha estat complicada perquè, com remarca Campos, “podies anar divendres i que tot estigués bé i que diumenge es disparessin de cop cinc casos”. Treballar també aquí per Campos és una feina “xula”, ja que és una feina nova que els aporta coneixement i també els ha ajudat a treballar més en equip.
El Pla específic que ha realitzat el Departament de Salut arran de l’epidèmia assigna un metge i una infermera a cada residència. El Dr. Guirado explica però que hi ha dos tipus de residència. Les que estan estables, si segueix tranquil·la es fa un seguiment telefònic diari matí i tarda o un cop al dia si està bé. Quan és una residència que s’ha complicat per la raó que sigui, el seguiment es fa amb més intensitat i en funció de l’estructura de la residència – que hi ha algunes que tenen infermera a temps parcial i metges encara a menys hores – aleshores el que passa és que els hi donen suport des del CAP: més coordinació o, en funció del cas, van a fer assistència directa. “Això pot implicar que un dia faci’s trucades simplement o que la cosa impliqui que sortim tots cap a les residències equipats com els astronautes”, narra Guirado. “Per exemple et pots trobar que hi ha 7 pacients amb coronavirus i que estaven tots estables i dos han començat a desestabilitzar-se. El que fem és visitar-los, atendre’ls, els hi fem ecografies pulmonars… El pla és intentar donar molt suport i si cal fer alguna prova, doncs fer-la sempre que la puguem fer aquí que hi ha moments que el pacient pot estar prou malament per a necessitar que el SEM el porti a Martorell”, segueix.
I és que els problemes a les residències com s’ha vist poden variar d’un dia a l’altre per factors diversos. Hi ha moltes residències, sobretot a municipis com Pallejà, que són cases antigues reaprofitades on les habitacions que t’hi trobes són de tres persones. Com ens explica Guirado, amb aquestes condicions i davant la falta de material per poder treballar en condicions, “les variabilitats de les residències van fer que moltes auxiliars es posessin malaltes i algunes plantilles hagin passat de 12 a 3 auxiliars”. La tasca dels professionals del CAP de Pallejà per a les sis residències al seu càrrec ha estat a banda de l’assistència, també la formació del personal i ajudar amb tot el material que han pogut. “Quan hem anat a fer alguna visita, com ens emportem material com ara gel de mans o mascaretes, si ens sobren les deixem allà. Per seguretat i no moure virus amunt i a baix però també perquè ells tenen menys material que nosaltres”, diu Guirado.
Valora a més que moltes de les residències ho han fet el millor què han pogut però que en altres casos, després de tenir diverses baixes els hi ha costat molt contractar: per falta de personal perquè arreu estaven igual però també per por i perquè els sous a les residències són molt baixos, opina Guirado. “És un pla que està bé però requereix molt d’esforç i s’hi ha anat tard”, creu sobre el pla de Salut.
