Reportatge

Soroll: font d’estrès, ansietat i problemes auditius

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estimava, en el seu informe mundial sobre l’audició de l’any 2020, que l’any 2050, gairebé 2.500 milions de persones viuran amb algun grau de pèrdua auditiva. I d’aquestes, almenys 700 milions necessitaran serveis de rehabilitació. Ja fa 24 anys que l’OMS concretava que 430 milions de persones a tot el món requerien serveis de rehabilitació per la seva pèrdua auditiva, i que eren 1.500 els milions de ciutadans afectats per ella.

No fer res per evitar les causes modificables de la pèrdua d’audició, com ara la contaminació acústica en espais públics o la sobreexposició continuada a sons alts en la feina o en les hores d’oci, tant en adults com en joves i infants, “tindrà costos per a la salut i el benestar dels afectats, i també causarà pèrdues econòmiques derivades de l’exclusió d’aquestes persones de la comunicació, l’educació i l’ocupació”, alertava l’informe de salut internacional.

El mateix document de l’OMS apuntava que “en la infantesa, gairebé el 60% dels casos de pèrdua auditiva es deuen a causes que poden prevenir-se mitjançant mesures com la vacunació, la millora de l’atenció materna i neonatal i el cribratge i tractament primerenc de l’otitis mitjana”. Pel que fa als adults, “la legislació per al control del soroll i l’audició sense riscos, així com la vigilància de l’oto-toxicitat, poden ajudar a mantenir la trajectòria auditiva i reduir el potencial de pèrdua auditiva”.

Estrès i ansietat

Un estudi recent, realitzat per la firma de tecnologia auditiva Oticon revela que el 35% de la població té problemes d’estrès i ansietat derivats dels sorolls generats en aeroports, estacions de bus o tren, vida nocturna o amb el trànsit de vehicles. L’estudi, Intel·ligència auditiva: la importància de l’audició a Espanya, ha analitzat les conseqüències que el soroll té per a les persones. I els resultats confirmen que l’exposició a sorolls forts i intensos de forma prolongada en el temps és el principal factor de risc evitable de pèrdua auditiva.

Els sorolls més intensos als quals s’exposa la població diàriament són els produïts en determinats entorns laborals i recreatius (discoteques, concerts, escoltar música amb auriculars, etc.) i ambientals (trànsit, indústria, etc.). De fet, segons l’estudi d’Oticon, prop del 20% de la població s’exposa a sorolls forts en el seu lloc de treball, sent la població d’entre 35 i 49 anys la més exposada (30,59%), ja que un 17,9% d’ells manifesta que s’exposa a molt de soroll malgrat estar en una oficina. “L’exposició al soroll en el treball és un dels factors que més poden perjudicar l’audició. Depenent de la professió, caldrà que hi hagi unes mesures específiques de prevenció”, assenyala José Luis Blanco, cap d’audiologia d’Oticon.  

Majoritàriament, les persones que pateixen pèrdua auditiva tenen més de 50 anys, però un 8% és menor de 18.

Consells per a protegir l’audició enfront del soroll

Prevenir els danys en l’audició provocats pel soroll ens garanteix la protecció auditiva, però també ens procura benestar més integral. A més d’estrès i ansietat, el soroll també genera dificultat per a concentrar-se en la lectura o l’estudi o dormir, així com xiulets en les oïdes, segons les persones enquestades en l’estudi realitzat per Oticon. Els seus experts insisteixen que l’exposició a sorolls forts i intensos de forma prolongada en el temps constitueix el principal factor de risc evitable de pèrdua auditiva. L’equip d’audiòlegs de la firma especialitzada en audiòfons ofereix els següents consells per a protegir-nos de l’impacte negatiu del soroll i no patir pèrdua auditiva:

• Reduir el volum dels dispositius d’escolta: la intensitat del volum és clau per a prevenir el mal auditiu. Per això, s’aconsella ajustar a un màxim de 80 decibels el volum dels mòbils, reproductors de música d’ús personal, auriculars o aplicacions de vídeo-trucades. Alguns dispositius ja inclouen aplicacions per a gestionar de manera segura el volum. Finalment, és aconsellable ajustar bé els auriculars i, fins i tot, que aquests incorporin la cancel·lació de soroll, ja que redueixen el soroll de fons, la qual cosa permet sentir els sons a volums més baixos. Si se sent la necessitat d’apujar el volum per sobre del nivell recomanat, serà un senyal que la capacitat auditiva no és plena. Així mateix, quan s’utilitzen auriculars de botó, que són els que no cobreixen tota l’orella, una forma senzilla de saber si el volum pot ser perjudicial és que no se senti una persona parlant a un metre de distància. 
• Controlar el temps d’exposició a sons intensos: el temps d’exposició és una altra de les claus a tenir en compte per a evitar el mal del soroll en la capacitat auditiva. Per això, s’aconsella fer descansos breus i allunyar-se de les fonts de so, ja que ajuda a les cèl·lules ciliades a recuperar-se de la fatiga causada per l’exposició i així reduir el risc de pèrdua auditiva. 
• Practicar exercicis de relaxació. Per a aquelles persones que sofreixen els sorolls diàriament i els generen problemes d’estrès, ansietat o insomni, pot ser útil practicar exercicis de relaxació, procurant triar un espai sense sorolls. En cas que els trastorns persisteixin, serà necessari demanar ajuda a un professional sanitari. 
• Identificar els senyals d’alerta de pèrdua auditiva: no sentir bé la televisió, no entendre les converses grupals, tenir dificultats per a atendre una conferència, demanar que l’interlocutor repeteixi el que està dient o necessitar llegir els llavis per a comprendre. Tot això pot alertar de la possible presència d’una pèrdua auditiva, per la qual cosa serà necessari acudir a un professional especialitzat en audició que pugui fer una valoració de la capacitat auditiva. 
• Fer-se una revisió de l’audició una vegada a l’any. D’aquesta forma, si existeixen dificultats, se’ls pot donar una solució en funció de cada cas. Especial atenció mereixen aquelles persones que s’exposen diàriament a sorolls forts per les seves professions o que puguin ser més vulnerables a patir una pèrdua auditiva. 
• Evitar produir soroll. Cada persona produeix diàriament gran quantitat de soroll de manera innecessària. Abans de res, s’ha de respectar el silenci dels altres, per la qual cosa és una labor de tots contribuir a reduir el soroll causant de la contaminació acústica: reduir la velocitat del trànsit, emprar electrodomèstics silenciosos, limitar el soroll en les hores de descans o parlar sense cridar. 

Més dades de l’estudi

Segons el mateix estudi, les dones són les que sofreixen més problemes d’estrès i ansietat a conseqüència dels sorolls del carrer (el 39,9% enfront del 30,5% dels homes). A més, per edat, les persones d’entre 35 i 49 anys són les que més manifesten aquests trastorns, segons afirma el 40,2%. A més dels problemes d’estrès i ansietat, la població manifesta altres conseqüències de l’exposició al soroll diari. L’estudi també mostra que el 29,4% té dificultat per a concentrar-se en llegir o estudiar, el 27,8% té dificultats per a dormir, el 23,9% pateix xiulets en les oïdes i el 19,8% considera que cada vegada sent pitjor pels sorolls del carrer. “La veritat és que el soroll és un veritable problema de salut pública que ocasiona moltes dificultats per a la vida diària de les persones que estan exposades a ell de forma continuada. És el cas de la gent que viu pròxima a aeroports, estacions de tren, etc. Quant a l’audició, suposa el principal factor de risc modificable perquè tinguem una bona capacitat auditiva”, afirma José Luis Blanco.

Els experts adverteixen que el mal auditiu generat pel soroll es produeix per una suma entre el nivell d’intensitat i el temps d’exposició: una intensitat sonora per sobre dels 80 decibels durant períodes superiors a 40 hores a la setmana pot provocar pèrdua auditiva. “És per això que el mal auditiu es pot manifestar de diferents maneres. Des de tenir fatiga auditiva, que ens suposa una pèrdua temporal que desapareix després d’un període de no exposició al soroll; fins a una hipoacúsia, que suposarà la pèrdua funcional, de lleu a moderada, quan hi ha hagut una exposició més continuada a sons de gran intensitat sense protecció; o fins i tot un trauma acústic agut, quan existeix mal produït per un soroll impulsiu, únic o repetitiu, de gran intensitat i curta durada. Malauradament, un problema de l’exposició freqüent al soroll és que el mal no es pot veure en els estudis audiològics, però va afectant de manera irreversible al sistema nerviós auditiu, és el que es diu la hipoacúsia oculta”, afegeix Blanco.

A més de pèrdua auditiva, el soroll pot ocasionar altres problemes de salut: augment de la tensió, fatiga, trastorns de la digestió, nerviosisme, irritabilitat, agressivitat, així com augment de la pressió arterial i del ritme cardíac.

Però, tal com revela l’estudi sobre els impactes del soroll en l’audició, el 40% de la població considera que no s’exposa diàriament a cap soroll que pugui danyar la seva audició. Tal com explica el cap d’audiologia d’Oticon, “encara hi ha molt de desconeixement sobre els danys que poden suposar els sorolls per a l’audició i molta gent s’exposa a ells de forma prolongada i sense protecció, sense adonar-se que s’està exercint un efecte negatiu sobre la seva capacitat de sentir. Provoca un mal en les estructures de l’oïda interna que acaba ocasionant aquesta pèrdua d’audició induïda pel soroll”.