En el moment de néixer, entre el 80 i el 90% del cos humà és aigua. I, en les edats més avançades de la vida, l’aigua pot arribar a significar entre el 40 i el 50% de la nostra composició. La hidratació és un dels pilars fonamentals de la salut, però, segons els especialistes, anem bastant justos, en general, d’aquest element tan necessari, amb la consegüent repercussió negativa per al benestar personal.
Un exemple: “El 10% de la població espanyola ha fabricat alguna pedra al ronyó, i en la majoria de casos, ha estat per beure massa poc. Els càlculs renals són l’expressió màxima d’una escassa hidratació”, precisa l’uròleg de la Fundació Puigvert, Paco Sánchez Martín. “Si anem curts de líquid, el ronyó no produeix orina, que és el mitjà de transport de les substàncies tòxiques cap a l’exterior de l’organisme. Per tant, la baixa producció d’orina pot donar pas a infeccions urinàries de repetició”, afirma l’especialista en urologia. Per això els uròlegs són els que més recomanen beure molt més del que es beu. Es recomanen dos litres al dia -i més a l’estiu-, en aigua, infusions, consomés, vegetals i fruites. “Sempre diem que a nosaltres no ens importa tant el que es beu, sinó el que s’orina. Si el que hauríem d’orinar, per anar bé, són entre 1.500 i 2.000 centímetres cúbics al dia, en general s’orina entre 800 i 1.200. Anem molt secs, i això és com una planta que no es rega, pot anar tirant un temps, però va perdent força, color i vida”, diu l’uròleg.
El benefici d’una bona hidratació repercuteix en el millor funcionament de tots els òrgans, l’aigua és essencial en les principals funcions fisiològiques, però també és un antídot contra el restrenyiment. L’aigua s’encarrega de regular la temperatura del nostre cos, com a principal component de la suor que elimina l’excés de calor.
La deshidratació esdevé més comú a mesura que les persones envelleixen. “Pel mateix envelliment de les papil·les gustatives i altres canvis fisiològics, la sensació de set en elles és menor, i els arriba més tard, i no se n’és conscient fins que no s’està deshidratat. Els joves, en canvi, davant d’un esforç físic gran que els fa suar, o quan tenen molta calor, noten la set de seguida”, argumenta la Dra. Olga Vázquez, cap del Servei de Geriatria de l’Hospital del Mar. Per això, i tal com s’apunta en un estudi sobre els símptomes, senyals i proves per a la identificació de la deshidratació en persones grans, publicat per la Cochrane Library, “no és apropiat que les persones grans depenguin de la set per assegurar-se beure quantitats suficients de líquid”.
Segons el mateix document, “la prevalença de la deshidratació en persones grans fràgils varia segons l’entorn i el nivell d’atenció requerit, però també segons s’avaluï el seu estat d’hidratació”. La Dra. Vázquez de l’Hospital del Mar suggereix que no ens allunyem de la realitat si afirmem que “més de la meitat de la població té risc de deshidratació, un percentatge que és més gran en la població de més edat”. Amb l’edat augmenta la inapetència dels líquids, que en molts casos, a causa de problemes de deglució (disfàgia), s’han de prendre amb espessants. I els problemes d’incontinència són un altre motiu pel qual la gent gran limita la ingesta de líquids, per no haver d’anar tantes vegades al bany, especialment durant la nit.
Tot això fa que la deshidratació sigui més comú en la població de més edat que la majoria de vegades no n’és conscient, ni tampoc dels riscos que això comporta. “La insuficient hidratació pot descompensar, per exemple, pacients que, per alguna cardiopatia, han de prendre diürètics. Si no compensen tot el que orinen amb prou ingesta de líquid, poden patir una insuficiència renal i requerir un ingrés”, exemplifica la cap de geriatria de l’Hospital del Mar, on la setmana passada es va estrenar un sistema de mesuratge de la hidratació del cos, que funciona, senzillament, analitzant automàticament l’orina en el mateix moment que aquesta arriba a l’urinari.
Ideat per l’empresa de Barcelona Kamleon, amb el suport de la firma Roca, l’enginy ha estat batejat com smart urinal. Cinc dels usuaris de l’Hospital de Dia de Geriatria del Centre Fòrum de l’Hospital del Mar -on els pacients van a fer-se cures de ferides, tractaments rehabilitadors o educació especial- han estat els primers a participar en aquesta prova pilot en la qual participa també l’empresa Aigües de Barcelona. Prèviament, se’ls ha preparat en tallers per una òptima utilització del sistema. “L’objectiu no és tant saber si estan o no ben hidratats, sinó que ells mateixos prenguin consciència que ho podrien estar més, i de si ho estan fent bé o no. Pensem que és una bona manera d’empoderar-los, perquè siguin ells els que decideixin, a partir de les dades que obtenen, fer-ho millor, procurar beure més. Els ha d’estimular a un canvi d’hàbit, prendre més líquids, no només aigua, també sopes, begudes i aliments rics en aigua”, diu Olga Vázquez.
Alhora també es trenca amb el tabú -expressa l’especialista en la salut de la gent gran- sobre el fet que la tecnologia sigui del domini exclusiu dels joves. “La tecnologia no només pertoca a la gent jove. Si l’adaptes a la gent gran, es poden adherir a l’ús d’alguns dispositius, i en benefici seu”, considera. En aquest sentit, el director executiu de Kamleon, Jordi Ferré, explica que la posada en marxa de l’smart urinal a l’hospital de Dia de Geriatria “és una petita prova de la factibilitat del mètode, l’objectiu principal de la qual és avaluar l’experiència de l’usuari en l’ús de les noves tecnologies i l’adherència i adaptació al sistema, sense la supervisió d’un professional, és a dir, assegurar que el puguin utilitzar sense ajuda”. Les mostres recollides s’analitzaran en laboratori i a l’urinari, per avaluar el seu grau de precisió.
Els seus fabricants expliquen, a més, que un altre dels avantatges de l’smart urinal és que cada analítica que es realitza no requereix l’ús de plàstics de cap mena, la qual cosa suposa una important reducció de l’ús d’aquest material i un consegüent impacte positiu en el medi ambient. Calculen que, en el cas d’una prova pilot amb 100 persones durant un any, s’aconsegueix un estalvi de gairebé 3 tones de plàstic i l’equivalent a 10,5 tones d’emissions de CO2. De moment, el sistema està disponible només per a un urinari masculí, però l’empresa treballa ja en la seva adaptació als lavabos per a dones.
L’enginy ja funciona també des del passat mes de febrer en els nous banys públics que l’estació de Sants de Barcelona va estrenar dos mesos abans. L’smart urinal està integrat en el punt dedicat a la salut, a dins d’uns banys que ofereixen també servei de dutxa, sala de lactància, experiència de vapor i punt d’aigua gratuït, i que es poden utilitzar al preu d’un euro. En el moment de la seva inauguració, els responsables de la infraestructura també presentaven el servei com una eina de conscienciació de la població, donat que “el 75% dels espanyols no beu la quantitat diària d’aigua recomanada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)”, i citaven com algunes de les conseqüències de la baixa ingesta de líquid: “la disminució del rendiment físic, l’empitjorament de l’estat d’ànim, o de les capacitats cognitives i de la productivitat, i és factor de risc de patir mal de cap o migranya”.
Des de la companyia de sanitaris One Hundred Restrooms, la firma holandesa que ha dissenyat els banys premium de l’estació de Sants, sota el concepte de punt de benestar i salut per als usuaris, expliquen que “prop del 75% dels europeus no beu suficient aigua en els seus desplaçaments i viatges, o bé per evitar entrar en banys públics (per la falta d’higiene), per desconèixer el seu nivell d’hidratació, o bé perquè no disposa d’aigua”.
Des de l’espai Hydration For Health, de la companyia Danone Nutricia Research, apunten que “l’aigua que obtenim dels aliments rarament excedeix el 20% de la nostra ingesta d’aigua total. Inclús si la nostra dieta és molt rica en fruita, verdura i sopa, probablement no superem el 30 o 40% de la ingesta d’aigua total. Per tant, és pràcticament impossible mantenir-se hidratat si només aconseguim aigua a partir d’aliments sòlids”. Al mateix web, posen a disposició de tothom una calculadora d’hidratació personal. Per fer-nos una idea i, sobretot, conscienciar-nos de com ho estem fent en el nostre dia a dia.
